LA MARINA PLAZA

Corts Valencianes Actes del 9 d'Octubre
Periodisme, passe el que passe
Publicat: diumenge, 17 setembre, 2017

Amb la taxa turística, tots guanyen

ARTUR BALAGUER. Opinió.

Els fets i les dades són inqüestionables. I amb ells en la mà, resulta que les dues comunitats que més problemes van tindre l’estiu passat amb la massificació turística i la necessitat de regular el flux de visitants que han portat al límit la seua capacitat d’acollida de vacances van ser Catalunya i les Balears, que apliquen una taxa turística a les pernoctacions.

A Catalunya es va implantar a finals de 2012. L’any passat va tancar amb una recaptació acumulada des de llavors de 175 milions d’euros. Al principi, els ajuntaments rebien el 33% de la recaptació, però el Parlament va aprovar una modificació aquest mateix any per incrementar el percentatge fins al 50%. En números redons, quan acabe 2017, la xifra total s’aproximarà als 250 milions, dels quals gairebé 100 hauran anat a parar als municipis.

I a les Balears, el Govern preveu recaptar 120 milions l’any que ve amb l’increment, que paguen fins i tot els creueristes, d’una taxa que va implantar en juliol del 2016 i que s’ha situat en un franja d’entre 1 i 4 euros. Només en 13 mesos ha ingressat 100 milions.

Aquestes són les dades. Irrefutables. L’aplicació de la taxa no ha espantat a ningú. Ningú ha deixat de viatjar cap a ambdues destinacions perquè li cobraren uns diners extra en deixar l’allotjament. Tot el contrari: totes dues destinacions han crescut en visitants fins a l’extrem de portar al límit la seua capacitat.

La taxa turística que s’aplica en nombrosos destinacions de tot el món, no és un càstig, és una forma de que el visitant col·labore en la preservació dels valors del lloc que visita i en el manteniment dels serveis que li ofereix.

En el cas del País Valencià, està més que justificada perquè vivim en un territori amb greus problemes hídrics, sotmès a un estrès i a una explotació intensiva dels seus recursos naturals, paisatgístics i urbans degut a que som una destinació bàsicament de sol i platja, és a dir, d’al·luvió. Aquest any es produiran uns 30 milions de pernoctacions hoteleres i altres gairebé 12 milions en apartaments turístics reglats en territori valencià.

És procedent recordar que el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa va haver de comprar fa dos estius 5 hectòmetres cúbics d’aigua, pels quals va pagar 2,7 milions d’euros, als Canals del Taibilla. Aigua de Conca per a donar de beure als turistes de Benidorm i la comarca, on en diferents localitats es van produir restriccions i talls de subministrament. Com a la Marina Alta.

També convé recordar l’anàlisi de Miquel Àngel Civera que LA MARINA PLAÇA ha publicat aquesta mateixa setmana. Recorda Civera que, segons l’Institut de Sostenibilitat Turística, cada milió de turistes genera uns 25 milions de quilos de diòxid de carboni, 1,5 milions de quilos de residus urbans, 300 milions de litres d’aigües residuals, consumeix 11 milions de litres d’ combustible, 300 milions de litres d’aigua i dos milions de quilos d’aliments. La seua empremta al territori pot arribar a ser indeleble si no es prenen mesures.

Per exemple, Benidorm

La millor manera de comprendre què pot suposar una taxa turística al País Valencià és prendre com a exemple la nostra capital turística, Benidorm, on el seu volum pot oferir una imatge nítida del que podria suposar la taxa. Entorn de la seua badia es concentren cada estiu mig milió de persones, però la seua població de fet no arriba als 70.000 habitants.

A Benidorm es produeixen 11,5 milions de pernoctacions hoteleres anuals en un poc més de 40.000 llits. Si sumen els apartaments turístics legals i il·legals i els càmpings, la xifra s’acosta als 20 milions.

Bé, imaginem que, de mitjana i en xifres redones, s’aplicara a la ciutat una taxa de només 50 cèntims d’euros per nit. Estem parlant d’una recaptació de 10 milions d’euros. I ara imaginem que, com succeeix a Catalunya, el 50% anara a parar a les arques municipals. 5 milions anuals. Calculen ara el que pot suposar per a la ciutat al cap d’una dècada la gestió de 50 milions d’euros per a la promoció i la millora de la destinació.

La taxa turística, de la qual aquest diari s’ha ocupat des de fa anys, ha ingressat en l’agenda informativa tot i el Consell, que per no molestar els empresaris i la patronal hotelera Hosbec la tenia aparcada, en estudi, segons van dir. El PSPV, que gestiona des de Presidència l’AVT, no ho té clar, i Compromís, que sí que ho té, havia assumit fins ara el full de ruta dels socialistes. Però ha arribat Podem i ha exigit que la renovació del Pacte del Botànic ha de passar, entre altres coses, per la implantació de la taxa turística. I la va sotmetre a votació a les Corts. El resultat: 34 vots a favor (Podem, Compromís-quatre exdiputats de Ciutadans), 32 abstencions (PSPV i Ciutadans) i 29 vots en contra, els del PP.

Vivim en un país on el Consell subvenciona amb 510.000 a una patronal hotelera, a la qual, a més, li cedeix un edifici públic perquè instal·le la seua seu i s’estalvie el lloguer de les oficines que ocupava. Un país on aquests mateixos empresaris pidolaires han aconseguit que una ciutat com Benidorm modificara dues vegades el seu Pla General perquè pogueren ampliar els seus hotels, i que en la primera d’elles ni tan sols se’ls va exigir les contraprestacions pactades. Un país on aquests empresaris s’oposen a la taxa turística amb l’excusa que afectarà la demanda. Algú creu de veritat que perquè a un turista a Benidorm, Altea, Calp o Dénia li demanen 2,50 euros més per passar una setmana de vacances en les nostres ciutats vaja a deixar de vindre per estalviar-se’ls? Ben al contrari, explicat convenientment pot ser un factor de compromís i col·laboració del turista amb el nostre entorn.

Cal recordar els problemes que ha generat per tot arreu del litoral de la Marina Alta, sobretot en la Cova Tallada, la massificació i les aglomeracions? Dénia, Xàbia i Calp a penes sumen 78.074 places d’allotjament i, en canvi, la seua població s’incrementa en 364.177 persones durant l’estiu. La col·laboració i aportació de tots aquests visitants, que estan de pas, és fonamental per garantir la sostenibilitat de les destinacions.

Amb tot, és evident que per a la redistribució de la taxa i la presa de decisions sobre en què invertir cal comptar indefectiblement amb aquests mateixos empresaris. A canvi de la seua col·laboració, han de tindre la possibilitat de decidir com, quant i on es gasten aquests diners. En promoció, és clar, però sobretot en infraestructures i sostenibilitat.

Com veuen, és gairebé tan fàcil d’explicar com d’entendre. Amb la taxa, tots guanyen. Tots vam guanyem.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.