LA MARINA PLAZA

Corts Valencianes Actes del 9 d'Octubre
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dissabte, 10 juny, 2017

Maria Arnal, cantant: “En el món on vivim, tot està fet perquè ens dediquem a produir”

Maria Arnal i Marcel Bagés presenten este diumenge a les 19 hores en l’Espai Cultural de Pedreguer un dels discos de l’any, 45 cervells i 1 cor, una obra redona amb moltes capes: poesia, denúncia, tendresa, música de tradició oral que es fusiona amb la guitarra elèctrica, l’acústica i bases electròniques per crear amb naturalitat temes que unes vegades adquireixen la forma de potents descàrregues sonores i altres són delicats murmuris lírics. I omnipresent, la captivadora i misteriosa veu de Maria Arnal.

De les coordenades en què es mouen Maria Arnal i Marcel Bagés ens dóna pistes el motiu pel qual el seu primer disc ha rebut el títol de 45 cervells i 1 cor. L’any passat, en una fossa comuna de la Guerra Civil a La Pedraja (Burgos) es van trobar 104 cadàvers de persones d’esquerres. Gràcies a les condicions d’humitat i al tipus de sòl, s’havien conservat momificats 45 cervells i 1 cor, com si volgueren resistir-se a viure l’oblit i la desmemòria. Intensitat poètica que posa el dit en la nafra, dos dels ingredients d’este sòlid projecte musical.

-“Procurem treballar en un espai límit, el de la sorpresa, quan estem en un punt molt previsible, volem anar un poc més enllà”

-“Ens agrada jugar i posar-nos al servei de les cançons. Sempre ens plantegem què necessita la cançó per convertir-la en un tema més ple”

-“En el món on vivim, tot està fet perquè ens dediquem a produir, allunyant-nos de camins artístics o que tinguen a vore amb el plaer, la passió o el coneixement d’un mateix, no ens eduquen per a això”

-En el vostre disc combineu temes propis, cançons tradicionals, adaptacions musicals de poemes com Estellés, versions d’artistes com Ovidi… Vos apodereu d’estos elements i els reconvertiu en una cosa amb una personalitat molt vostra. Quin és el vostre territori musical?

-Sempre ens agrada plantejar-nos com fem els temes i com entenem un projecte. Al principi vam començar fent cançons a partir de temes de tradició oral, des d’arxius i fonoteques o, fins i tot, directament del mateix Pep Gimeno, Botifarra. Per exemple, fa dos anys vaig anar a la barraca que té a prop de casa, a Xàtiva, i vaig estar gravant com cantava cant de batre, em va ensenyar els cassets que tenia gravats. Tot este repertori oral ens ha servit per a compondre cançons i tindre un repertori. Una de les coses que ens encanten d’estos temes tradicionals és que són populars, d’autoria col·lectiva, el que ens permet intervindre sense problemes, fer cançons noves a partir d’elles, participant, alhora, d’esta autoria col·lectiva.

A partir d’ací, hem anat madurant el projecte durant dos anys. Com ens agrada la poesia, ens van anar arribant poemes molt potents que hem anat musicant. Com a últim pas, m’he atrevit a escriure i hem fet cançons noves. El disc recull tot este procés de descobriment i barreja de tots estos interessos.

-El resultat de 45 cervells i 1 cor és una obra molt cohesionada amb un univers propi

-És el que intentem. Sempre procurem treballar en un espai límit, el de la sorpresa, també per nosaltres mateixos. En el disc teníem clar que volíem bases electròniques que generaren ambients, cosa que no havíem fet fins ara, encara que era un tema pendent des del principi del grup, però no ens havíem atrevit a emprar-les.

En el disc hi ha només dos instruments tota l’estona, la veu i la guitarra, a la qual s’afegeixen les bases d’electròniques fetes amb guitarres. Per això crec que el disc sorprèn, perquè va més enllà del que esperes quan escoltes estos dos instruments. I això forma part de la nostra manera de ser i, sens dubte, és una de les coses que han fet que ens entenguem tan bé Marcel i jo, som molt curiosos i inquiets, quan estem en un punt molt previsible, sempre procurem anar un poc més enllà.

-Tant el disc en el seu conjunt com molts dels temes combinen tons molt diversos, moments de potència sonora, ritmes hipnòtics i lletres contundents es relacionen de forma natural amb murmuris, cadències delicades i tendresa.

-Ens agrada jugar i posar-nos al servei deles cançons. De vegades, amb duets de guitarra i veu que fan este tipus de temes, el públic espera el virtuosisme de cada intèrpret. Nosaltres dos no som virtuosos, ni volem ser-ho, tot i que evidentment volem tocar i cantar molt bé. Sempre ens plantegem què necessita la cançó per convertir-la en un tema més ple.

-Marcel i tu porteu dos anys treballant junts. D’on veniu musicalment cadascú de vosaltres?

-Els dos vam començar a estudiar música ja tard, Marcel als 22 anys, abans havia estudiat Telecomunicacions. Es va traure el títol de guitarra moderna i va derivar cap al free jazz. A casa són tots músics i son pare, que era un melòman, li va transmetre la passió per tot tipus de música, també ha escoltat molta música indie i rock. A tot això s’afegeix una vessant més experimental, del joc des de la curiositat, el que li confereix un registre amplíssim. A més, just abans de conèixer-nos, estava en un projecte de rumba de l’Ebre i ja s’havia interessat per la guitarra més tradicional, per les jotes … Així que quan vaig arribar jo, ell estava en el punt exacte per unir estos registres.

La meua feina amb Marcel és el meu primer projecte musical, abans havia cantat 3 o 4 vegades en col·laboracions, eren actuacions poc professionals. M’he format en molts altres camps que estan també en el projecte. Vaig estudiar Traducció i Literatura, després vaig estar vivint a Lisboa, vaig tornar a Barcelona, ​​on vaig entrar en els moviments socials. Allà vaig conèixer Marc Sempere, en el moment en què ell estava realitzant la pel·lícula El ball del vetlatori, en la qual hi participava, entre altres, El Botifarra, del qual ja coneixia arxius i fonoteques, escoltava estes cançons per aprendre-les. Marc, que havia contactat amb Marcel perquè li fera la música dels crèdits de la pel·lícula, va ser qui me’l va presentar.

Després Marcel i jo vam estar un any sense fer res junts perquè jo tenia altres treballs i projectes, fins que fa dos anys vam tocar en les festes majors de la Barceloneta. A partir d’eixe moment, després d’un concert, ens en eixia un altre. Des de llavors, el creixement ha sigut enorme. Quan vam fer el primer EP, no hi havia gravat res en ma vida; ara la música és la meua feina, este projecte ens ha transformat, hem crescut moltíssim i estem molt contents.

-Amb el reconeixement de públic i crítica que heu aconseguit, tot indica que heu arribat per quedar-vos.

-En la vida ens ho podíem haver esperat: si fa cinc anys m’hagueren dit que m’anava a dedicar a cantar, no m’ho haguera cregut. És veritat que a ma casa tothom canta molt bé i que a mi sempre m’ha agradat cantar, però mai havia pensat que ho podria fer professionalment, perquè he pres altres decisions en el moment en que es decideix a què et dedicaràs, que és una cosa que es fa massa prompte, i més hui en dia, que tothom ha de passar per la universitat i complir amb els processos marcats, seguint la línia recta. En el món on vivim, tot està fet perquè ens dediquem a produir, allunyant-nos de camins artístics o que tinguen a vore amb el plaer, la passió o el coneixement d’un mateix. Sovint, a la gent li costa trobar el seu propi camí, perquè no ens eduquen per a això.

-Teniu per davant una gira amb nombroses actuacions.

-L’any passat, amb Revetlla ja vam fer un bon número de concerts i vivim un bon moment, va ser un èxit inesperat. Vam guanyar un premi com el Ciutat de Barcelona, ​​que té molt de prestigi, i vam ser Single de l’Any en Rockdeluxe. Amb el disc actual, sí que vam tindre més pressió, per l’expectativa que havíem generat, però finalment ha rebut bones crítiques i ha sigut molt ben acollit pel públic, el que ens ha tornat a sorprendre. Ara ens toca gaudir-lo: en els directes notem que ve molta més gent, que les entrades es venen més ràpid, fins i tot s’acaben, que se’ns acull amb emoció… Tot això és meravellós i, al mateix temps, suposa molta feina; en juliol , per exemple, tenim 15 concerts, que és una barbaritat.

-Com és el directe que plantegeu?

-El duet et permet ser molt pròxim, cosa que està en l’ADN del grup. Hi ha dues parts: una més sentida en la qual estem asseguts; una altra més expansiva, on hi estem dempeus i en la qual, a nivell tècnic, Marcel utilitza una pedalera més gran i un sampler que dispara la part electrònica. Així que està la guitarra acústica, l’elèctrica i la veu, primer més nua i després amb més efectes per interpretar totes les cançons del nou disc i algunes de Revetlla.

-Les vostres lletres deambulen entre allò personal, íntim i el col·lectiu, són explícites les al·lusions polítiques i socials amb termes com, per exemple, Dominació, Poder, Consum, Llei, Vida quotidiana o Socialdemocràcia.

-Tot això descriu el nostre univers i la nostra manera d’entendre la música, que està al servei de tractar temes que es poden abordar des de molts llocs, i un d’ells són les lletres de les cançons. I en este disc això està present. La segona cançó del disc es diu Béns, que parla dels béns comuns; 45 cervells i un cor va de les fosses comunes, del tabú dels desapareguts del franquisme; Desmemòria és una cançó més onírica en forma d’endevinalla; Tu que véns a rondar-me ens ha sorprès l’acollida que ha tingut, tracta d’amor, de desig, juga amb un imaginari còsmic i el que podria ser una festa de carrer, una revetlla.

-Com és el vostre procés creatiu a l’hora de fer un tema? Teniu un modus operandi molt definit o és molt variable?

-Depèn de cada cançó. El que solíem fer abans era escoltar músiques de tradició oral que ens interessaven, per la melodia, tema o un altre motiu. Després, posàvem la cançó en el laboratori i li vam canviar la lletra, la música… Amb els poemes o les versions, com la d’Ovidi, és diferent, ja tenim la lletra i hem de buscar la música. Ara, amb les cançons noves que estem escrivint, a partir de temes que ens interessen, també de poemes -em agrada molt llegir poesia-, experimentant provant coses, i Marcel té moltes ganes de continuar amb el sampler.

Cada dia fem un joc, ens vam passar una cançó, pot ser de qualsevol època o lloc del món, i veiem què ens interessa del tema i a partir d’aquí vam inventar. Ahir li vaig passar “Ball and chain” de Janis Joplin, que comença amb un sol de guitarra que crec que pot ser una idea per a nosaltres, i ell em va passar un rèquiem (rialles).

-Ovidi, el Botifarra, Estellés… Són diverses les referències valencianes en el disc, cosa que no és molt freqüent entre artistes catalans

-És que, en realitat, una de les persones més importants en este procés, sinó la més important, és Marc Sempere, socarrat de Concentaina, que és qui m’anima a cantar, em connecta amb Marcel i em dóna totes les facilitats per conèixer al Botifarra. Amb ell he conegut un món nou que està en el disc. A més, molts dels meus millors amics són valencians: Carles Viano, d’Orxata Sound System; Hector Arnau; els Arthur Caravan… Els estic molt agraïda.

Marcel és de Flix, Tarragona, hem viscut allà, això ens ha fet també estar més en contacte amb artistes valencians, el que no és tan freqüent a Catalunya i del que n’estic orgullosa.

-Dona’ns algunes pistes d’artistes o obres que t’hagin servit de referència últimament

-Algú que m’ha influït en el disc i m’està interessant molt, sobretot a l’hora d’escriure les lletres i cantar les parts més rítmiques, és Kate Tempest, un rapera del Regne Unit, que també és poeta. Ha tret un disc anomenat Let Them Eat Chaos, que em sembla brutal i en directe té una presència molt espectacular.

En el disc també hi ha influències d’un còmic molt bo d’Ed Moore, Promethea, que em va servir per escriure Tu que véns a rondar-me.

-Heu visitat amb freqüència el territori valencià. Coneixeu Pedreguer o la comarca de la Marina?

-No he estat mai per allà i em ve molt de gust. Ens encanta tindre bitlles pel País Valencià, ens trobem amb gent meravellosa, mengem a gust, s’està molt bé, així que tinc moltes ganes de baixar a Pedreguer.

Classificat: , ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.