Hidraqua
Amb l’esport, passe el que passe

Guia de la pilota valenciana a la Marina Alta (I): les modalitats professionals

  • L’esport autòcton és molt practicat i estimat a la comarca de la Marina Alta i per això es fa necessari un anàlisi per definir les paraules i aspectes claus per entendre un joc centenari

La pilota valenciana no és sols esport. Aquesta disciplina autòctona, tan propia, representa molt més que allò sols esportiu. És també cultura i societat. I és que, es tracta d’una modalitat que és centenaria i que, cada vegada més, es vol protegir. Tot i haver passat per moments complicats, al present, la pilota valenciana professional està passant per un bon moment, gràcies, en part, a l’empresa ValNet, que es la que s’encarrega, junt amb la Federació de Pilota Valenciana, de gestionar les partides i organitzar equips i campionats. A més és la que té contractats a tots els jugadors professionals i per tant és la que els permet subsistir.

La Marina Alta no és una excepció en el món de la pilota. De fet, a aquesta comarca l’esport autòcton està molt més present que a altres del territori regional. A part del gran nombre d’aficionats que hi ha arreu dels seus municipis, també hi ha importants trinquets que acullen, setmana rere setmana, les millors partides, incloent finals de torneus de gran importància. Així doncs, la pilota valenciana professional està més que present entre les fronteres de la comarca marinera. Parlem de “professional” perquè a aquest anàlisis que ara fem no anem a tractar les disciplines de pilota d’aficionats. Aquestes, com són per exemple les llargues, la galotxa o la palma, són encara més practicades, si cap, a la Marina Alta. De fet, han proporcionat títols autonòmics als equips que representen distintes localitats com ara Parcent, Murla o Orba. Però es deixa per a un futur anàlisi aquesta altra part de la pilota valenciana. 

Aspectes bàsics per entendre un poc més l’esport autòcton valencià

Realment sols hi ha dues discplines que es puguen considerar professionals dins de la pilota. Elles són l’escala i corda i el raspall. A la Marina Alta hi ha una major afició per la primera. Aquesta está basada en superar a l’equip rival però per a que valga el punt la pilota ha de passar per dalt d’una corda i fer dos bots al camp de l’altre equip. En raspall el punt es fará al moment en que la pilota arribe a tocar la paret de fons del conjunt rival. Ambúes són espectaculars de veure.

Els equips a la modalitat d’escala i corda no són sempre els mateixos. De fet, van canviant-se, i solen estar formats per dues o per tres persones. Això és algo que depén directament de l’empresa organitzadora que, amb l’objectiu d’igualar el nivell de les partides triarà qui juga de parella o qui juga de trio. Així, el que es sol veure és que les majors figures juguen en parella i aquells que no tenen un nivell tan alt ho fan en trio. De totes formes això no sempre és així, i hi ha excepcions depenent de la partida i del torneig que estiga disputant-se. I, per suposat, una cosa que no ha d’oblidar-se és que sempre s’utilitzen els mateixos colors, que són el roig i el blau

Pel que fa a les posicions, cadascuna de les que formen un equip rep un nom. Per una banda está la posició de rest, que és el jugador que está al fons de la pista. És el que ha de traure les pilotades més complicades i tractar de superar al rest contrari. Ha d’estar molt atent de que la pilota no bote dues vegades i en molts casos ha d’emplear-se a fons per traure rebots quasi imposibles. Després, en el cas de que siga un trio, el que está al mig és el mitger. Aquest és el que ajuda al rest en jugades complicades. S’encarrega de tallar pilotes aèries abans de que bote la pilota. I per últim, també a un trio, el que juga més a prop de la corda és el punter, que s’encarrega de rematar les pilotes més curtes, amb l’objectiu de caçar als contrincants i evitar que puguen tornar la bola. En el cas d’una parella, el que jugará de punter podrá ser també un mitger i haurà d’estar atent a moltes més boles ja que ha de cobrir una superficie de pista superior. 

Pel que fa a les puntuacions, els jocs es conten de cinc en cinc. Així, el primer que arribe a 60 guanya la partida. Generalment, els dos conjunts comencen amb 15 punts al marcador i hauràn d’anar guanyant jocs fins a sumar els 60. Cada joc s’aconsegueix d’una forma similar al tenis, però en lloc de ser 15-30-40 es conta de la següent forma: 15-30-VAL i joc. Quan es fa un punt es diu que s’ha fet un quince

Les dues modalitats professionals es juguen al trinquet i no al carrer com algunes d’aficionats. I un trinquet és un recinte esportiu especial i particular. Les graderies, o escales on seu la gent, formen part del joc, i si la pilota cau a elles o li pega a algún espectador, la partida no es deté, i el punt continúa. A la pilota no hi ha cap artbit però sempre hi ha una persona al públic que té un càrrec especial. Es tracta de la figura de l‘home bò, que sol ser un espectador qualsevol, i que és l’encarregat d’alçar el braç per marcar quan la pilota no passa per dalt de la corda o qualsevol altra jugada invàlida. 

Històricament al propietari del trinquet se li deia trinqueter. En molts casos era ademés qui gestionava el negoci i les partides. De no ser així, tenia subcontractat a un empresari que s’encarregava d’això. Hui en día, en la majoria dels casos, el trinquet sol ser municipal i la figura del trinqueter ha passat a ser la del que s’encarrega d’arreglar els cartells i de buscar les partides, posant-se amb contacte amb ValNet i la Federació. A més, és el que promou els esdeveniments als trinquets que ell controla, que no ha de ser sols un sinó que poden ser més. Al cas de la Marina Alta, el més conegut és Raúl Ivars, que s’encarrega de trinquets com el de Pedreguer o Benissa i que a més fa de marxador, que és l’última figura important dins d’un trinquet. 

Raúl Ivars, de blanc, presentant als equips

Aquesta última figura és la més interessant, si cap. I és que, és la que està present a totes i cadascuna de les partides de pilota professional (també a algunes d’aficionats). El marxador és l’encarregat de dur a terme el joc de les apostes, part importantíssima d’aquest esport. Tenen un vocabulari propi i utilitzen mots i formes d’expressar-se complicades d’entendre per als que no son assidus als trinquets. 

La pilota professional a la Marina Alta: noms propis i trinquets

Per una banda, la comarca conta amb jugadors professionals de gran nivell. Fèlix, de Dénia, Giner de Murla, o Héctor de Laguar són alguns dels noms propis d’aquest esport. El primer és un dels millors mitgers, si no el millor, del panorama actual i ha guanyat tots els títols haguts i per haver. El segon, per la seua part, és rest, i fa pocs mesos que és professional. Fa menys d’una setmana va conquerir el seu primer títol com a jugador professional. 

Per altra banda están els trinquets. Tres d’ells acullen partides d’alt nivell, i la resta están plens de pilota tota la setmana. Destacar sobre tots els demés el de Benissa, que enguany fa 60 anys, el de Dénia, que li dedica el seu nom a El Rovellet, un dels millors jugadors de la història i el de Pedreguer, que va cumplir els 40 al 2016. Aquests tres gaudeixen, setmanalment, de partides amb les millors figures de la pilota, com poden ser Puchol II, actual campió individual, Soro III, cuatre voltes campió individual o el mític Genovés II. 

 

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.