LA MARINA PLAZA

Hidraqua
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 14 desembre, 2017

El tresor que amagava un barri de Dénia destruït el segle XI

  • El Museu Arqueològic cataloga 30 peces de luxoses ceràmiques localitzades en una zona al costat del port islàmic demolida quan es va emmurallar el raval del Fortí i que demostrarien que Daniya va ser el principal importador de productes de Tunísia i Algèria de l’Al-Andalus
  • Les troballes confirmen la veritable ruta comercial de la ciutat àrab pel Mediterrani, molt més al sud del que testimoniaven algunes hipòtesis
  • Gisbert anuncia la traducció de tres cartes que el senyor de Dénia va enviar al de Tunísia per refermar els vincles comercials

Algunes ceràmiques descobertes en El Fortí procedents del Magrib. Museo Arqueológico de Dénia

Mai un fet sempre tan traumàtic com la destrucció d’un barri va tindre conseqüències tan afortunades per a la història. El que ens ocupa, situat enfront del port de la Daniya islàmica, va ser demolit el segle XI, quan es va alçar la muralla occidental del raval del Fortí, al qual pertanyia. No obstant això, el que va quedar baix les ruïnes ja no es va tocar mai més i ha permès als arqueòlegs obtindre una fotografia bastant exacta de com era la vida en aquells anys iniciàtics de la taifa islàmica de Dénia.

El símbol de Ruïnes indica l’emplaçament exacte del barri derruït.

Especialment al llarg de l’última dècada, les excavacions han permès la localització d’unes 30 peces de luxosa ceràmica que des de principis d’aquest any estan sent investigades i catalogades pel Museu Arqueològic de Dénia i que segons el seu director, Josep Antoni Gisbert, van ser importades aquell segle XI des d’alguns dels principals ports del Magrib, de llocs que són autèntiques joies històriques hui declarades Patrimoni de la Humanitat, com Qalat Bani Hammad, a Algèria, o Qairawan i el seu satèl·lit Khartago, a Tunísia.

Els fragments i fins i tot peces senceres d’aquestes vaixelles trobades en aquesta zona de Dénia molt pròxima a la Senda dels Lladres constitueixen així un autèntic tresor: confirmen que Daniya va ser el principal port importador d’aquests exclusius productes de Tunísia i Algèria de tot l’Al-Andalus . I «certifiquen la poderosa presència comercial de la taifa a la Mediterrània i la seua estreta relació amb el Magrib». Al costat de Daniya, altres ports andalucíes es van afanyar també per captar aquests productes de luxe: Almeria, Cartagena o Mertola, en l’actual Portugal.

Una de les peces senceres trobades davant el port islàmic de Daniya.

Unes cartes entre sobirans

Però la relació de Dénia amb Tunísia va ser tan profunda que no es va limitar a les mercaderies. Gisbert va revelar que de cara a l’any vinent està prevista la traducció de tres cartes que el visir del segon rei de Daniya, Ali, va enviar al senyor de Tunísia, aproximadament entre 1050 i 1055. En elles es pronuncien elogis i es presenten regals per refermar les relacions comercials entre els dos sobirans.

No és per cert la primera vegada que apareixen missives d’aquestes característiques: fa uns mesos ja va provocar un notable impacte altra carta del visir d’Alí redescoberta per Dénia i enviada en aquest cas al senyor del Caire. També serà traduïda.

Navegant molt més al sud del previst

Des de Dénia a Ifriqiya (actual Argèlia), Tunísia, la costa Libia i Alexandria, a Egipte.

Les troballes de ceràmica focalitzats a El Fortí comporten més conseqüències. Plasmen que els trànsits comercials des Daniya haurien seguit una ruta meridional: des d’aquesta ciutat, i en a penes tres dies de navegació, les embarcacions podien arribar Algèria i després prosseguir efectuant escales a Tunísia fins a arribar Alexandria.

És una dada reveladora. Gisbert explica que moltes hipòtesis apuntaven que les conquestes de les Balears que va fer el primer rei de Dénia, Mujahid, i la seua posterior extensió a Itàlia, tenien com a meta establir un corredor comercial per la Mediterrània central, però en realitat les seues intencions eren de caràcter militar -hostigar als regnes cristians- i la ruta comercial de Dénia sempre va estar molt més al sud. Així ho testifica l’arqueologia. És a dir, troballes com els d’El Fortí.

A més, abans o després de baixar cap al sud per navegar enfront del Magrib, els vaixells de Daniya solien fer escala a Eivissa, que pertanyia a la taifa de Dénia. Se sap perquè també en l’illa balear hi ha el mateix tipus de ceràmica.

Gisbert, a la dreta, durant la seua participació a Granada.

Un avanç de totes aquestes investigacions ja ha sigut presentat per Gisbert en una ponència durant les XVIII Jornades d’Arqueologia medieval sobre les taifes celebrades a finals del passat mes de novembre en la Fundació Euroàrab i l’Alhambra de Granada. La universitat d’aquesta ciutat la publicarà.

A més està previst que durant la primavera de 2018 s’efectue una visita al jaciment d’Algèria per poder examinar un dels llocs on va començar tot, on es van forjar les peces que acabarien viatjant a les altres ribes de la Mediterrània.

Com era aquella ceràmica utilitzada fa un mil·lenni

Una altra ceràmica d’aquestes característiques, ara trobada a Mertola, Portugal. Fotografia: Museu Arqueològic de Dénia.

Aquelles ceràmiques eren productes fastuosos, peces “de gran qualitat tècnica i estètica” en moltes ocasions usades com a fonts al centre de les taules de comensals de categoria i amb decoracions basades en animals com aus i cérvols. En l’Al-Andalus mai es van fabricar. De les 30 localitzades en El Fortí, 10 es trobaven senceres, mentre que la resta estan fragmentades.

La connexió amb París i Pisa

Una fotografia de la ceràmica de Qàlat Bani Hammad idèntica a la que hi ha actualment a Francia.

Per cert, l’antecedent més antic sobre la importància d’aquest tipus de ceràmica és ben curiós. I antic. A principis del segle XX experts francesos ja van fer excavacions a Qalat Bani Hammad i van trobar peces que van ser traslladades a París. Allà es van publicar fotografies on es pot apreciar com la tipologia d’aquelles ceràmiques és la mateixa que la del Fortí.

Ara bé, aquelles peces van navegar per altres latituds d’Europa. Estudis efectuats a Pisa confirmen que ceràmiques de la mateixa gènesi van decorar les esglésies d’aquesta ciutat italiana fa també uns mil anys.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.