>
art al vent gata de gorgos art tèxtil 2017
Agenda cultural
Periodismo, pase lo que pase

Presentació del documental ‘La Vall de Gallinera en Blanc i Negre. Les Veus d’una Història’ -Alpatró-

Cuando:
13 Agosto, 2017 a las 21:00
2017-08-13T21:00:00+02:00
2017-08-13T21:15:00+02:00
Donde:
Alpatró, Vall de Gallinera
Precio:
Gratis
  • Un documental amb testimonis de gent major dels huit nuclis urbans del municipi dóna a conèixer com era la vida a principis del segle XX i posa de relleu la progressiva despoblació de la zona

L’any 1900, la Vall de Gallinera tenia 1.949 habitants. A penes deu anys després, superava amb escreix el doble miler, amb un cens de 2.324 persones en una comarca on la ciutat més poblada, Dénia, tenia llavors 12.191 habitants. En l’actualitat, un segle després, el padró oficial reflecteix que la Vall de Gallinera a penes compta amb 582 censats, la quarta part del que va arribar a ser. Tota esta zona de l’interior de les valls de la Marina pateix des de fa dècades un preocupant procés de despoblació.

En el cas de la Gallinera, dels seus huit nuclis urbans (Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili), un es va quedar sense població ja el 1977, quan va morir el seu singular i excèntric últim habitant. L’anomenat nazi de Llombai, Stefan Gregor. A La Carroja, a penes queden ja habitants.

En els últims anys, però, la Vall de Gallinera es resisteix a resignar-se al fenomen de la despoblació. Ha obert noves vies en la recerca de la prosperitat en un món que ha canviat. El turisme d’interior associat a la naturalesa o al patrimoni històric i cultural, o la gastronomia i els productes de la seua ancestral agricultura, han anat col·locant al municipi en les rutes de visitants que busquen en la Marina Alta i les comarques llindants molt més que sol i platja. I nova població s’ha assentat en antigues cases rehabilitades. La despoblació no s’ha aturat, però es va mantenint més estable.

En la tasca d’investigació i difusió de la història, el patrimoni i la cultura del municipi està jugant un paper clau una associació, la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera, que porta temps rescatant i posant en valor tota esta riquesa associada a la zona.

El documental

En el marc d’esta tasca, el divendres 9 de juny l’associació presentava, coincidint amb la XVII Festa de la Cirera, el seu nou treball, el documental La Vall de Gallinera en Blanc i NegreLes Veus d’una Història, amb el qual busca “donar a conèixer com es vivia en els diferents nuclis urbans” del municipi a principis del segle passat, de la mà dels seus protagonistes. I, alhora, ·mantindre vius els records dels més majors de la zona”.

L’obra recull un total de 21 testimonis dels huit pobles de la vall, que expliquen en primera persona com van viure la seua infància i com els canvis que s’han produït en els darrers cent anys han afectat a la forma de viure. Des de l’arribada de l’aigua i l’electricitat a les cases, fins a les celebracions i els rituals més importants, passant per la Guerra Civil espanyola o els canvis en els cultius, els protagonistes de l’obra contribueixen, amb les seues explicacions, a mantindre viu un llegat de vital importància i que el documental busca conservar i poder transmetre a les generacions futures.

Van ser anys difícils, amb escassetats i dur treball al camp. “Ací la vida era molt miserable. Els que tenien per a menjar, menjaven, i els que no, miraven”, assenyala una de les dones que presta el seu testimoni en l’audiovisual. Malgrat això, no faltava activitat. “Ací es feia de tot: blat, ordi, blat de moro, cigrons, creïlles, melons… de tot”, assenyala un altre veí. Les hi arreglaven entre tots, apunta un altre: “Criaves dos porcs: un per  avendre i un altre per menjar; feies botifarres, llonganisses… les penjaves i tenies menjar per a tots”. Però una preocupació plana sobre la immensa majoria dels testimonis, com el d’una altra de les dones que inteviene: “en totes les cases vivien; no hi havia cap tancada”.

El fenomen de la despoblació està molt present en el documental. També altres qüestions íntimament relacionades amb ell, com el fet que l’agricultura, que era la principal font d’ingressos fins a mitjan del segle XX, a penes permet ara sobreviure als seus habitants.

En els seus testimonis, els personatges expliquen, per exemple, per què les vivendes de principis de segle estaven més pensades per a donar refugi als animals que a les persones; o els esforços per a conrear, amb l’única força dels braços, unes terres fèrtils que hui estan quedant abandonades.

D’altra banda, les festes de Pasqua, la carn en fregit, els porrats, les partides de pilota, els músics que arribaven des de L’Orxa, o els balls amb la tradicional pianola, són alguns dels records més feliços que recull una obra en la qual els participants, tot i les dificultats, prefereixen destacar l’alegria i la germanor que hi havia en les primeres dècades del segle passat.

“Ací la vida era molt misera. Els qui tenien per a menjar, menjaven; els que no, miraven”. Malgrat això, no faltava activitat. “Ací fèiem de tot: blat de moro, blat, cigrons…”, assenyala un veí. “Criàvem porcs: un per vendre i un altre per menjar”, apunta un altre.

Una obra per al record

El documental ha sigut editat per la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera amb l’objectiu de poder mantindre viva la memòria dels habitants més majors del municipi. L’obra ha sigut dirigida i realitzada per Pau Cirre i Guillem Nicolàs, i les entrevistes es van gravar durant els estius del 2013 i 2014.

Entre els personatges que apareixen en l’audiovisual, hi ha homes i dones dels huit nuclis urbans que integren la Val de Galllinera, nascuts majoritàriament en els anys 20 i 30. Ells expliquen en primera persona les seues pròpies històries, per acabar donant una visió global de com era la vida en els pobles de la Vall durant la seua infància i joventut.

De la pantalla al paper

Des de la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera tenen previst editar un DVD amb el documental al llarg dels pròxim mesos, i la intenció és també la de poder distribuir les entrevistes completes dels 21 personatges per tal de mantindre viva la seua memòria i, amb ella, la forma de viure de tot un poble.

Entre els projectes previstos per l’associació en esta línia, està també la publicació d’un llibre que, amb el mateix títol de La Vall de Gallinera en Blanc i Negre, recollirà tot un seguit d’imatges antigues dels huit pobles de la Vall, que demostren una forma de viure que hui és totalment desconeguda per a les noves generacions.

Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.