LA MARINA PLAZA

Baleària Dénia
Periodisme, passe el que passe
Publicat: divendres, 12 gener, 2018

Quaranta anys fent règim (de finançament)

  • Compromís impulsa la campanya #TracteJust per denunciar que la Comunitat porta desl de 1978 desnodrida en matèria de finançament i reclamar una major aportació econòmica de l’Estat i majors quotes d’autogovern
  • Gerard Fullana recalca que les comarques alacantines com la Marina Alta encara estan pitjor finançades que el conjunt del territori valencià

Quaranta anys fent règim forçós, que no voluntari. Desnodrida en matèria de finançament. Així porta des del 1978, quan es va articular amb la Constitució l’Estat de les autonomies, la Comunitat Valenciana. El que molts anomenen règim del 78 té un deute amb els valencians, la quantia acumulada del qual supera els 20.000 milions d’euros.

Aquests són els missatges que Compromís ha traslladat aquest divendres en la Marina Alta, amb la presentació a Dénia de la campanya #TracteJust, amb la qual reclama un major finançament per a la Comunitat. Per això han comptat amb la presència del diputat del Congrés, Joan Baldoví; la coordinadora general del Bloc i co-portaveu de Compromís a les Corts, Àgueda Micó; el diputat autonòmic, Josep Nadal, o el provincial Gerard Fullana. I amb la presència d’alcaldes i regidors de Compromís de tota la Marina Alta.

Un moment de la presentació de la campanya.

Exercia d’amfitrió el vicealcalde de Dénia, Rafa Carrió, qui començava ironitzant sobre l’assumpte a tractar. “Anem a parlar d’una cosa nova, que ve del 1978”, deia. Un altre “mal d’Almansa” que portem ja 40 anys patint els valencians.

Els números canten i els sintetitza la campanya llançada per Compromís. La població de la Comunitat representa l’11% de la de l’Estat; el seu PIB, el 10%, i en canvi, la inversió real en les comarques valencianes es queda en un exigu 3,5%.

No hi ha dubte que aquesta infrafinançament llasta la capacitat d’acció i d’autogovern de la Comunitat, i això és el que pretén visibilitzar la campanya. “Si un problema no es fa visible, no se soluciona”, assenyalava Àgueda Micó en una versió políticament més correcta del qui no plora, no mama. I és que, segons ella  és és el que “ens ha passat al poble valencià durant molt temps”. Deixar patent davant Madrid la discriminació que pateix la Comunitat en matèria de finançament.

El que ve a reclamar Compromís és justícia en el repartiment dels fons de l’Estat. Fins i tot que la Comunitat dispose de “coresponsabilitat fiscal i de gestió”, segons reclamava Josep Nadal. En definitiva, com ha assenyalat Carrió, “necessitem més autogovern i tindre els diners per decidir el que volem fer, ja que som nosaltres els que coneixem les necessitats del nostre territori i dels nostres ciutadans”.

L’acte l’han seguit militants, alcaldes i regidors de Compromís.

Els valencians estan, exposava la regidora ondarenca Raquel López, “doblement discriminats” en matèria de finançament. Per ser “la comunitat pitjor finançada” i, alhora, “el territori que menys inversió rep de tot l’Estat”. En definitiva, ha lamentat que “el Govern central ens tracta com a ciutadans de segona”.

No obstant això, el diputat provincial Gerard Fullana posava l’accent en que les comarques alacantines, com la Marina Alta, encara estan pitjor. “Si els valencians estem marginats, els que vivim en les comarques d’Alacant estem supermarginats”. En 2017, la inversió de l’Estat en la Comunitat va ser de 119 euros per habitant; en la província d’Alacant, no va arribar a 100.

Joan Baldoví: “Al País Valencià fa més obra pública la Generalitat que Foment”

El diputat al Congrés Joan Baldoví remarcava el desavantatge amb què juga la Comunitat per a desenvolupar-se en aquest Estat de les autonomies. Va posar com a exemple que el País Basc ha aprovat un pla a cinc anys per ajudar empreses, dotat amb 5.000 milions d’euros, cosa que a la Comunitat Valenciana no es pot ni plantejar. “Jo em conformaria -deia- amb la quinta part”, poder dedicar mil milions a “que les nostres empreses siguen competitives i, per tant, creuen més llocs de treball”.

Així mateix, ressaltava que “al País Valencià és més gran la inversió pública que fa la Generalitat que la del Ministeri de Foment”, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obra Pública de la Comunitat Valenciana.

De la teoria a la pràctica: els efectes de l’infrafinaçament sobre el territori i les persones

En la presentació de la campanya, els representants de Compromís van fer un esforç perquè la reivindicació no es quede en un recompte de xifres. Aquests números tenen traducció directa en la capacitat de l’administració valenciana per actuar sobre el territori i les seues persones, i esdevenen molt més visibles si s’il·lustren amb les conseqüències reals de l’infrafinançament.

El mateix Baldoví exposava un assumpte ben conegut per la Marina Alta: el de l’absència d’inversió en infraestructures de comunicacions, amb una autopista de peatge, una N-332 insuficient per absorbir el trànsit i un tren entre Dénia i Gandia que la Marina Alta i la Safor ja fa gairebé 44 anys que esperen.

Encara va comarcalitzar més l’assumpte Raquel López, en enumerar algunes de les qüestions a què es podria fer front amb un finançament just: rescatar la sanitat comarcal i millorar els centres de salut; fer el Tren de la Costa; alliberar l’AP-7; millorar les carreteres, els polígons i la indústria; fer l’accés de Pego al Mar o el Camí de la Mar a Ondara; executar infraestructures contra inundacions; rehabilitar el patrimoni històric; fer polítiques contra l’atur; o millorar les infraestructures educatives.

La pròpia cartelleria de la campanya #TracteJust tradueix també a exemples pràctics del que suposa la falta de finançament, com es pot vore en la imatge que acompanya aquestes línies.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.