LA MARINA PLAZA

Benissa Fira i Porrat 2018
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dilluns, 18 desembre, 2017

‘Sharpa’, les memòries del pintor Soler Blasco comptades pel seu gos

  • El llibre és la primera mostra inèdita, amb tints autobiogràfics, del llegat literari que va deixar qui va ser alcalde de Xàbia entre 1974 i 1979
  • El passat divendres 15 de desembre es va presentar en el Museu Soler Blasco Sharpa, la història d’una amistat incondicional que ha sigut editada per Amjasa amb motiu de les accions commemoratives del 40 aniversari de la seua fundació

Presentació del llibre el passat divendres en el Museu de Xàbia.

“Hi ha dues classes de gossos: de bons i de roïns; els roïns solen tindre dues cames”. Així comença la història quasi veritable entre un gos i el seu amo. Entre Sharpa i Juan Bautista Soler Blasco, alcalde de Xàbia entre 1974 i 1979, apassionat pintor costumista, activista cultural durant la Transició i impulsor de projectes de tanta importància com el museu arqueològic que porta el seu nom o la Biblioteca Municipal.

Sharpa és la història d’una amistat incondicional, d’aquelles que només la veritable lleialtat coneix. És la primera mostra inèdita del llegat literari que va deixar Soler Blasco. Una faceta del pintor que fins ara pocs coneixien i que ha eixit a la llum gràcies a la iniciativa de Toni Espinós, que va confiar en el filòleg Paco Reus per a la recopilació de tots els manuscrits i la posterior transcripció i correcció.

“Quan sorgeixen treballs literaris sempre pense en Paco Reus. Li vaig proposar aquest projecte i ell, abans que pensàrem en qui l’havia de publicar, ja tenia la feina feta”, va confessar el promotor del llibre, Toni Espinós, en la presentació que va tindre lloc el passat divendres 15 de desembre en el Museu Soler Blasco, on van estar també l’alcalde, José Chulvi, i el regidor de Cultura, Quico Moragues.

Després, la publicació va ser cosa de l’empresa municipal d’aigües Amjasa, que va fer-se càrrec amb motiu de les accions commemoratives del 40 aniversari de la fundació d’aquesta mercantil pública, en memòria del seu promotor. Va ser el mateix Soler Blasco qui, en la seua època com a alcalde, va promoure la creació d’Amjasa i el seu primer president. La publicació compta, a més, amb la col·laboració de la Fundació Cirne.

Amb caràcter autobiogràfic

Sharpa és la història explicada per un gos. Tot i així, té un cert caràcter autobiogràfic, no perquè la vida i les activitats del gos les assimile l’autor, sinó perquè les vivències de l’animal tenen lloc al seu costat, a casa i amb la família. Els detalls més íntims de Soler Blasco es revelen és aquest conte.

El gos és comprat en una botiga, on el pintor de Xàbia el rescata d’una gàbia. Sharpa parla de l’Estima, amb la qual no té una relació especialment estreta; la Iaia, qui li prepara suculents menjars,; la Ameta; el gat Peret; els seus veïns i l’Amo, amb qui passa la major part del temps. Amb ell ix a passejar per la muntanya, una afició que comparteixen tots dos.

La importància de la fe per Soler Blasco

El casament de l’Ameta i el naixement dels seus fills, els moments més durs de la família o la relació de l’Amo amb l’Església són alguns dels aspectes que el mateix Soler Blasco, a través del seu gos, revela als lectors. Sorprèn especialment el seu vincle amb la fe. Almenys, si es pren seriosament allò relatat en Sharpa:

El meu Amo és poderós i quan tinc algun problema, ell em defensa i em porta el menjar, tant als de casa com a mi. Ara bé, quan ell mateix es veu apurat, parla sol i se’n va a l’església. Jo crec que en un món tan important, amb lleis tan segures i justes, ha d’haver alguna cosa més transcendent que el mateix Amo. Crec que per damunt de tots hi ha un altre Amo més important, que ho controla tot i que és l’autèntic Amo de tots i tot.

Sharpa conta també la mort de l’Amo i la seua pròpia, quan, amb un sentiment de fidelitat i afecte, no vol deixar-lo sol i, al cap d’un temps, troben els seus dos cossos dalt de la muntanya. Tota una lliçó de lleialtat i amistat. Com va apuntar Paco Reus, “es tracta d’un al·legat a favor de l’estima i l’amistat, una amistat que entre els éssers humans sembla no ser massa freqüent”.

Com diu Sharpa, “dir amics és una forma literària d’expressió. Els homes solen dir amics quan en realitat en tenen més bé pocs. Els que diuen que no tenen enemics, o estan esperant alguna cosa o intenten enganyar-se a ells mateixos. Tan sols cal deixar anar una femella, una vara de manar o un os i es voran les mossegades per tal de fer-se amb ells”. Tot això, segons Reus, “contrasta amb l’afecte dels gossos en general i de Sharpa en particular, que fan de l’amistat i la fidelitat una cosa natural, sense demanar res a canvi”.

 

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.