LA MARINA PLAZA

Benissa Fira i Porrat 2018
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 2 gener, 2018

Xàbia ret homenatge als científics que ‘van mesurar el món’ des del Montgó fa 200 anys

  • El departament de Turisme proposa rutes a les restes de la cabanya de Ca Biot situades en el paratge natural, des d’on els francesos Biot i Aragó van efectuar treballs per a establir la longitud exacta del metre prenent com a referències les muntanyes d’Eivissa i Castelló

La cabaya de Ca Biot, en el Montgó. Fotografia: Enjoy Xàbia.

Xàbia porta temps encabotada a ensenyar la seua pròpia història als visitants amb un enorme valor afegit a la seua oferta turística. Ara, el magazín oficial del seu departament de Turisme, Enjoy Xàbia, acaba de retre homenatge a la fabulosa aventura que dos científics francesos, Jean-Baptiste Biot i François Aragó, van viure en el Montgó a principis del segle XIX. La publicació mostra a més les distintes rutes per a poder accedir fins a la cabanya que els dos van construir en el cim del parc natural per tal d’ajudar a complir un els grans anhels de l’era de les llums i la ciència: establir un sistema universal de mesures.

Tot va començar fa més de 200 anys, en la França revolucionària del 1790: la Assemblea Nacional va advocar, a proposta de Talleyrand, por  estandarditzar el sistema mètric decimal per a convertir-ho en universal.

Per a calcular la mesura més precisa possible de la longitud del metro es necessitava fer mesuraments sobre la línia imaginària.

El mapa amb les triangulacions en territori espanyol, els punts més meridionals de les quals van ser el Montgó i Formentera. Fotografia: Enjoy Xàbia.

Aquest gran projecte va comptar amb tres expedicions. Una primera (1792-1798) va acabar a Barcelona; la segona (1803-1804) va portar F.A. Méchain al Montgó: el 23 d’abril va pujar al cim i va mesurar l’altura de la muntanya, fixant-la en 758,94 metres. Però aquest científic va morir el 1804. Així que la tercera i definitiva expedició va tindre lloc entre 1806 i 1808. Els treballs de triangulació de Méchain inacabats van ser recuperats pels científics francesos Jean-Baptiste Biot i François Aragó.

La muntanya més alta des d’Eivissa no està a Cullera

En un primer moment, la destinació de Biot i Aragó no era el Montgó: van viatjar a Eivissa per tal de descobrir quina era la muntanya de la Península que es veia millor des de l’illa balear, creient a priori que es tractava de la de Cullera. No obstant això, a Eivissa van poder comprovar que era el Montgó. Així que el 1806 van emprendre la marxa fins a la costa de la Marina Alta i van iniciar la pujada a aquesta muntanya.

No va ser fàcil. Biot i Aragó van advertir ja en la part alta del Montgó les inclemències del temps i, sobretot, la cruesa del vent. No era un lloc precisament idíl·lic per construir una cabana on havien de passar mesos. Llavors van decidir traslladar-se des del cap Gros (punt més elevat del Montgó) en direcció nord, cap a la Creueta de Dénia. A mig camí van trobar una bona ubicació per a la cabanya (a només 42 metres del cim i encara en terme de Xàbia) i adequada per fer les triangulacions.

I es van realitzar mitjançant miralls i reverbers durant les nits més fredes i clares de l’any (gener i febrer). El flaix d’aquestes llums reflectia fins a la muntanya del Carmel d’Eivissa i el Desert de les Palmes de Benicàssim (Castelló), i van servir als científics per anotar els seus mesuraments. Tota una classe de geografia a la vora de la Mediterrània.

Biot y Arago. Fotografia: Enjoy Xàbia.

Com accedir a Ca Biot

La cabana va ser construïda seguint el sistema de pedra seca tradicional de la Marina Alta. Els murs tenien un metre d’ample i la construcció era molt més segura que el primer refugi de fusta que van construir els científics i que es va emportar una tempesta.

Atès que en l’actualitat es conserven part dels murs de la cabana i que per tant el refugi és perfectament reconeixible, el departament de Turisme ha decidit donar a conèixer com accedir fins allà. En realitat, són possibles diverses rutes. La primera és ascendir la muntanya per la part de Xàbia, seguint la ruta que comença en el Port o, en un itinerari més breu, des del Camp de Tir. Però també es pot ascendir per la Creueta de Dénia o des de Jesús Pobre. En la pàgina web del magazine es poden consultar les diferents coordinades.

Amb entusiasme, Enjoy Xàbia desgrana el simbolisme de Ca Biot, en primer lloc «testimoni d’un temps de canvis i de grans avenços en la ciència» producte de la Il·lustració. Però també, reveladora de la la importància estratègica del Montgó per la seua ubicació geogràfica. Finalment, paga la pena recordar la pròpia epopeia d’aquells dos científics que des de la muntanya que comparteixen Dénia i Xàbia ‘van mesurar el món’.

Arago, el científic acusat d’espia que va ser president de la República de França i parlava català

Dels científics que fa més de dos segles van perforar el Montgó, François Arago (1786-1853) atresora una trajectòria biogràfica apassionant. Citat fins i tot en les obres de Jules Verne, Aragó va nàixer en el departament de Pirineus, en una família catalanoparlant. Criat en un ambient republicà, es va negar a felicitar Napoleó amb motiu de la seua coronació el 1804, desobeint les normes de l’Escola Politècnica de París, on estudiava.

Aquell mateix any va rebre el càrrec de bibliotecari de l’Oficina de les Longituds de l’Observatori de París, el que li va permetre ser inclòs, juntament amb Biot, en el grup que havia de completar les mesures del meridià. Després de la seua estada en el Montgó, Biot va tornar a París una volt havia determinat la latitud de Formentera, però Arago va continuar amb el treball fins l’any 1808 a Mallorca.

Va ser llavors quan les autoritats espanyoles van començar a sospitar que Arago podia estar actuant com a espia de França per a una possible invasió degut al moviment d’aparells i llums nocturnes que feia servir. Després de l’entrada de les tropes franceses en la península i l’inici de la guerra, Arago va ser reclòs en juny del 1808 en el Castell de Bellver. Es va evadir en un vaixell de pesca, i després de múltiples peripècies va aconseguir arribar l’any següent a Marsella.

Atresorar treballs científics de gran qualitat, que van incloure investigacions sobre la pressió de vapor, el descobriment del magnetisme rotatori o teories òptiques. La idea general de l’experiència per a la determinació de la velocitat de la llum pels experiments, que posteriorment farien científics com Foucault, va ser formulada per Aragó el 1838.

Però, a més, va desenvolupar una dilatada trajectòria política. Va professar idees republicanes, advocant per la millora de les condicions dels obrers, el sufragi universal i el suport a les ciències. Després de la revolució de febrer del 1848, que va causar la caiguda de Lluís Felip I, Arago va proclamar la República davant el poble de París i va ser cap del govern.

Arago, com a cap del govern francès. Fotografia: Wikipedia.

Va adoptar mesures socials com la limitació de les hores de treball, la prohibició dels càstigs corporals en la Marina i, sobretot, l’abolició de l’esclavitud. Però amant de l’ordre i oposat a les insurreccions populars, l’impotència davant les manifestacions populars de juny del 1848 el va portar a dimitir.

Després del colp d’Estat de Lluís Napoleó en desembre del 1852, Arago es va negar a prestar jurament a l’emperador i va renunciar també als seus càrrecs científics, però Napoleó li va assegurar que no seria inquietat. Va morir l’any següent a París i va ser enterrat en el mític cementiri del Père-Lachaise.

 

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.