LA MARINA PLAZA

Benissa Fira i Porrat 2018
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 26 desembre, 2017

Jesús Pobre posa en valor la tradició oral del Miracle de l’Esbarzer

  • L’Eatim recupera el Pou del Pare Pere y presenta un mural que narra els fets atribuits a Fray Pere Esteve, que els veïns han transmés de generació en generació

Després de dos anys de desenvolupament de la idea, i l’obtenció nominativa de la subvenció de la Diputació d’Alacant amb un import de 12.000 euros, l’Eatim de Jesús Pobre ha dut a terme l’execució del projecte de la posada en valor del Pou del Pare Pere de Jesús Pobre, que ha sigut presentat aquest 26 de desembre de 2017.

El mural presentat aquest dimarts.

Conta la tradició centenària dels veïns i veïnes de l’entitat local que el Pare Pere acudia al Pou de Jesús Pobre a per aigua, i allí hi havia un esbarzer que un dia li va esgarrar la vestimenta franciscana amb les seues punxes, per la qual cosa el Pare Pere el va castigar deixant-lo sense punxes, és per tant l’únic exemplar que existeix amb aquesta característica botànica.

Tenint en compte la tradició pel Pare Pere i el miracle atribuït, aquest esbarzer es va estendre per la localitat, i és habitual que hi haja en totes les casetes de Jesús Pobre un exemplar d’esbarzer sense punxes segons la tradició.

Coneixent aquesta tradició popular que va comportar la denominació del pou com el Pou del Pare Pere, després de la reurbanització de l’entorn que va suposar una pressió urbanística sobre aquest element arquitectònic, l’Eatim de Jesús Pobre va decidir l’any 2015 emprendre el projecte de difusió d’aquesta tradició oral, millorar l’entorn del Pou, explicar la seua denominació, i la reintroducció de l’exemplar botànic tan singular.

En concret, el projecte ha consistit en un estudi dels murals (manises) del Convent de Jesús Pobre amb l’autorització de la propietat, i sobre aquests originals dels segles XVIII i XIX, es va encarregar la reproducció manual d’un mural explicatiu de l’escena del miracle de l’esbarzer.

Un dels esbarzers plantats.

Després de contactar amb l’Escola d’Art Superior de Ceràmica de Manises per a l’assistència tècnica del projecte, aquesta entitat va remetre l’Eatim a la Fàbrica-Museu dels hereus de Jose Gimeno (La Cerámica Valenciana) de l’esmentada localitat. Aquesta fàbrica-Museu està reconeguda amb premis nacionals i internacionals en artesania, i està especialitzada en la fabricació artesanal de manises valencianes dels segles XVIII i XIX, i seguint la mateixa tècnica dels murals del convent de Jesús Pobre, ha dissenyat i executat l’escena, un mural de 4 per 1,5 metres, que inclou com a peces centrals la figura del Pare Pere, el Pou i l’esbarzer, en segon pla la reproducció del poble de Jesús Pobre i que a més constitueix l’escut de l’Eatim d’acord als murals originals conventuals, i en últim pla, el Montgó i el tossal dels tres molins.

L’escena s’acompanya de l’únic text escrit actualment sobre aquesta tradició oral, un extracte de l’òpera “Fra Pere El Descalç”, Acte II, 1r quadre, l’autor del qual és Lluis Fornés, El Sifoner, així com l’execució de dos jardineres de tosca en les quals s’han reintroduït dos exemplars de l’esbarzer que posseeixen els veïns i veïnes de Jesús Pobre.

En la presentació del mural s’ha dut a terme una lectura de l’època del Pare Pere realitzada per Lluis Fornés, El Sifoner, així com una posterior explicació del seu disseny i de l’execució artesanal per la Fàbrica-Museu de Manises La Cerámica Valenciana.

L’Eatim de Jesús Pobre ha manifestat que amb aquest projecte tan singular es compleixen diversos objectius pels quals s’havia apostat: la recuperació i posada en valor del Pou i la figura del Pare Pere, la reintroducció en el seu entorn d’aquest exemplar botànic, la difusió de la tradició popular del miracle de l’esbarzer de Jesús Pobre, i la instal·lació d’un mural que reprodueix els originals de l’interior del Convent de Jesús Pobre per al gaudi de veïns i veïnes, i visitants.

Text de l’escena:

Mare (amb un ramell de rames d’esbarzer): I açò què és? Sembla un esbarzer, però, no té punxes.

Pare Pere: No, ara ja no en té, li les vaig matar perquè em va punxar. I no m’agradava deixar-me’l així sense castigar-lo. I he decidit que només podrà créixer al costat de la gran pobresa i santa humilitat del meu Jesús Pobre. I en cap altre lloc del Regne o del món el deixaré viure.

(De l’òpera Fra Pere el Descalç, Acte II, 1r quadre). Lluis Fornés.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.