LA MARINA PLAZA

Baleària Dénia
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dissabte, 9 desembre, 2017

La foto fixa del mercat laboral: precarietat, poca qualificació, economia submergida i fuga de talents

DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DE LA MARINA ALTA (i IV)

Precarietat, temporalitat, escassa qualificació i economia submergida. Són els quatre trets, preocupants tots ells, que defineixen al mercat laboral de la comarca, segons confirma el Diagnòstic Territorial de la Marina Alta impulsat pel Creama en el si de l’Acord Comarcal per l’Ocupació i el Desenvolupament Local. La radiografia comarcal de l’ocupació constata les debilitats del model i al mateix temps és, en bona mesura, conseqüència directa del model socioeconòmic de la Marina Alta, analitzat també en aquest document i al qual La Marina Plaça va dedicar els capítols anteriors d’aquesta sèrie (vore relació de reportatges al final de l’article).

Vistes del carrer Loreto a Dénia

Aquesta foto del mercat laboral comarcal és, des de fa molt de temps, fixa. Per això l’estudi advoca per l’adopció de les mesures necessàries per anar revertint la situació. Primer, això sí, es dedica al diagnòstic. El document deixa una sèrie de “reflexions que ajuden a entendre la situació actual de la comarca en aquest pla”.

Per exemple, que “el gruix de l’ocupació existent en la comarca” ve a ser la suma dels següents factors:

  • Llocs de treball poc qualificats per l’alta dependència de l’activitat turística i hostalera. Cambrers, ajudants de cuina o serveis de neteja…
  • Llocs de treball derivats del turisme residencial. Manteniment de piscines, jardins, llanterners, electricistes…
  • Treballs relacionats amb l’envelliment de la població (un dels trets demogràfics de la Marina Alta). Auxiliars de geriatria, serveis d’assistència…

A aquests tres nius d’ocupació els uneix un denominador comú. “La majoria dels llocs no exigeixen una qualificació professional alta, i les necessitats formatives es cobreixen amb cicles i/o cursos de formació professional, impartits pel CDT ubicat a Dénia -cursos de formació professional en hostaleria- i els diferents IES repartits per la comarca”. Per tant, “es tracta, majoritàriament, de llocs de treball temporals i precaris en què l’economia submergida segueix molt present, i on l’experiència segueix pesant més que la formació especialitzada”.

Trets com la temporalitat i l’economia submergida tenen sovint un efecte enganyós en les xifres oficials de l’atur. El primer perquè acaba engreixant els números de contractació mensual de vegades amb contractes de només uns dies. El segon, perquè directament no figura en l’estadística. Potser això explique que, paradoxalment, la Marina Alta tinga una taxa d’atur inferior a la mitjana de les comarques d’Alacant i també menor que la mitjana de la Comunitat Valenciana. L’estudi ho il·lustra amb les dades de l’any 2016.

TAXA ‘ATUR
MARINA ALTA20,90%
PROVÍNCIA ALACANT23,40%
C. VAL.21,70%

Paral·lelament, l’estadística de l’atur deixa també altres dades preocupants. Com assenyala el document, el percentatge d’ocupats amb estudis superiors sobre el total d’ocupats només arriba al 28%, per sota del 31,4% de la mitjana de la Comunitat Valenciana. Confirmen, per tant, aquesta escassa qualificació dels professionals de la comarca.

Aquesta menor qualificació va íntimament lligada a un altre fenomen: la fugida de talent. “La gran majoria de joves amb estudis superiors acaben abandonant la comarca buscant portunitats laborals, ja que, en el territori, l’oferta de treball qualificat és molt escassa”. Un “efecte perillós, ja que va lligat al fenomen de despoblació […] i a la pèrdua de competitivitat de les empreses locals”.

L’excepció: la nàutica, l’agricultura ecològica, les energies renovables o les TIC

No obstant això, encara que aquesta siga la tònica general, el diagnòstic del Creama assenyala alguns nínxols d’ocupació on succeeix just el contrari: “llocs de treball que no poden ser coberts amb residents en la comarca per falta de formació en aquest camp”. I posa els exemples de les ocupacions derivades del sector nàutic (patró, mecànic de vaixell…), de l’agricultura ecològica, del sector de les energies renovables o de l’ús avançat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

Desequilibri territorial

Igual que en tot l’àmbit sociolaboral, també en el del mercat de treball apareix una Marina Alta ben diferent en l’interior que en la costa. Els llocs de treball es concentren en les franges del litoral i prelitoral, “creant un efecte bumerang diari de capital humà entre l’interior i aquestes zones”.

Dona major i sense estudis, el perfil de la desocupació

El que també constata l’estudi és que ser dona, tindre més de 45 anys i no tindre estudis són els majors obstacles a l’hora de trobar una feina. Per contra, el perfil dels que més possibilitats tenen d’aconseguir un lloc de treball respon a les persones d’entre 25 i 35 anys, amb independència del seu gènere i el seu nivell d’estudis.

Mancances en formació d’idiomes i noves tecnologies

Entre les qüestions positives, l’informe destaca que l’oferta en formació ocupacional a la comarca és àmplia, amb entitats com SERVEF, CDT o el mateix Creama que disposen d’una oferta constant de cursos de formació orientada a la inserció laboral, tant en formació professional especialitzada (hostaleria, jardineria, processament de dades, manipulador d’aliments, plaguicides…) com en temes transversals (xarxes socials, idiomes, ofimàtica…). No obstant això, recalca, “es detecta un dèficit de preparació en certs aspectes, com ara l’idioma -per a determinats llocs de treball lligats al turisme- o les noves tecnologies”.

Insuficient dualitat en la formació professional

Un altre aspecte a millorar és la interrelació entre formació professional i mercat laboral, ja que “es detecta un gap entre la formació impartida i les necessitats de les empreses”. Es constata com “necessari” propiciar un “model de formació professional realment dual, on la formació teòrica en les aules i la formació pràctica en l’empresa siguen compatibles, complementàries, i estiguen més compensades”.

Falla la coordinació administrativa

Finalment, el procés de coordinació administrativa seria un altre dels terrenys amb marge de millora. I és que, segons assenyala l’estudi, “tot i que existeixen els recursos suficients i les infraestructures institucionals i socials”, aquest procés falla “a l’hora de consolidar un model turístic complet”. Per això, “és important considerar la capacitat de les noves formes de desenvolupament del turisme com a factor de reequilibri territorial i de compensació entre l’interior i la costa”.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL DIAGNÒSTIC TERRITORIAL DE LA MARINA ALTA:

Les tres comarques de la Marina Alta – Diagnóstico Territorial de la Marina Alta (I).

Els frens al desenvolupament de la comarca: transports deficients, envelliment i despoblació en l’interior– Diagnóstico Territorial de la Marina Alta (II)

La perillosa inclinació del PIB de la Marina Alta cap al mar – Diagnóstico Territorial de la Marina Alta (III)

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.