LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimecres, 17 maig, 2017

És una tragèdia, però no és una assassina

Opinió. ARTURO RUIZ

He llegit articles tremends, un que deia: «El perfil de la conductora, una amant dels animals», com si això ajudara a aclarir què va passar aquell maleït diumenge o consolara a les famílies

Hi ha estripades per una pena eterna tres famílies de Xàbia que van perdre els seus éssers estimats en la carretera, dues famílies al costat dels seus que lluiten per les seues vides, un poble sencer commocionat. Com va deixar escrit en estes mateixes pàgines l’escriptora Pepa Guardiola, no podem acceptar la mort, cap mort, nosaltres que som éssers vius, però molt menys la que ve a traïció i de sobte, la qual és producte d’un atzar malèvol: una conductora que pren la pitjor de les decisions possibles i agafa el vehicle havent consumit alcohol i drogues, una coincidència en una llarga recta d’un matí de diumenge, l’etern pensament que si aquell automòbil s’haguera desviat deu segons més tard, tots estarien vius.

Odiar està en la condició humana i és un sentiment en molts casos imparable, i més quan hi ha vides que es trunquen i és lògic que les famílies i els amics i fins a un poble sencer odie. Però dit això, esta conductora que pagarà pel que ha fet, que s’emportarà a la tomba una càrrega insuportable, que passarà anys de presó, no és, ni moral ni legalment, una assassina, per molt que haja portat la mort en les seues mans: no és una assassina perquè no va premeditar el fet, perquè no volia matar, i així ho ha dit a un jutge, que l’ha acusat d’homicidi involuntari.

Que odie a títol particular qui ho desitge, però ni els responsables d’esta societat, ni els mitjans de comunicació poden deixar-se manejar per l’odi. Estan obligats a mesurar. He llegit alguns titulars tremends, com aquell que deia El perfil de la conductora, un amant dels animals, articles que havien bussejat en el seu perfil de Facebook, rastrejant els seus gustos i aficions i preguntat a la seua cap si era bona treballadora. No crec que saber si l’autora de l’atropellament té passió per les mascotes ajude a aclarir què va passar aquell maleït diumenge ni console a les famílies. Si sé que estos articles serveixen per a guanyar likes i vendre diaris. Per al morbo a partir d’un fet terrible. Però, sobrepassada la línia d’una mínima ètica professional, per a res més.

«Les mateixes administracions que ara anuncien mesures per tal de protegir els ciclistes mantenen una Nacional saturada de vehicles mentre porten dècades sense liberalitzar l’autopista ni fer el tren»

Hi ha hagut fariseisme en tot este assumpte: critiquem amb justícia a la conductora perquè el seu comportament va ser menyspreable i va segar futurs, però també hauríem de mirar-nos al nostre propi mirall. Tota esta societat hauria de fer-ho, i comprovar ja no només quants conductors borratxos més circulen per ací, sinó com condueixen molts individus sense una gota d’alcohol, però amb una mala educació que posa en perill vides: canvis de carril a deshora, colps de volant, clàxons a cotxes que van massa lents, velocitats excessives, suposats professionals del volant molt experimentats que porten la intolerància i la falta de respecte que regeix les seues vides en la conducció. És el fet que siga una societat molt mal educada el que també converteix les carreteres en trampes mortals.

I hi ha hagut una hipocresia oportunista en tot això. Les administracions han necessitat comptabilitzar tres morts per incrementar les mesures de seguretat per als ciclistes que havien d’haver posat en marxa fa molt de temps. Són les mateixes administracions que mantenen una Nacional com la de l’atropellament, saturada de vehicles, mentre porten dècades sense liberalitzar l’autopista ni crear un tren que disminuisca els índexs de trànsit, i per tant de risc; són les mateixes administracions que dissenyen ciutats i travessies gairebé sense voreres per als vianants o amb carrils bicis falsos que només serveixen per a engrossir les estadístiques, però no per a circular amb un mínim d’integritat.

Tirem totes les pedres que calga. Però que el soroll de la ràbia no apague altres veritats, per molt incòmodes que siguen.

Classificat:
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.