LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 10 octubre, 2017

El medi ambient no és fàcil

MIGUEL ÁNGEL CIVERA. Opinió

  • Espanya està a la cua de la Unió Europea en mesures contra el canvi climàtic o en la reutilització d’aigües residuals
  • Mentre es construeixen AVEs que no van enlloc o aeroports erms d’avions, comarques com la Marina Alta paguen les mancances

No, no deu ser fàcil quan no suposen una necessitat, no es perceben les amenaces ni la urgència de buscar noves solucions estructurals, de lluitar contra les creixents desigualtats que generen, de millorar l’eficiència, de modificar valors.

No, no deu ser fàcil quan les recomanacions i informes, procedents de llocs tan dispars com l’ONU, UE o l’Observatori de Sostenibilitat, exigeixen solucions a aquests problemes dels quals depèn el nostre benestar i dormen entre els menys visitats i llegits en webs i racons de diaris digitals.

No, no deu ser fàcil quan molts dels indicadors del grau de compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible estan en roig, alguns en groc i molt pocs en verd.

No, no deu ser, pel que sembla, fàcil, ni útil, ni que sigui rendible fer una transició energètica, la mateixa que molts països europeus ja han posat en marxa i que suposaria disminuir la nostra ja extrema dependència energètica, que és del 72,3%, mentre que en la UE ho és del 53,5%.

No, no deu ser fàcil proposar accions concretes, viables contra del canvi climàtic en un país, en el qual des del 1990 fins al 2015, sobre una línia base d’emissions de 100, hem arribat al 119, mentre que la resta de països europeus es situa en el 87. Una diferència de 32 punts que denuncia el que Espanya mai haja complit els compromisos internacionals d’emissions de GEH.

No, no deu ser fàcil que davant aquests fets s’informe del contingut i de les propostes de més de 400 entitats en sectors, institucions i ciutadans de la proposta de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que està tramitant-se en les Corts espanyoles.

No, no ha de ser fàcil aconseguir la completa depuració de les aigües residuals i la seua reutilització, ja que ens estem quedant molt endarrerits i els efectes de la contaminació, juntament amb l’escassetat de l’aigua com a recurs, són ja un seriós problema. L’indicador de pressió de l’economia sobre el recurs aigua (segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible a Espanya 2016) és molt negatiu. La UE ha sancionat a Espanya per no complir amb la normativa vigent després de comprovar que 38 ciutats incompleixen la normativa de depuració des del 1991, i això que fa referència al tractament secundari.

No, no deu ser fàcil racionalitzar les infraestructures de transport segons les necessitats de mobilitat i logística, entre les quals s’inclou en gran part al corredor mediterrani, prioritzant el transport col·lectiu. Es rescaten autopistes, hi ha aeroports erms d’avions, arriben AVEs on no va la gent, mentre que la nostra comarca, igual que moltes altres, paga i pateix les mancances.

No, no deu ser fàcil el que a més de presumir pel molt que hi ha protegit, desenvolupem plans de gestió que garantisquen els serveis dels ecosistemes i no només la seua explotació. La Xarxa Natura 2000 ha complit 25 anys, una xarxa europea d’espais protegits que, segons la Comissió Europea, genera serveis valorats en 200.000 milions/any, 40 vegades més del que s’inverteix en el seu manteniment i gestió. La nota de l’indicador que valora la inversió en conservació d’espais naturals a Espanya és la pitjor, molt negativa.

No, no deu ser fàcil tornar a l’esperit inicial de la Llei de Costes eliminant els abusos que han consumat les últimes modificacions i incorporant les noves variables que afecten el litoral. Els equilibris del Tribunal Constitucional davant l’última reforma, més propis del Circ del Sol que de juristes, permeten coses més que discutibles, en prohibeix d’altres i adverteix que la modificació “sacrifica així arbitràriament els valors vinculats a l’article 45 de la Constitució Espanyola, ja que el principi de protecció i millora del medi ambient adequat al que serveix el domini públic del litoral perd tot el seu vigor en aquelles zones excloses per l’exclusiva voluntat del legislador”.

No, no deu ser fàcil reconèixer que la transposició de la Directiva de Responsabilitat Ambiental a la legislació nacional no és que hi ha sigut light, és que és vergonyosa i urgeix modificar-la. La Directiva té com a principi que el medi ambient natural sustenta la salut humana, la felicitat i l’activitat econòmica, defineix els incidents que poden afectar-la i com cal reparar-lo. Exemples de contaminació i d’incendis de residus perillosos han demostrat la ineficàcia de la nostra llei.

No, no deu ser fàcil donar suport a que es treballe en la sobirania alimentària que abasta una població, una cultura, un paisatge, uns sectors productius, uns hàbits saludables, investigació i innovacions un dels principals actius estratègics de qualsevol territori, alguna cosa més que mercats i quatre fires.

No, no deu ser fàcil posar en marxa processos d’economia circular, de residu zero, per tal d’evitar que centenars de camions transporten a centenars de quilòmetres centenars de tones de residus i que els nostres carrers, espais naturals, en època turística estiguen tan bruts. Segons la UE, només amb l’aplicació de tota la normativa vigent en residus es generarien a Espanya més de 52.000 llocs de treball.

No, no deu ser fàcil parlar de consum responsable quan en qualsevol dels nostres supermercats podem tindre accés a més de mil productes agroalimentaris, ramaders i pesquers, el que és el resultat gratificant d’unes grans capacitats del saber produir, transportar, transformar, vendre, o quan la Generalitat Valenciana prohibeix la pesca de tellines en el litoral valencià, on les captures van passar en 10 anys de 300.000 a 1.900 quilos i l’oferta gastronòmica es manté vinguen de Bulgària, el Marroc o d’on siga, perquè el que importa és que hi haja i no la seua procedència, ni l’estat de les poblacions del nostre litoral, ni el per què d’aquesta desaparició com a recurs.

No, no deu ser fàcil propiciar les aliances i la participació en la presa de decisions pel que significa de compromís col·lectiu, de parlar de bé comú, d’actuar amb la prudència i amb el coneixement, d’ensenyar i informar. Hi ha més plans que accions en marxa.

– No, no deu ser fàcil que quan es parle d’infraestructures també es faça referència al fet que siguen “verds i de serveis“. Més parcs, zones protegides, plans de costes, boscos i paisatges, depuradores, instal·lacions d’energies renovables, corredors ecològics, residències, hospitals, escoles, centres cívics.

No, no deu ser fàcil trobar solucions quan l’indicador de despesa total en R + D és molt negatiu.

No, no és fàcil d’entendre que per no actuar en tots aquests camps amb una perspectiva de gènere s’aconseguisca que augmente la desigualtat i s’impedisca generar treball decent.

No és difícil, però, esbrinar des de quan aquestes qüestions han passat a ser frases de discursos, farcit de programes, febre de declaracions, ni el per què.

Mai n’és tard.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.