LA MARINA PLAZA

Corts Valencianes Actes del 9 d'Octubre
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dilluns, 17 juliol, 2017

Dos fills de Dénia en l’horror de Mauthausen

  • Asensio Vives Roselló i Jaime Crespo Vives van lluitar en la Guerra Civil, van ser capturats a França i van acabar assassinats en l’infern nazi
  • Vives va morir als pocs mesos d’ingressar en el camp, però els seus fills no ho van saber oficialment fins a la dècada dels 70
  • Des de Bergen Belsen, Crespo va enviar a la seua família a Dénia una fotografia amb el cap rapat i una carta en la qual els pregava menjar

Asensio Vives en la’època de la Guerra Civil.

Asensio Vives Roselló i Jaime Crespo Vengut van nàixer a Dénia, van lluitar pels seus ideals i van anar a morir a una de les fàbriques dels horrors que només el terrible segle XX va poder oferir, el camp de concentració nazi de Mauthausen. Els seus noms, i els de la resta de 7.000 espanyols, 402 valencians i 18 veïns de la Marina Alta que van ser allà assassinats no haurien de ser oblidats mai. Perquè la història no es repetisca. I perquè ningú mereix morir així.

Per fortuna, Asensio Vives Roselló i Jaime Crespo Vengut segueixen sent recordats. Pels seus descendents que viuen en la mateixa Dénia que ells van habitar. I pels investigadors i entitats que segueixen porfiant per recuperar la memòria d’aquell camp de concentració que va estar en funcionament pràcticament durant gairebé tota la Segona Guerra Mundial, entre 1941 i 1945, a Àustria, i que va ser conegut com el camp dels espanyols.

Per tot això, sobren més preàmbuls. Només cal evocar una volta més les seues biografies.

Asensio Vives Roselló (1896-1941)

Una altra imatge de Vives, a Dénia.

D’investigar la trajectòria d’Asensio Vives Roselló s’ha encarregat un dels seus descendents, l’arqueòleg Josep Ahuir. Vives Roselló va nàixer en el denier carrer de Sant Cristòfol el 1896. Va tindre tres germans, un dels quals, carrabiner, va ser empresonat després de la Guerra Civil i posat en llibertat al cap de poc de temps, i dos fills, els descendents dels quals van seguir vivint a Dénia.

El pare d’Asensio Vives també va ser un carabiner de Benissa que va morir quan ell encara era un xiquet. Als 8 anys va treballar en les fàbriques però quan va tindre l’edat reglamentària i en ser fill de guàrdia civil va poder entrar en eixe cos de seguretat i va passar per diversos casernes. La proclamació de la II República el 1931 el va agafar a Tavernes. Allà va enviar a la seua dona a comprar una bandera republicana i fer vestits per als seus dos fills menuts i per a la seua neboda, l’àvia d’Ahuir.

En esclatar la Guerra Civil, va marxar al front. No se sap amb quin destí. Sí que li van donar galons i que durant el conflicte va tornar a Dénia amb el grau de tinent per a visitar a la seua família. Va ser l’última vegada que va estar en la seua ciutat natal, on va deixar dos xiquets de dotze i deu anys cuidant a una mare invàlida.

Segons relata Ahuir, els fills d’Asensio Vives van créixer patint la repressió franquista i «sempre van ser vigilats amb lupa per ser fills d’un desertor». De fet, no van tindre constància oficial de la mort de son pare fins al 1970. «Més de vint anys d’incertesa».

Conclosa la Guerra Civil, el fatídic destí de Vives pot rastrejar-se en les fitxes de l’Amical de Mauthausen i altres camps. És segur que va passar a França on va ser capturat, probablement ingressat en el camp de concentració de Barcarès i integrat en la Companyia de Treballadors Estrangers francesa formada per presoners de guerra en el front.

Subcamp de Gusen.

Després, va caure en mans de la Gestapo a Viena i va ser enviat a Mauthausen en un tren que va eixir el 7 d’abril del 1941 amb 200 republicans a bord, dels quals en moririen 102.

A Mauthausen Asensio Vives va ser el presoner número 81.139. Va ser traslladat al subcamp de Gusen (que depenia de la mateixa direcció que les SS de Mauthausen) el 20 d’octubre de 1941 i va morir allà molt poc temps després, el 26 de novembre d’aquell mateix any.

Jaime Crespo Vengut (1892-1942)

 

Diverses fotografies de l’horror en el campo.

De rescatar la memòria de Jaume Crespo Vengut s’ha encarregat Bernat Cardona, qui és el seu nebot-nét. Jaume Crespo va nàixer a Dénia el 1892 i va ser el tercer de quatre germans. Va treballar al costat d’un altre dels seus germans, Francisco, com estibador en el port de Tarragona. Els dos van pertànyer al sindicat CNT.

Acabada la Guerra Civil, Jaume Crespo també va acabar en el camp francès de Barcarès. Després de la caiguda de França va ser traslladat a una companyia de treball de Bergen Belsen. Va ser per aquella època quan va arribar a la sa casa familiar de Dénia una carta seua amb una fotografia, potser enviada per la Creu Roja, que s’ha perdut.

«Mon pare -afegeix Cardona- recorda que en aquella foto ell apareixia amb el cap completament rapat, amb un número adherit a la roba i un cordill subjectant alguna peça de roba». En aquella missiva, Jaume Crespo demanava menjar a la seua família. Però, per desgràcia, Espanya travessava per la dura i famèlica postguerra i els seus «li van poder enviar més bé poca cosa, algunes ametlles i panses, el que hi havia». Després, va deixar d’escriure.

A Mauthausen, Jaime Crespo va ser el presoner número 1.071. Va morir el 21 d’abril de 1942.

Tots els noms de la Marina Alta

El dia de l’alliberament de Mauthausen, el 1945.

El documental Estació de peatge impulsat pel col·lectiu cultural Sortits Res de Teulada, el cineasta Eduard Torres o la nova Associació per la Memòria Històrica de Pego, que va fer un homenatge en abril als cinc pegolins morts a Mauthausen, són algunes de les entitats i persones que han reballat per recuperar el record de tots els veïns de la Marina Alta assassinats en el camp. Procedien de Beniarbeig, Benimaurell, Benimeli, Calp, Castell de Castells, Dénia, Pedreguer, Pego i Xàbia. Els seus noms eren:

1. MOLL RIBES, José

2. MENGUAL OLIVER, Juan Bautista

3. GINESTAR GINESTAR, Manuel

4. TUR IBARS, José

5. TUR TUR, Jaime

6. MOLTO PÉREZ, Alfredo

7. CRESPO VENGUT, Jaime

8. PÉREZ BOLUFER, Vicente

9. RAMIS GRIMAL, José

10. VIVES ROSELLÓ, Asensio

11. CARRIÓ MARSAL, José

12. CERVER MORELL, José

13. SENDRA ESCRIBÁ, Vicente

14. SENDRA MORELL, Andrés

15. SENDRA SENDRA, Carlos

16. BAS SOLER, Juan Bautista

17. CARDONA ESPASA, Bartolomé

18. FRANQUEZA ALENTADO, Pascual

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.