LA MARINA PLAZA

Feslalí Alcalalí en Flor
Periodisme, passe el que passe
Publicat: diumenge, 11 febrer, 2018

“El govern de Dénia i els nostres tècnics treballen amb tot el rigor perquè el Pla General no genere indemnitzacions”

ENTREVISTA

MARÍA JOSÉ SALVADOR, consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori

 

  • La responsable autonòmica ressalta la principal inversió de la Generalitat en la comarca (els més de 120 milions de la Línia 9 del TRAM), les mancances en comunicacions, la situació dels ports de Dénia i Xàbia o la controvèrsia sobre l’urbanisme de Calp

  • “Estem bolcant la inversió ferroviària del Consell en la Línia 9 del TRAM, en detriment fins i tot del metro de València”

  • “La inclusió de la primera fase del Gandia-Dénia en el Pla de Rodalies de Foment no suposa un xec en blanc al ministeri; estarem expectants perquè es pressuposti i s’executi”

  • “Volem l’AP-7 lliure i gratuïta i l’hi anem a exigir al ministeri perquè els ciutadans de la Marina puguen estar connectats de manera digna i de qualitat”

Són les 12 del migdia, l’hora pactada per a l’entrevista, quan la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ix a la porta del seu despatx a rebre’ns. Saluda i ens convida a entrar. Ja dins, al capdamunt d’una de les quatre torres de la Ciutat administativa de València, i ja asseguts a taula, li vam explicar a María José Salvador com hem necessitat prop de dues hores per arribar en vehicle privat fins allà des d’una ciutat, Dénia, situada a penes a un centenar de quilòmetres. I que intentar fer-ho en transport públic és tota una aventura, quan no directament una odissea.

Com consellera de Vertebració del Territori, entendrà que li pregunte per què, no?

Efectivament, el fet que relata és el que viu molta gent cada dia, que quan ix especialment de Dénia o d’un altre municipi de la Marina, ha d’optar per pagar el peatge de l’AP-7, assumir anar per la N-332, amb el que això suposa, o anar amb autobús amb el que això a hores d’ara també suposa. Nosaltres, en l’àmbit del que són les nostres competències, treballem en la reordenació del mapa concessional d’autobús interurbà per millorar la connectivitat de les persones a tot el territori. Quan vam arribar al govern teníem totes aquestes concessions pràcticament caducades i estem funcionant a força de pròrrogues, la qual cosa perjudica la qualitat del servei.

Hem tingut reunions per comarques, amb els alcaldes i alcaldesses, per conèixer les demandes i les reivindicacions, i en breu traurem a informació pública aquest avantprojecte. Això és el que ens correspon a nosaltres. I, d’altra banda, ens correspon també reivindicar al ministeri el que és de la seua competència i que afecta el nostre territori. En aquest cas, el necessari alliberament de l’AP-7. El 31 de desembre de 2019 acaba la concessió i volem que no hi haja més pròrrogues, la volem lliure i gratuïta, la qual cosa donaria una solució als ciutadans de les comarques de la Marina per tal d’estar connectats d’una manera digna i de qualitat. I en matèria ferroviària, d’una banda la necessària connexió que s’ha de produir a través del Tren de la Costa; i, de l’altra, la connectivitat entre les tres capitals de província, com tenen altres comunitats autònomes: hui en dia no podem fer el trajecte Castelló-València-Alacant i viceversa en condicions de temps i velocitat raonables.

Relacionat amb això, per què és més fàcil anar a Madrid que comunicar-se entre els valencians?

Això és una cosa que venim denunciant des del minut zero: aquesta concepció radial que tenen el Ministeri de Foment i el Govern d’Espanya de les connexions ferroviàries, segons la qual hem d’estar tots molt ben connectats amb Madrid, la qual cosa està bé, però després tenim unes deficiències molt greus de connexió dins d’un mateix territori, en aquest cas la Comunitat Valenciana, i que especialment es pateix en les comarques de la Marina.

Encara que siga competència ministerial, hem vist que la Generalitat ha aconseguit finalment incloure en el Pla de Rodalies de Foment la primera fase del Gandia-Dénia. Alguna cosa sí que pot fer el Consell, no?

Quan vam arribar al govern teníem una sèrie de convenis, tots incomplerts. Des del primer moment li vam plantejar al ministeri que el que eren competències estatals, el Govern d’Espanya i Foment havien d’assumir el seu finançament i la seva execució. Nosaltres hem arribat al govern amb un deute de més de 42.000 milions d’euros, amb un model de infrafinançament que perdudica els interessos valencians, que fa que tinguem ja moltes dificultats per mantindre el que que són les infraestructures pròpies, viàries i ferroviàries. Per tant, el ministeri ha d’invertir el que correspon. Representem el 10% del PIB i de població, i necessitem que les inversions siguen raonables i contextualitzades en el que representem des del punt de vista de la població.

“L’infrafinançament de la Comunitat fa que ja tinguem moltes dificultats per mantindre les infraestructures pròpies, viàries i ferroviàries”

El Tren de la Costa és una competència de l’Estat, que l’ha de finançar del primer a l’últim cèntim. Nosaltres ací hem pressionat molt en el Pla de Rodalies que va anunciar el ministre de Foment, perquè tinguera una mirada sensible al territori valencià, i vam fer una petició, consensuada a més amb els alcaldes, perquè almenys figurara en pressupost aquesta primera fase del Tren de la Costa, de Gandia a Oliva, i després ja, que s’escometa la segona fase. Per tant, la part positiva és que s’han incorporat aquesta primera fase, però això no significa un xec en blanc. Estarem expectants perquè aquest Pla de Rodalies tinga dotació pressupostària i que, efectivament, es complisca i no siga un altre brindis al sol com els incompliments a què malauradament ens té acostumats el Ministeri de Foment.

Els municipis han reclamat que aquest projecte servisca realment per vertebrar, des d’una concepció de tren de rodalies i no tant un tren ràpid València-Gandia-Dénia-Benidorm-Alacant. Comparteixen aquesta idea en el seu conselleria?

Coneixem el que plantegen els alcaldes i alcaldesses i, efectivament, ha de ser la millor solució per vertebrar el territori i que connecte millor a les persones. S’han fet al·legacions, tant per part de la conselleria com dels ajuntaments, i s’haurà de vore quina és la millor fórmula. Però que siga, ja que això és el que tots desitgem al final.

Respecte a l’AP-7, el Govern central s’ha cansat de dir que no prorrogarà la concessió. No es fien?

Com malauradament, el Ministeri de Foment i el Govern de Rajoy al que ens té acostumats ací és als incompliments, nosaltres estarem vigilants. En aquests moments, la gratuïtat de la futura AP-7 no ha sigut explicitada ni pel ministre de Foment ni pel president del Govern. Per tant, anem a mantindre aquesta reivindicació. Ja hem fet reunions amb els alcaldes i alcaldesses afectats, i la nostra veu és unànime i consensuada per mantindre la posició i reivindicar, i esperem que es faça realitat. Però a hores d’ara no tenim un posicionament clar de Foment.

“La veu dels alcaldes i alcaldesses i la Generalitat és unànime per reivindicar al ministeri que l’autopista AP-7 gratuïta es faci realitat”

Passem al que és competència de Generalitat. Era necessari tallar el servei de trens entre Dénia i Calp?

Estrictament necessari. Es van fer auscultacions de la via i es recomanava, pel seu estat de degradació, reduir la velocitat perquè el trajecte poguera ser segur. Suposava que el tren havia d’anar a menys de 40 qm/h, per la qual cosa no valia la pena mantindre el servei en marxa. Això també permet fer les obres més ràpid i donar alternativament un servei d’autobús. Sempre hem apostat per la Línia 9 i volem que siga una línia de qualitat, precisament per les mancances de comunicació i connectivitat que tenen les comarques de la Marina. Quan vam arribar al govern estava abandonada per l’anterior consellera i pels anteriors governs del Partit Popular; estava abocada a ser tancada. Ara estem bolcant pràcticament gairebé tots els recursos en ella; la major inversió ferroviària que està fent aquest govern és en aquesta Línia 9 en detriment, per exemple, del Metro de València.

Les obres de la Línea 9 del tren, al seu pas per Benissa.

Estem fent una inversió importantístima, amb més de 120 milions d’euros en total: no només la inversió en modenización de la línia, sinó també en la reforma i rehabilitació de les estacions, i els 43 milions per a l’adquisició de les noves unitats. Al final, aquesta serà una línia exemplar des del punt de vista de la seua modernització, i també en matèria d’accessibilitat. Estem contents, perquè no pensem en la demanda efectiva i en els usuaris que en aquest moment té aquesta línia, perquè això potser ens portaria a prendre altres decisions. El que estem pensant, en canvi, és que si la línia està en condicions, dóna un bon servei i és de qualitat, també s’incrementarà el número d’usuaris, que podran anar per una línia segura. A més és una línia que no només ajuda a vertebrar el territori, sinó que té un potencial turístic importantíssim, i aquest cabal l’hem d’aprofitar.

En aquella decisió va pesar l’accident de la Línia 1 del Metro de València?

En absolut. Va ser una decisió raonable i lògica, per aconseguir un servei de qualitat, després de detectar l’estat de la línia motivat per la falta d’inversió en anys previs. A més, en la Línia 9 també són importants les obres de tramviarització de Dénia. Des del punt de vista urbanístic i ferroviari, integrar efectivament el tren en la trama urbana d’un municipi, que no siga una barrera, trenca amb una demanda històrica del municipi, que estava partit en dos. Aquestes obres són un complement fantàstic per a un municipi com Dénia, amb l’atractiu turístic que té.

Manté el compromís de reobrir la línia en 2019?

Estem ara en les obres Calp-Teulada, que acabaran a finals de 2018 i podrem posar aquest tram en servei a principis de 2019. Estem ja redactant els projectes del tram Teulada-Gata-Dénia per anar simultàniament, de manera que només acabem una cosa, comencem l’altra. Per tant, mantenim la previsió de finalització l’any 2019.

Diversos municipis de la Marina Alta estan en plena elaboració dels seus plans generals. Xàbia, Benissa… però especialment controvertit és sempre el de Dénia, una ciutat que fa 46 anys que no aconsegueix dotar-se d’un planejament durador. Serà aquesta la legislatura del Pla General?

Tinc tota la confiança en que ho serà. Hi ha un treball previ intens que s’ha produït en l’àmbit tècnic entre la conselleria i l’ajuntament. Ara hi ha un procés d’informació pública i ací són importants l’engranatge i les sinergies per garantir la seguretat jurídica, que és l’objectiu principal. Crec que l’alcalde i el govern de Dénia estan fent una bona tasca, i nosaltres seguirem en aquesta línia de coordinació perquè efectivament Dénia, després de tants anys, puga tinder un pla general aprovat que no siga objecte de recurs i tombat en els tribunals.

L’ajuntament li ha demanat que agilitze tot el possible els informes sectorials…

Les tramitacions administratives sempre són costoses. Ací tenim molts plans generals que estan en tramitació i una acumulació de treball important en la Direcció General d’Urbanisme, però efectivament ja està havent coordinació i li donarem la màxima prioritat, sobretot perquè Dénia té la singularitat de portar més de 40 anys en aquesta situació.

“Anem a donar la màxima prioritat al Pla General de Dénia”

Quan recalcava que la seguretat jurídica del Pla General Estructural de Dénia és “l’objectiu principal”, era un missatge dirigit a les veus que alerten del risc de fer front a indemnitzacions milionàries?

Tant l’alcalde com l’equip de govern de Dénia estan treballant amb tot el rigor amb els equips que estan redactant aquest pla general, per donar-li tota la seguretat jurídica i evitar la responsabilitat patrimonial. A nosaltres també ens ha passat: al Pativel, per exemple, també s’alertava que hi hauria grans responsabilitats patrimonials. Aquest soroll de fons sempre es produeix, però confie absolutament en l’alcalde i en l’equip de govern i en la supervisió que al final acabaran fent amb els tècnics, els equips de la conselleria, i de les conselleries que al final estan implicades en la supervisió i finalització de tramitació de qualsevol planejament d’aquestes dimensions.

Després de tot el vist després de l’esclat de la bombolla immobiliària, correm el risc de tornar a caure en els mateixos errors?

Precisament hem pres totes les mesures que estan al nostre abast per evitar que es torne a produir, i això vol dir que s’han pres decisions com, per exemple, fer vinculant l’Estratègia Territorial Valenciana, iniciar la tramitació i aprovació en breu del Pativel per protegir la costa… això al final és urbanisme sostenible i delimitar creixements. També l’inici de la tramitació dels PAT metropolitans (Castelló, València i Alacant-Elx), i ja tenim una petició de les Comarques Centrals per fer el seu. Així mateix, està ja en el Consell Jurídic Consultiu la modificació de més de 100 articles de la Lotup. En definitiva, crec que s’estan posant en marxa tots els mecanismes que tenim al nostre abast per evitar-ho: el planejament supramunicipal, definir els creixements i els usos del sòl dels municipis. D’altra banda, en els comissions territorials d’Urbanisme s’ha evitat la requalificació de sòl, fins i tot en molts casos a petició dels mateixos ajuntaments, que també han vist que després de molts anys anaven PAIs i desenvolupaments en els seus municipis que no s’han produït i que ja no es produiran. També hi ha hagut una renúncia en aquest sentit.

Però és perfectament conciliable el planejament des de l’òptica de la cosa pública i l’interès general amb l’activitat de la construcció…

Efectivament. No anem a prohibir cap creixement, sinó que es van a delimitar i cal parlar d’urbanisme sostenible. Construir no és una cosa negativa, s’ha de fer bé i s’ha de vore sempre amb l’objectiu i la mirada posats en garantir suficient vivenda per a les persones que es vulguen emancipar, i això està garantit; al mateix temps cal preservar una sèrie d’actius territorials, culturals i patrimonials que tenim al territori, cosa que no s’ha fet fins ara.

La rehabilitació o la promoció del lloguer són les alternatives?

Després de la bombolla immobiliària i el gran estoc d’habitatge buit que tenim a la Comunitat Valenciana, i per una qüestió també de convicció i de model, apostem clarament per la rehabilitació i la regeneració urbana. La inversió en rehabilitació va tindre un impacte econòmic de 50 milions d’euros l’any 2017. Ací hem de comptar els 37,7 milions de les línies pressupostàries destinades a rehabilitació, més els tres milions del pla Renhata de reforma de cuines, banys i accessibilitat, que ha tingut un impacte de 12 milions d’euros. Això vol dir que hi ha part d’inversió, però després hi ha un efecte multiplicador.

Donem una ajuda perquè algú es reforme una cuina o un bany, o faça la seua vivenda accessible, i alhora hi ha una inversió d’una sèrie de persones i famílies que inverteixen en aquesta reforma, el que fa que aquests tres milions es convertisquen en 12. Ara invertirem 5,5 milions en crèdit ampliable en 2018. Nosaltres hem tingut molt clar des del minut zero que anàvem a actuar sobre la ciutat consolidada, i també hi ha un acompanyament del sector a aquesta necessitat, sense renunciar als creixements que s’hagen de produir, perquè tant en el Pativel com en els PAT metropolitans sí que es plantegen creixements, però dins d’un marc de raonabilitat.

Parlant de raonabilitat, li volia preguntar pel controvertit urbanisme que ressorgeix a Calp. L’alcalde, César Sánchez, l’ha acusat d’envair les competències municipals pels requeriments remesos a l’ajuntament en relació a les llicències de diverses torres hoteleres…

L’hotel Suitopia, a Calp.

En absolut hem envaït les competències municipals. El que estem fent és exercint i posant en pràctica les competències autonòmiques de supervisar que efectivament es compleix la normativa i la legalitat vigent. Nosaltres, respecte a l’edifici de l’hotel Suitopia que ja s’ha construït, vam rebre una denúncia dels grups municipals de l’oposició a Calp, i hem activat els mecanismes que té aquesta conselleria i l’administració autonòmica, perquè sembla ser que s’ha produït un creixement d’un 20% superior al que permet la llei. Per tant, hem requerit que se’ns facilite tota la documentació de com es va donar aquesta llicència, per poder revisar si efectivament s’ha complit o no la normativa vigent, perquè això és competència autonòmica negre sobre blanc.

Sobre les torres hoteleres de Calp: “No vam envair les competències municipals, sinó que les exercim per supervisar que efectivament [amb les llicències atorgades] es compleix la normativa”

D’altra banda, en la premsa vam vore que hi ha una intencionalitat de construir-ne dues torres a Calp, i hem sol·licitat una informació prèvia de com s’ha aconseguit aquesta llicència. Això està dins de les nostres competències, absolutísimamente, i per tant el que fem és exercir-les.

Parlem de ports. Començant pel de Dénia, va a tindre veu la ciutat en les decisions, com fa anys que demana l’ajuntament?

Això ho tenim clar i, de fet, hem activat les comissions port-ciutat. La primera que es va posar en marxa en tota la Comunitat ha sigut precisament la de Dénia, en juliol de l’any passat. Cal crear un espai de diàleg, ja que no és possible que no hi haja interlocució ni fluïdesa informativa entre l’administració municipal i l’autonòmica, encara que el port siga competència del govern valencià. Perquè el port està a Dénia i l’ajuntament efectivament ha d’estar present en les decisions que es prenen al respecte. El mateix s’està fent en altres ports, com el de Xàbia, perquè moltes vegades són ciutats que viuen de cara al port, amb una distància física curta però amb una distància fins i tot abismal des del punt de vista psicològic. Volem revertir això.

Un altre retret històric a l’administració autonòmica en relació al port de Dénia: La Generalitat no ha invertit més que una mínima part del que ingressa del propi port.

Efectivament, el de Dénia és un dels ports més competitius que tenim en el territori, però tenim 34 ports més que depenen de la Generalitat i el sistema funciona de la següent manera: no es reverteix el que s’ingressa de cada port, perquè llavors hi hauria ports on  no invertiríem res perquè no són competitius en aquest moment. S’ha d’invertir en funció de les necessitats. De vegades hi ha situacions climatològiques que afecten a certs ports i s’ha de produir una inversió puntual per a reparar, i d’altra banda hi ha situacions de ports que no generen molts ingressos i on necessiten que s’invertisca. El sistema funciona sobre els principis de caixa única, de solidaritat i d’anar invertint on siga necessari. Amb els que generen més ingressos, pels que en generen menys, i sobretot intentant fer inversions per, d’alguna manera, equilibrar les necessitats de cada port de la Comunitat.

Està previst abordar algun dia la tasca pendent d’un pla integral del port de Dénia, que ordene els usos i els espais?

Ara hi ha una sèrie d’usos que estan pendents de definir que precisament s’han d’abordar en el projecte del front portuari que estem redactant a fi d’ordenar tota aquesta franja, que té un atractiu i un potencial des del punt de vista turístic també molt important . Perquè és cert que si no hi ha un projecte d’aquestes característiques, si no estan els usos definits, al final acabem tenint una espècie de Frankenstein d’espais que tenen usos que potser no són compatibles entre si, i que no ajuden a un port com el de Dénia. Cal definir quin model de port volem i acabarem definint en aquests projectes.

Passem al port de Xàbia. Hi havia un projecte en tramitació des de la passada legislatura per ordenar el dic de Llevant creant amarratges esportius. L’any passat, els pescadors van alertar d’estar rebent ofertes de les empreses que concorrien per comprar-los el seu espai en el dic. L’ajuntament va demanar que es garantira la continuïtat del moll pesquer, però res s’ha tornat a saber. Segueix endavant aquest projecte?

No és un projecte de l’actual govern, sinó de l’anterior, del Partit Popular, que no té cap interès per a nosaltres. No ens plantegem els ports com un espai per a especular, sinó d’una altra manera. I per això el meu missatge per tranquil·litzar els pescadors que operen en el port de Xàbia: no estem per la labor de fer cap tipus d’ampliació del dic de Llevant amb uns plantejaments que no compartim.

Deixa el teu comentari

Classificat: ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.