LA MARINA PLAZA

Baleària Dénia
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 30 novembre, 2017

Viatge al segle que va canviar Dénia per sempre a través de 800 personatges

  • El professor Javier Calvo presenta Més deniers del segle XIX i principis del XX, obra en la qual rescata els actors que van provocar la transformació de la ciutat en un empori comercial internacional. Molts, havien sigut oblidats
  • L’informe de Hemingway sobre Joan Chabàs per a l’FBI. L’alcalde-metge que va lluitar contra el còlera. Quan Dénia era el lloc amb el millor clima d’Espanya. L’heroi que va rescatar a 600 soldats francesos d’un naufragi. Una ciutat amb tres teatres. Cacics amb nom de marquès.
  • La investigació es presenta aquest divendres en Públics presentada per Josep Antoni Gisbert

Noms d’empreses de Dénia sobre una perspectiva de l’època.

Escriptors de talent, herois mariners, polítics del caciquisme, visionaris, fotògrafs espiritistes, enginyers i militars, dones valentes, comerciants, terratinents i naviliers, però també fusters, mestres, sastres i llauners, intel·lectuals, metges i advocats, exiliats que mai van tornar… Tots ells van protagonitzar, i també van patir, les impressionants transformacions esdevingudes a Dénia durant el segle XIX i la primera part del XX. No obstant això, i en una ciutat que no sempre ha mimat massa als seus fills, molts havien sigut oblidats.

A rescatar la seua memòria s’ha dedicat el doctor en Història i professor de l’institut Chabàs i de la UNED, Javier Calvo, en el seu llibre Més deniers del segle XIX i principis del XX, una obra monumental i caledoscópica, plena d’històries tremendes i delicioses anècdotes, que trau a la llum 800 noms i cognoms que van forjar aquella Dénia que va passar de 2.000 a 12.000 habitants, es va vanagloriar de multiplicar diaris, teatres, cafès i cantants, va transitar d’una agricultura de subsistència a un monocultiu d’exportació, el de la pansa, i transformar el seu arcaic comerç de cabotatge en un altre de rang transnacional.

Plaça Redona. ADPA.

També va ser la Dénia que va patir profundes desigualtats socials, amb un alt índex de mortalitat entre les classes més populars -hi havia molts més morts en Baix la Mar que en Marquès de Campo- i fortes tensions socials que van acabar desembocant en el traumàtic procés de la Guerra Civil.

Més deniers del segle XIX i principis del XX serà presentada en la llibreria Públics aquest divendres 1 de desembre a les 19.30 hores. A l’acte, a més del propi autor, acudirà també el director del Museu Arqueològic Josep Antoni Gisbert, que s’encarregarà de la introducció de l’obra.

En el seu treball, Calvo ha posat el focus en els actors d’aquell poderós drama: en el mariner que el 1868 va liderar el rescat de la tripulació d’un paquebot francès amb 600 soldats a bord amb destinació a Algèria que va naufragar davant les costes de Dénia, una epopeia que va tindre més repercussió en la premsa francesa que en la local; o en una de les primeres mèdiques espanyoles, que va desenvolupar la seua tasca a partir del 1918; o en autèntics filantrops que es van preocupar per millorar les condicions de vida dels treballadors o els pescadors i que també han sigut injustament oblidats.

Els Chabàs, Hemingway i l’FBI

Amb gairebé un miler de fotografies, Calvo ordena a aquests personatges per ordre alfabètic. En la B, podem trobar per exemple a Manuel Bielsa, un escriptor denier el rastre del qual es perd perquè després de la guerra del 1898 decideix quedar-se a Cuba i no repatriar-se.

I és que hi ha molt d’exili en el llibre. Especialment després de la Guerra Civil. En la C destaca el propietari i advocat Juan Chabàs Bordehore, que partiria a l’exili cap a l’Havana, en l’època de la Segona Guerra Mundial coneixeria a Ernest Hemingway, qui estava fent indagacions per a l’FBI sobre militars comunistes. Calvo reprodueix en el llibre un document excepcional: un informe de l’FBI sobre la conversa de Hemingway amb Chabàs.

L’informe de l’FBI.

Aquest últim va ser a més el pare de l’escriptor Juan Chabàs Martí, l’autor de Sense veles desvetllada (1924) i Port d’ombra (1928), qui també abandonaria Espanya amb els seus pares. I és que aquest és un cognom de pes en la història de Dénia: el llibre també es deté en la figura de l’historiador i eclesiàstic Roc Chabàs.

La ciutat el 1882. Història de Dénia de Roc Chabàs.

Dénia buscant-se la vida

Recol·lecció de la pansa, en la premsa del 1919.

L’obra desmunta mites: que la irrupció de la fil·loxera i els seus efectes sobre el cultiu de la pansa va provocar un desastre econòmic sense solució en els primers anys del segle XX. En primer lloc perquè aquesta crisi ja havia arribat abans degut a la forta competència d’altres productors internacionals i nacionals; i en segon, perquè, ja llavors, la ciutat -precisament els seus personatges- s’estaven buscant la vida amb altres alternatives econòmiques.

Entre elles destaca la intenció de convertir Dénia en una estació climàtica a través de l’anomenada Societat d’Amics del Clima que difonia les bondats meteorològiques de la població, fins al punt que de les corbates dels seus membres penjaven termòmetres que sempre marcaven 18 graus. Evidentment es defugia la qüestió que havia èpoques de l’any durant les quals Dénia passava molta més calor o fred, però denota la intenció de desenvolupar una primera indústria turística.

L’Heraldo de Madrid. 1930.

En aquella preocupació per buscar-se un nou futur també cal enquadrar la creació del primer sanatori naturista (en realitat vegetarià) a Benialdà, el 1926. I noves indústries com les de farines o els joguets.
.

En aquest tessitura desenvoluparien un paper principal alguns personatges de manera incomprensible atrapats ara en la desmemòria. És el cas del metge August Gómez Porta: alcalde de Dénia entre 1897 i 1901, es va prestar voluntari per exercir de metge de beneficència davant la falta municipal de fons, va lluitar per previndre el còlera i va planificar l’escena urbana del carrer Campo i altres vials actuals. Pertanyia a la societat del clima. La seua vida mereix un article a banda.

Altres personatges molt de l’època van ser més peculiars: com Claudio Planchart, fotògraf espiritista nascut el 1821, que es dedicava a capturar les ànimes dels morts i que per això en morir no va poder ser acollit en un cementiri catòlic. O Salvador Tarrasó, que a partir del 1911 va patentar els logos de les marques de cervesa, sidra o xampany que comercialitzava.

Conquestes fracassades, fraus polítics i altres alcaldes

Dénia el 1848.

En els seus orígens cronològics, l’obra aborda els principals protagonistes de la Guerra de la Independència i una nit d’octubre del 1812, quan el militar britànic Rufane Donkin, tot i comptar amb el suport de 1.200 soldats i de dos navilis de guerra, no va poder conquerir la població defensada pels francesos.

I s’atura amb generositat en l’atzarosa vida política del segle XIX, plena de tupinades electorals, torns de partits i cacics, com el marquès de Valero de Palma, emparentat a més amb una altra poderosa família local, la dels Morand.

En el requadre inferior de la premsa, foto del marqués de Valero de Palma.

Al costat dels intricats camins del poder polític i econòmic, Calvo llisca delicioses anècdotes: com la d’un líder polític que va tindre una aventura amorosa amb la dona del partit rival; o que les vidrieres de l’església de l’Assumpció que donaven al benigne sol portaven el nom dels cacics, mentre que les de la fosca ombra eren per als seus enemics liberals.

Les constants irregularitats en la vida pública van provocar irades protestes socials, aldarulls, detencions i controvèrsies en els diaris, que afavoririen o atacaven al polític de torn segons les pròpies creences o propietaris.

Els periòdiccs de l’època.

Dénia va donar alcaldes dignes d’estudi com Juan Serrano, l’evolució política del qual va ser d’allò més peculiar: primer edil durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1937 tenia carnet del Partit Socialista i va acabar sent el representant comunista de l’ajuntament. Un altre alcalde en els temps previs a la II República, Francisco Doménech, acabaria morint pobre en l’hospital el 1939.

Quan funcionaven tres teatres alhora

El llibre plasma la impressionant vida cultural que atresorava l’esplèndida Dénia de la pansa en el trànsit entre els dos segles analitzats. Funcionaven tres teatres alhora -noms mítics, el Principal, el Circ- i acudien estrelles de la cançó que havien triomfat en les grans capitals espanyoles. Era la Dénia dels ecos de la societat.

Més de 70.000 fitxes consultades

Calvo ha fet un ingent treball de recerca, amb la consulta de més de 70.000 partides parroquials i constants recerques pels registres eclesiàstics i civil. S’ha basat sempre en fonts escrites i en un escrutini de la premsa de l’època. Com «la mort ens diu de les persones moltes més coses que el seu naixement», el cementiri ha sigut un altre lloc clau del seu treball i moltes de les fotos dels seus personatges són de les seues làpides.

El 2001, Calvo ja va llançar una primera obra, Deniers del segle XIX, fruit del treball invertit en la seua tesi doctoral. Però des d’aleshores han passat moltes coses que han merescut aquesta nova obra: la seua tasca a partir de 2005 per catalogar l’Arxiu Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció o la possibilitat que internet ofereix per arribar a noves fonts i personatges. A nous desterraments de l’oblit.

Deixa el teu comentari

Classificat: ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.