LA MARINA PLAZA

Benissa Fira i Porrat 2018
Periodisme, passe el que passe

Les imatges que ha deixat 2017 en la Marina Alta

S’acaba 2017 i en La Marina Plaça donem la benvinguda a 2018 recapitulant allò que l’any que passa va oferir a nivell informatiu. Han sigut dotze mesos intensos en els que hi ha hagut de tot. Els repassem amb les millors imatges de l’any, entre les quals en destaquen dues per damunt de totes: una luctuosa, la del drama viscut a Xàbia per la mort de tres ciclistes atropellats en la N-332 a Oliva; i l’altra, una bella estampa, la de tota la comarca tenyida de blanc després de la històrica nevada del mes de gener.

Drama en la carretera: Tres ciclistes de Xàbia perden la vida en la N-332

El lloc de l’accident a Oliva.

Els ferros retorçats sobre una calçada negra van donar testimoni de vides segades ja per sempre un diumenge que havia d’haver sigut de festa. Tres ciclistes de Xàbia van morir aquell desgraciat 7 de maig en la N-332 en el terme d’Oliva atropellats per una conductora que circulava èbria. Dos, que van resultar ferits molt greus, van poder salvar la vida i segueixen recuperant-se. Eixe tremend colp va obrir un període de reflexió sobre moltes coses: la seguretat dels ciclistes en les carreteres o la trampa mortal que suposa aquesta Nacional, totalment col·lapsada per la falta d’un tren i el peatge de l’autopista.

Andrés Contreras, un dels ferits, el iía que finalment va abandonar el centr de rehabilitació.

Un món cobert de blanc: La primera gran nevada en la comarca des del 1983

Neu al bord del mar a Dénia…

Va nevar a la vora de la mar i va nevar molt, com no ho feia des del passat segle. El 18 de gener, el món es va vestir d’un blanc infinit que va trastocar platges i carrers, va obligar a suspendre classes, va tallar carreteres i va atrapar conductors. La nevada de 2017 ocupa ja un lloc destacat en milers de memòries com abans va passar amb la del 1983, la del 1960 o la del 1933.

… o a Xàbia.

Un somni de 40 anys: Per a quan el tren?

2017 va tornar a ser un any més de frustracions en l’anhelat somni de comptar amb un ferrocarril entre Dénia, Gandia i València, que porta dormint el somni dels justos més de quatre dècades. La gent va tornar a eixir al carrer per reivindicar-lo amb una concentració que va omplir el carrer La Via de Dénia amb gent arribada de tota la comarca i, també de la Safor.

La concentració de veïns de la Marina i la Safor a Dénia.

Després d’una infinitat de titubejos contradictoris, el Ministeri de Foment ha acabat per aportar, ja gairebé en finalitzar l’any, un poc de llum, en incloure en el Pla de Rodalies que es desenvoluparà fins que ha pactat amb la Generalitat la primera fase de la connexió.

Els alcaldes de Gandia, Dénia i Oliva van expressar la seua satisfacció per la inclusió de la primera fase del tren en el Pla de Rodaliess.

El tren precisament és també protagonista perquè és, sens dubte, la gran inversió de la legislatura en la Marina Alta: la modernització de la Línia 9 del TRAM que ha de permetre, segons els terminis previstos, que en 2019 es reprenga el servei ferroviari entre Calp i Dénia, suspès des de mitjans de 2016. Aquest 2017 les obres han ompleit el traçat amb l’execució del tram Calp-Teulada i el d’arribada a Dénia ja dins del nucli urbà.

Les obres del tren van arribar en 2017 a Dénia.

La variant de Benissa: una altra vegada a l’espera de la segona pedra

Sense deixar el terreny de les infraestructures de transport hi ha pendent una altra reivindicació històrica que fa anys que s’espera: la variant de la N-332 a Benissa, que deixa una altra de les imatges de l’any. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, van visitar els terrenys per anunciar l’inici de les obres, nou anys després que quedarenn paralitzades quan només s’havien fet alguns treballs preparatoris. La visita de l’alta representació del Govern va ser en juliol. De moment, la maquinària no ha aparegut per la zona.

La política: l’inesperat canvi de govern a Benissa als programats d’Ondara i El Verger

L’any va començar amb sorpresa en el camp de la política. En els últims dies de 2016, Juan Bautista Roselló (PP) anunciava, quan ningú ho esperava, l  decisió de dimitir com a alcalde després de gairebé 17 anys en el càrrec. Però sí això ja havia sosprès a tots, més inopinat era encara el que passaria en gener de 2017. El regidor Isidor Mollà (llavors de Ciutadans) va retirar el seu suport al candidat popular Arturo Poquet. Amb això, prenia les regnes de l’ajuntament un tripartit amb Abel Cardona (Reiniciem Benissa) com a nou alcalde, en companyia del PSPV i Compromís.

Els regidors de Reiniciem Benissa s’abracen en ser elegit alcalde Abel Cardona.

També hi va haver canvi en l’Alcaldia d’Ondara, però aquesta estava programada. El 3 de juny, José Ramiro (PSPV) rellevava en el càrrec Zeus Serrano (Compromís), com preveia l’acord de govern signat el 2015 entre les dues forces. El mateix succeïa al Verger, encara que en aquest cas el relleu es va fer de pregar un poc més: després d’algunes tensions entre els dos socis de govern (també PSPV i Compromís), finalment el socialista Ximo Coll va passar la vara de comandament al valencianista Basili Salort, com estava també previst en l’acord d’investidura.

José Ramiro rep la vara d’alcalde d’Ondara de mans de Zeus Serrano.

Més enllà de Benissa, el terratrèmol polític de la comarca tenia l’epicentre a Gata de Gorgos. Allà, Compromís es quedava definitivament en solitari al capdavant del govern, en eixir-se’n Junts per Gata (JuGa), com ja va fer encara en 2015 el PSPV. Amb això, l’oposició té una aclapararia majoria en el ple municipal per amarrar en curt al govern.

Un nou avís de la naturalesa: la fúria dels temporals, fins i tot a l’estiu

Els temporals han sigut l’altra notícia meteorològica de l’any, amb la que va provocar la blanca estampa de la neu. Potser mai com en 2018 la naturalesa haja donat un avís tan clar sobre què és això del canvi climàtic. Ho vam vore el mes d’agost quan, en plena temporada turística, l’onatge es va emportar l’arena de moltes platges, i carrers i carreteres van quedar negades.

Les pluges d’agost van negar el centre de Dénia.

Les destrosses en platges van obligar a aparatoses reparacions en plena campanya turística.

Tot i amb això, el temporal més devastador havia tingut lloc abans, durant l’hivern. Va ser el 21 de gener. La comarca encara no s’havia recuperat de les destrosses d’una altra borrasca en desembre i aquesta segona va acabar de rematar les infraestructures de la costa. L’onatge va estar aquesta vegada acompanyat també de fortes pluges que van ocasionar inundacions en una bona part de la comarca.

Diverses vivendes amb importants destrosses en la zona de Santa Anna (Les Deveses).

L’altra imatge dels temporals cal buscar-la a Moraira. La regeneració de la platja del Portet per part de Costes ha resultat controvertida, ja que el dipòsit d’àrids de pedrera va provocar un dràstic canvi en la tonalitat de l’aigua, tenyint-la de marró.

La platja del Portet, tenyida de marró després dels abocaments d’arena.

En matèria d’obres de defensa del litoral, destaca l’executada en Els Poblets: el mur d’escullera de la desembocadura del riu Girona, que era una reivindicació veïnal i de l’ajuntament des de la riuada de 2007. Unes inundacions que es van commemorar amb un acte en el Verger el dècim aniversari.

Els treballs de construcció del dic d’escullera en la desembocadura del Girona, en maig.

Vint anys d’unió comarcal

A nivell comarcal, l’any que acaba ha complit dues dècades d’història la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta. Vint anys d’unió que tenen encara més valor si es té en compte que el camí ha estat ple d’obstacles.

Núria Gómez, Vicent Grimalt i Jovi Lozano, en la presentació dels actes del 20 aniversari de la Macma

Un any de grans esdeveniments

L’any 2017 ha posat també a la Marina Alta en el mapa nacional i internacional gràcies a alguns esdeveniments que han traspassat fronteres des de, per exemple, Dénia o Xàbia.

En el cas de Dénia, sens dubte el festival gastronòmic D*na ha sigut la campanada de la ciutat en el món de la cuina. Com Ciutat Creativa de la Gastronomia de la Unesco, durant un cap de setmana la capital de la Marina Alta va ser-ho també de la cuina a la Mediterrània. El certamen va atraure representants de tot el món i xefs amb una quinzena d’estrelles Michelin. Però va servir, sobretot, per a donar a conèixer la gastronomia local i comarcal que li han servit a Dénia i la Marina Alta per tindre el reconeixement Unesco. El D*na va ser tot un èxit, també, en afluència de públic, el que va fer fins i tot necessari regular els accessos per evitar col·lapses.

Si Dénia va ser per uns dies capital gastronòmica de la Mediterrània, Xàbia ho va ser del turisme, amb la congregació de 53 experts, que van analitzar i debatre en el Xàbia Fòrum el futur del sector que és, al seu temps, el pilar econòmic de la Marina Alta. De la trobada va eixir la Carta de Xàbia, un document que conté set mesures concretes contra el canvi climàtic, la massificació turística, per l’ocupació turística de qualitat o pel respecte a la llengua autòctona de les destinacions d’acollida, entre d’altres.

Ximo Puig, va signar amb l’alcalde de Xàbia, José Chulvi, l’adhesión de la Generalitat a la Carta de Xàbia.

Festes i sexisme: les polèmiques a Xàbia i Benissa

En matèria festiva, una de les imatges de l’any va arribar carregada de polèmica. Es va donar a Xàbia en Fogueres, el Dia dels Quintades. L’ajuntament es va vore obligat a demanar perdó després de la controvèrsia que va generar un ball, anomenat twerking, en què un grup de dones movia sensualment la pelvis i enaltia les natges. Col·lectius feministes van criticar el component sexista de l’espectacle.

El polèmico ‘twerking’ del Dia de les Quintades de les Fogueres de Xàbia.

També a Benissa va haver-hi polèmica que posava en relació festes i masclisme. Amb motiu de la cavalcada humorística de les festes de Moros i Cristians, l’ajuntament va aconsellar que no es feren servir disfresses sexistes. Va haver-hi enrenou per les crítiques que la mesura va suscitar en part del món fester, però al final els festejos es van desenvolupar amb total normalitat i sense vestimentes de caràcter masclista.

Medi ambient: abocaments a la Marjal de Pego

En matèria mediambiental, la foto de l’any es va produir al costat del parc natural de la Marjal. Els veïns de Monte Pego van denunciar continus abocaments d’aigües residuals de la planta de tractament d’aquest macrocomplex residencial situat al costat del aiguamoll protegit. Curiosament, l’endemà de denunciar-se en els mitjans de comunicació, els abocaments van cessar.

Els vessaments en la planta de tractament de Monte Pego.

FOTOS QUE VAM SER NOTÍCIA

A més dels temes més destacats de l’any, durant 2017 en La Marina Plaça han anat publicant-se altres imatges que tenen valor per elles mateixes com a notícies, més enllà de la transcendència del tema al qual acompanyen. Ací els deixem una mostra de les instantànies més belles d’aquests dotze mesos, entre les quals s’hi troben també fotos de lectors o publicades per usuaris de les xarxes socials.

El Pla Confiança va dur les obres a Dénia. Aquesta imatge és de l’inici dels treballs de rehabilitació de la llotja.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.