LA MARINA PLAZA

Hidraqua
NO + VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Publicat: dilluns, 13 novembre, 2017

Mor Javier Urdanibia, professor a Dénia, guardià de la lucidesa

  • Intel·lectual de primera fila i catedràtic de Filosofia, va ser un dels noms més rellevants d’una generació excepcional de professors de l’institut Roc Chabàs
  • Va agitar debats amb les Tobades de Filosofia de Dénia i les Conferències dels Solsticis

ARTURO RUIZ

Javier Urdanibia, en abril d’enguany, durant la seua conferència sobre Julio Verne.

Molts alumnes de la Marina Alta guarden els seus apunts de Filosofia de COU com si foren d’or. Aquest diumenge va morir Javier Urdanibia (Donosti, 1945), professor durant anys de l’Institut Històric Chabàs de Dénia, on fou catedràtic de Filosofia i un dels noms més rellevants d’una magnífica generació de professors.

Urdanibia va ser en la Marina Alta un guardià de la lucidesa, un agitador del debat i la reflexió. Va coordinar les enyorades Trobades de Filosofia des dels seus orígens el 1980 fins a la seua conclusió el 1992, on va col·laborar entre molts altres amb Maite Larrauri, Carlos Moya, Antonio Palao, Tono Fornes o Fernando Sendra.

També es va erigir en l’impulsor de les conferències dels solters, fetes entre 2002 i 2008 primer en el Tossalet del Carme i després en l’hotel Les Rotes. Allà, els “nascuts de la urgent necessitat d’eutrapelia, de parlar, d’escoltar, d’entendre i concebre, i del plaer de resistir la unidimensionalitat que tracta d’engolir-nos”, també van participar altres grans inquietuds de la comarca, com Electra Peluffo, Sergi Ferrús o Jordi Sanchis, professor del Chabàs també desaparegut. En desembre del 2002, Urdanibia va pronunciar la conferència inaugural, La filosofia com experiència.

En les presentacions de la seua obra es va advertir que «no pertany a cap grup de pressió o opinió, ni discret ni secret, ni públic ni privat». Però això sí, va prendre partit insubornable perquè ningú capturara la paraula. Va lluitar contra la dictadura i es va comprometre amb la democràcia.

El seu magisteri perdura en la memòria dels alumnes. En aquests temps en què amb tant s’ha perseguit la filosofia, no fóra a ser que a algú li donara per pensar, ell va inculcar en diverses generacions el plaer per la inquietud i la dubte. Per anar més enllà del que s’ha prescrit. I va portar tots els diàlegs del món a les aules de l’institut i a les de la vida.

Era també un intel·lectual de primera fila. El seu número d’articles i col·laboracions en revistes de gran transcendència és inabarcable per a aquestes línies tan curtes. Va publicar assaigs sobre Bergson, Pessoa, María Zambrano, Kierkegaard, Schopenhauer o Rousseau. A París, on va residir més d’un lustre, van vore la llum els seus Sonnets Blancs i Temps de lliris. També va ser autor de Nilo Ka Ba. Va deixar versos com aquests:

Las balanzas protegen las esencias untuosas
en los valles cereales. Preservan algodones,
dátiles, noche y día, de lo que hace el desierto.

Relieves de escorpiones y montañas de cal.

La seua última lliçó magistral va ser la participació en unes jornades sobre Julio Verne que van tindre lloc en la Casa de la Paraula de Baleària Port a Dénia durant el passat mes d’abril:

Urdanibia va morir diumenge en l’Hospital de Dénia i va ser acomiadat per la seua gent i pels seus amics aquest dilluns en una ciutat on va deixar el consol d’aliments i refinats.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.