LA MARINA PLAZA

Fira Ondara 2017
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 16 maig, 2017

Es ven parcel·la (platja no inclosa)

JAVIER JUSTO MONCHO.

Sal i roca. I ciment. Un dels erms costaners més bonics del llevant i menys respectats. Una frontera amb el savi mediterrani que van taredar a protegir i la bellesa, per desgràcia, van descobrir primer els especuladors, adinerats i aliens.

Aliens a la terra que antany ens pertanyia. Però ja no, doncs res ens van deixar per a considerar propi.

Les Rotes és esta bandera que hauríem d’haver onejat al capdavant d’una processó d’orgull pels tresors de la Marina Alta. Però d’amagat, intercanviant recomanacions de boca a boca i en veu baixa entre els mateixos veïns. Una fortuna nostra, convertint-nos així en veritables afortunats.

Tard. No ho apreciem i ens van arrabassar la costa. És clar que no només esta, sinó tot el llevant sense gairebé excepcions. Així i tot, a Dénia les d’arena mullada eren cedibles. No ens agrada haver regalat part de la nostra terra per al turista i l’agressiu constructor, però si haguérem sigut obligats a prescindir d’una part important, nostra hauria sigut l’allargada costa d’arena reposada. El placebo perfecte per al turista que cerca platja.

No obstant això, les Rotes hauria d’haver sigut per al veí. Per al goig de la Marina Alta. Un amagatall on gaudir de la natura en esta costa la agressiva aparença de la qual la mantenen en perpètua virginitat.

I amagada s’ha quedat, però sobretot per al propietari, per al poble de la Marina. Una vintena de poderoses famílies l’han convertit en un quadre de penjar en les seues cases construïdes en la platja, amb els seus impressionants finestrals amb el que a manera d’aparador presumeixen d’esta costa que no els pertany. Estos xalets, al seu temps, formen una muralla de ciment per a dificultar l’accés al veí i la desconnexió de l’urbs, mantenint-se orgullosament alçats com dient «vos done permís per visitar el que és meu».

Ara no ens volen «honrar» amb la bandera blava que reconega este tresor natural. El motiu? Sembla que el vell trampolí guaita durant generacions, el qual dóna nom a una de les cales més importants de les Rotes, no és del gust dels jutges. Per això, ens deixen sense el seu prostituïda bandera convertida en reclam publicitari per, en el seu radi d’acció, vendre les copes més cares en els seus xiringuitos, augmentar el preu dels menús dels seus restaurants, inflar el valor de l’habitació dels hotels i pujar el cost dels monstres de ciment que es van alçar sense permís de la natura -la qual ara ha contraatacat-.

Esta pèrdua del distintiu posa traves a que puguem vendre les Rotes en el pròxim Fitur, ocultant un poc este tresor nostre i impedint la seua deslocalització. Una mesura que, encara que tard, igual provoca que es reduisca l’afluència turística a favor de la venerativa.

Doncs, sincerament, per mi que es queden el seu presumptuós guardó blau que jo em quede amb les Rotes i deixarem al Trampolí per bandera.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.