LA MARINA PLAZA

Corts Valencianes Actes del 9 d'Octubre
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 25 juliol, 2017

Carlos Samper, escriptor: “Com podia ser que ningú haguera escrit sobre el preventori d’Aigües?”

  • L’editorial ondarenca Dilatando Mentes va publicar el passat 3 de juliol el seu últim llibre: Preventorio, de l’alacantí Carlos Samper, i la Marina Plaça ha volgut saber un poc més sobre esta història de terror.

Llicenciat en Ciències del Mar en la Universitat d’Alacant, és professor de ciències des de fa ja molts anys. Li agrada escriure, llegir, jugar a videojocs (encara que esta època sembla molt llunyana ja…), el futbol, els zombis, els còmics i passar temps amb els seus. Autor de relats com  En lo profundo del lago, ambientat en l’univers Lovecraft, i de la novel·la El retorno de las Hechiceras Negras (Editorial Amarante, 2014) una història de fantasia ambientada en el Regne de Calüin que va ja per la tercera edició, ara torna a l’acció amb Preventorio.

Dilatando Mentes és una xicoteta editorial alçada a Ondara per Ángel de Dios García y Maite Aranda que va començar a principis de 2016 i que ara ja té nou llibres publicats. Una editorial amb especial tirada pel gènere fantàstic en tots els vessants: terror, fantasia, ciència ficció… i també fa forat per a obres de caràcter fosc, decadent i subversiu.

Al principi de la novel·la conte que van dues parelles al preventori i això és veritat. Ens vam anar a sopar, em van explicar que existia eixe lloc que jo desconeixia i els vaig proposar anar a la una de la matinada

Em sent un privilegiat per haver sigut seleccionat per a formar part del catàleg de novel·les de Dilatant Ments perquè treballen genial

Carlos Samper.

Què porta a un professor de Ciències a dedicar-se també a les lletres? Des de quan tens esta afició?

Les ganes d’explicar alguna història. Arran d’ací han eixit les dues novel·les que tinc escrites. La primera la vaig escriure fa ja molts anys i la tenia guardada. Fins que vaig vore que un company de treball havia publicat una novel·la i vaig començar a moure-la i vaig aconseguir publicar-la el 2014. Arran d’això, em vaig posar més les piles i l’estiu següent vaig començar a escriure i va eixir Preventorio. Va ser bastant ràpid, l’¡escrivia durant les nits, fins a les tantes de la matinada.

Per què Preventorio? Què et porta a escriure la novel·la?

Un dia, vaig anar al Preventori d’Aigües, a Alacant, amb dos amics. Al principi de la novel·la conte que van dues parelles i això és veritat. Vam anar dues parelles a la una de la matinada. Ens vam anar a sopar, em van explicar que existia eixe lloc que jo desconeixia i els vaig proposar anar-hi. Ens vam anar cap a Aigües i ens vam ficar-hi de nit, sense llinterna, amb la lluna i els mòbils d’abans que no tenen res a vore amb els d’ara. La veritat és que va estar molt bé, jo em vaig quedar al·lucinat del que hi havia allà.

Més endavant, vaig tornar de dia. Havia de vore’l a ple dia, amb llum. Em va encantar el lloc, és una passada. Arran d’això, no parava de preguntar-me a mi mateix com podia ser que ningú haguera escrit mai res sobre eixe lloc. Em va semblar una matèria primera boníssima per explicar una història, sobretot de por. Allà han anat a fer psicofonies, fotos, ha eixit en Cuarto Milenio… al final ho han convertit en un mite d’alguna cosa que en realitat no va ser, però que hui en dia tothom ho veu així.

Portada del llibre.

Explica als nostres lectors un poc sobre la novel·la…

Es tracta de dues històries que van en paral·lel. Una transcorre el 1951 i l’altra a l’actualitat. En la de 1951 jo m’invente com era la vida allà, amb els infermers, els xiquets amb tuberculosi, els malalts i tot el que passava allà, que no era del grat de ningú. Paral·lelament a això, vaig explicant com els quatre joves van al preventori i comencen a ficar-se per tots els seus racons. Sempre intentant enllaçar fets que van ocórrer en el passat, en una sala determinada, buscant un nexe d’unió entre les dues històries. A més, una de les xiques que va en el present al preventori té una sensibilitat especial amb la que pot captar coses.

El Preventori, situat en el municipi d’Aigües, és un edifici amb molta història. Com és el procés de documentació per a la novel.la? Explica’ns un poc sobre la seua història.

Vaig estar entrant en un munt de pàgines web, intentant aconseguir informació, fotografies… tot i que ja coneixia part de la història perquè me l’havia explicat gent que havia viscut per aquella zona, a Aigües. La veritat és que va ser bastant entretingut. Entre les fotos que jo tenia, el que vaig trobar a Internet i les històries que em van explicar vaig fer un popurri i va eixir tota la novel·la.

El passat 3 de juliol va eixir al mercat el llibre i ja l’as presentat en la Fira del Llibre d’Alacant i en la Llibreria Pynchon & Co d’Alacant. Com ha sigut la rebuda per part del públic?

La veritat és que va estar bé. El que més li agrada a un escriptor és que la gent conega la novel·la i la llegisca. Que vénen amics i familiars? Sí, òbviament. Però en la Fira del Llibre d’Alacant també va vindre gent que no coneixia. Vore que hi ha gent que no coneixes i que va a comprar el teu novel·la et reconforta bastant, és molt motivador. Va vindre gent que potser vivia a Aigües, que havia visitat en preventori i volia llegir la novel·la… Vam vendre bastants llibres.

En Pynchon & Co va fer la presentació Elena Merino, que és periodista i escriptora, i va estar molt amena i entretinguda. Va vindre molta gent, van fer preguntes…

Anteriorment has publicat una novel·la de fantasia titulada El retorno de las Hechiceras Negras. Pel que veig, et desenvolupes en els gèneres de fantasia i terror com a escriptor. També com a lector?

Sí, la veritat és que llegisc molt, tinc una gran quantitat de llibres. Els devore, en llegisc un darrere l’altre. Intente alternar terror amb fantasia perquè m’agraden molt estes dues vessants.

Tens algun referent en estos dos gèneres?

En el terror, a part d’Stephen King, que és l’habitual de tots els amants del terror, m’agrada moltíssim Adam Nevill. Tinc tots els seus llibres que han sigut traduïts i m’encanta. També m’agrada Toni Giménez, que és espanyol i que ha publicat el seu últim llibre amb l’editorial Dilatant Ments, o Dean R. Koontz, que és més de thriller i suspens. Ells són els que més m’han influenciat.

En fantasia, el que he llegit últimament s’aproxima més a la fantasia de terror. Ara em vaig a llegir Ombra i ossos, de Leigh Bardugo, n’he acabat un Trudi Canavan, que és El gremi dels mags. Estos són els autors que més m’agraden de fantasia. Després, J.J.R Tolkien també m’agrada, però la lectura és un poc àrdua, amb moltes descripcions. M’he llegit els seus llibres, però no m’han acabat, és massa recarregat. M’agrada mar vore les pel·lícules, per exemple. Això sí, les històries de Tolkien són molt boniques. Vaig beure d’elles per escriure El retorn de les bruixes negres.

El preventori d’Aigües.

Dilatando Mentes, una editorial familiar i de recent creació de la nostra comarca, la Marina Alta, ha sigut l’encarregada de publicar la novel·la. Per què la vas escollir? Com ha sigut treballar amb ells?

La veritat és que ha sigut una cosa increïble. Em sent un privilegiat per haver estat seleccionat per formar part del seu catàleg de novel·les perquè treballen genial. Jo vaig vore que va aparèixer l’editorial fa poc. Deien que no acceptaven manuscrits, però jo vaig insistir i els el vaig enviar. Van llegir-lo, el van acabar i els va agradar. Llavors polim uns detalls i vaig escriure un parell de capítols més.

Treballen genial, tenen unes maquetacions espectaculars. Si compares el primer llibre que tinc amb este, no tenen res a vore. Este està súper treballat, amb els detalls finals, amb el seu epíleg i el seu pròleg. Treballen molt bé i promocionen molt bé. Jo volia treballar amb ells perquè estava segur que anava a eixir bé, A més, tractant-se d’una història sobre el preventori d’Aigües, ací en la província havia de tindre una repercussió perquè és un lloc molt visitat.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.