LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimecres, 11 octubre, 2017

Els colors del jazz

JAVIER RUIZ ‘TXIN’.

Contínuament veig a la premsa anuncis d’esdeveniments, em fixe especialment en els de jazz, reconec que pot ser una obsessió meua. Però el que mai veig és la crònica del concert, potser perquè el resultat no és el que caldria. Estic llegint a bou passat (no penseu malament, sóc anti taurí) que es presenta a Ondara l’últim disc de Dolç Tab Jazz. I clar, ja es va presentar el cap de setmana i hi vaig assistir. Gratis i en el poble de l’ànima mater, Josep Alemany: no va arribar a mitja entrada (recorde que sóc anti…)

Reconec que m’esperava una altra cosa, però no, en el concert van sonar temes ja escoltats durant el temps que pulule per aquestes terres. Fa més d’un any, a Orba, Josep em va comentar que tenia pensat traure’ls en disc el Nadal passat, i ha tardat més d’un any des de llavors, són els problemes de guisar-se-ho tot un mateix hui en dia. Així està tot. Com deia abans: bona música, una feinada darrere i poc de públic, i més tenint en compte que Ondara és el poble de la comarca on més es mou el jazz.

Per exemple, a principis de mes va començar la quinta temporada de concerts en el Cafè Sendra que organitza Jazzdara. També gratis i ni mitja entrada, exactament una dotzena d’espectadors conformaven tot el públic assistent, tot i el nivell dels músics que habitualment acompanyen Albert Llobell, bateria, ànima mater de l’esdeveniment i a més natural d’Ondara. Ni per eixes.

Porto poc més d’un any assistint regularment als concerts de jazz, sempre amb la meua càmera de fotos a l’esquena, últimament també amb les meues espàtules. Sóc un apassionat del jazz, però vinc de Vitòria Gasteiz, on es viu i estima el Jazz, potser pel seu festival, amb més de 40 anys d’història, i he pogut escoltar el bo i millor a nivell mundial.

Reconec que no sé res de jazz, però crec que tinc una oïda educada i puc dir que el que escolte per aquestes contrades és molt bo, per això només em queda seguir defensant el jazz d’ací, ja que és ací on pasture fa ja uns quants anys.

Per això, anuncie i avise que en els concerts del Cafè Sendra, que se celebren els primers diumenges de cada mes, s’escolta jazz del bo i el pròxim 5 de novembre prepara una sessió especial: en el seu escenari es podrà gaudir d’una selecció de els músics que han protagonitzat aquest cicle, un esdeveniment imprescindible per a mi. Per a eixa data, estic preparant un llenç amb el qual acompanyar els músics mentre actuen, portant el ritme amb les meues espàtules, encara que no sé si hi cabran tots els músics que aniran passant per l’escenari (de manera extraoficial, he sentit noms molt atraients). Allà vos espere i aquesta vegada tornaré a sortejar el quadre que pinte, per dos euros (que serviran per a recaptar fons per a concerts futurs) pot ser teu.

Com he dit al principi no veig ressenyes dels esdeveniments succeïts. Sé que la premsa bastant té amb subsistir, no arriba a tot arreu. Jo no vaig a escriure sobre jazz, perquè no sé, només sóc plaent amb les meues orelles, també amb els meus ulls a través de la càmera. Únicament, vos puc oferir les meues fotos, algun vídeo perquè sapigueu el que vos perdeu i, de tant en tant, alguna pintura que deixa vore el que em fa sentir el jazz i jo en dic “els colors del Jazz”. Però el que pretenc és que sapigueu que el jazz existeix i que ací en la Marina és del bo.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.