LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 9 maig, 2017

Abel Cardona: “Cal protegir zones sobre les que van planejar macrourbanitzacions i camps de golf, com La Ràpita i El Collado”

ALCALDE DE BENISSA (Reinciem Benissa)

Es compleixen gairebé quatre mesos des que es va convertir en alcalde de Benissa. Als seus 40 anys, Abel Cardona encapçala el nou govern del municipi, que té dos anys per davant per tal d’imprimir el seu rumb al municipi. Un govern insospitat a penes unes setmanes abans i que va arribar propiciat per la sorprenent dimissió de l’exalcalde Juan Bautista Roselló (PP) el passat desembre. Reiniciem Benissa, PSPV i Compromís manegen junts ara les regnes de l’ajuntament després que, a principis de la legislatura, resultara impossible que es posaren d’acord.

També ha sigut impossible quadrar agendes per a l’entrevista. Quedem a les 8 del matí i ens trobem a la porta de l’ajuntament. L’acompanyem per pujar al primer pis, on està Alcaldia, mentre ell trau el cap en cadascun dels despatxos que ens agafen de camí per a donar el bon dia als empleats municipals. Ja en el seu, una breu xarrada mentre ofereix i ens serveix un cafè dóna peu a l’entrevista.

Dos anys després de nàixer Reiniciem Benissa, ja s’han desencantat de la política?

Això mai, seguim amb moltíssima il·lusió i energia, i hi ha molta gent darrere nostra, però hem constatat la realitat política del poble, dominada durant molts anys per l’immobilisme, la poca participació i l’escassa transparència. I ara que tenim l’oportunitat, intentarem aprofitar-la per a canviar-ho.

“Benissa ha estat molts anys dominada per l’immobilisme, la poca participació i l’escassa transparència”

Encara els confonen amb Podem?

Sí, molt. També perquè hi ha hagut interès d’altres partits i de la premsa més conservadora a etiquetar-nos com Podem. Però no som Podem, ni ho serem. De fet, ja hi ha un cercle de Podem a Benissa. Nosaltres som una plataforma oberta en la qual per a participar no cal ser militant ni pagar cap quota.

Com va el reinici?

Està sent costós, perquè som tres forces les que governem juntes i cadascuna té les seues singularitats. Les tres ens situem en l’esquerra política en certa manera, encara que a nosaltres ens agrada fugir d’etiquetes i dedicar-nos a treballar pel poble, però és cert que de vegades sorgeixen diferències, tot i tindre moltes coses en comú. Crec que en Reiniciem estem uns passos per davant en qüestions com la modernització de l’administració o pel que fa a la presència política en el carrer. De fet, en les festes hem tingut un debat, crec que interessant, sobre la participació dels regidors en els actes religiosos.

Ja que treu el tema… és vostè religiós?

Em considere cristià, però no religiós en el sentit de practicant. Tinc certa espiritualitat i les meues creences personals, però practique de manera personal i pròpia. Crec que la religió busca trobar-se a un mateix, i pense que fer-ho de forma personal, sense cap guia o sense cap persona que et tutele, sempre que no siga necessari, és la forma més sana de trobar la teua espiritualitat i trobar-te a tu mateix.

I si fóra religiós en el sentit de practicant, aniria a les processons com a tal o com a alcalde?

Si fóra religiós, seguiria amb la mateixa idea: cal separar quan eres alcalde i quan eres ciutadà. Com a alcalde represente al 100% de la ciutadania, i fer-ho en un acte religiós és contradictori, perquè a Benissa conviuen diferents sentiments religiosos, i ateus i agnòstics. Crec que un alcalde ha de representar al seu poble només allà on el poble no pot representar-se a si mateix. Cas contrari, passa com en la processó de la Puríssima Xiqueta, que acaba convertint-se en una escenografia.

Com a alcalde represento al 100% de la ciutadania, i fer-ho en un acte religiós és contradictori

Està en condicions d’assegurar, a hores d’ara, que l’any que ve no hi haurà regidors representant institucionalment a l’ajuntament en la processó?

Tinc dubtes, perquè esta vegada vam tindre un principi d’acord els tres grups del govern amb Isidor Mollà, en el qual es va decidir que als actes religiosos no acudiria la corporació. El que ens faltava era el Partit Popular, que sempre ha pensat que sí que tenia la necessitat d’acudir, i ho argumenta en que és una obligació perquè qui organitza este acte convida també a la corporació. La postura de Reiniciem era molt clara, la de cedir els nostres llocs a persones que tinguen diversitat funcional, però Compromís i el PSPV ací no ho van tindre tan clar. El PP va dir que no, que cabíem tots i sentien que havien d’anar. Crec que el que hi ha és una certa pressió social. Potser no hem tingut temps de fer pedagogia sobre això, i el que hi ha, tant per part del PP com d’altres partits, és por; por a la crítica, al què diran. Dos dies abans de començar les festes vaig anar a parlar amb el rector, José Tomás, i li vaig explicar la decisió, i he de dir que va entendre perfectament la necessitat de separar i ens va felicitar per la iniciativa. En estes passades festes hem avançat alguna cosa, i ara tenim un any per davant fins a les pròximes per a, entre tots junts, elaborar un document en el qual tots ens puguem sentir més o menys còmodes.

Confiava fa un any en acabar governant en esta legislatura?

No, ho veia molt complicat. Encara que hi va haver molta pressió per part d’algun polític per fer una moció de censura, era molt complicat. Només un assumpte molt gros, com un cas de corrupció, podia justificar-ho. I no comptàvem amb la dimissió de Juan Bautista Roselló, que va arribar totalment per sorpresa i és el que ens va obligar a negociar.

Hauran de fer-li un monument a Isidor Mollà?

La veritat és que, en política, molt pocs tenen la valentia que ha demostrat ell. Mollà té l’avantatge que sempre ha sigut ell mateix. Siga quina siga la marca o les sigles que porte damunt, sempre ha tingut autonomia suficient. Tots pensàvem que Roselló se n’aniria amb tot lligat perquè el rellevara Arturo Poquet, però no va ser així. És curiós que un polític amb el bajage de Roselló s’ho jugara tot a una carta.

Però ja els va advertir Mollà que el seu suport no era un xec en blanc…

I és normal. Quan fas un canvi, ha de ser un canvi real; no un recanvi. Ell té unes idees per canviar l’ajuntament i la manera de governar en què coincidim en gran part, tot i que vol una immediatesa que no li podem donar, perquè les administracions són lentes. Ell ha d’entendre que nosaltres tampoc vam firmar xecs en blanc; no pot demanar impossibles. Hem de trobar un punt en comú.

Hem de trobar un punt en comú amb Isidor Mollà; ell no ens va donar un xec en blanc, però tampoc ens pot demanar impossibles

Com ha portat el fet de ser fester amb la seva nova condició d’alcalde?

Just enguany era a la comissió de festes, com a integrant de la quinta dels majors de 40, que s’encarrega cada any de l’organització de la festa. A mi sempre m’agrada implicar-me en tot el que faig, però esta volta he hagut de fer un pas enrere, vore les festes des de la barrera. Compaginar el fet de ser fester amb el de ser alcalde en unes festes que han sigut intenses.

Vostès han acusat l’anterior govern del PP d’hipotecar els ingressos per al futur immediat per comprometre a rebaixar l’IBI. Però admeten que l’ajuntament està sanejat. Quina és l’herència econòmica del PP?

El problema ve de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i els ajustos que es va obligar a fer als ajuntaments endeutats. Això obligava a no gastar més del que s’ingressa. I és cert que a Benissa el dèficit era mínim, però ara estàs limitat en el fet que el superàvit no ho pots gastar l’any següent, sinó que va a una bossa que es va acumulant. A Benissa, en esta borsa tenim hui 10 milions d’euros, i això vol dir que no s’ha treballat bé. S’ha jugat a acumular diners durant tres anys per a fer inversions l’any de les eleccions. Però un ajuntament no és Zara ni Coca-cola. Ara, la llei només ens permet gastar este any el 2,1%, uns 400.000 euros, i només en inversions financerament sostenibles.

Si tenim 10 milions en una bossa que no podem gastar és perquè el PP no va fer bé les coses

Una altra qüestió és el de l’IBI. Amb la rebaixa que va comprometre el PP tenim 800.000 euros menys d’ingressos, i això ens deixa pràcticament sense finançament per a inversions.

Van dir que, malgrat això, intentarien fer alguna inversió enguany. Ja saben quines?

Sí. Tenim més o menys acabat el pressupost. Inclourem, d’una banda, propostes dels pressupostos participatius.

També la gatera?

No. Va ser la més votada, però no és financerament sostenible i, per tant, no s’ajusta als requisits que tenim marcats per llei.

Quines altres inversions s’han d’incloure en el pressupost?

Hem incorporat la museïtzació de la sala del Consell (la Llotja), 100.000 euros per a asfaltat de camins, el soterrament de contenidors a la plaça i el casc antic, o enllumenat per a la zona costanera. Com es pot vore són actuacions diverses, és a dir, que dins de les limitacions de pressupost hem intentat que hi haja una certa varietat.

Podrà avançar-se en el Pla General esta legislatura?

Una de les primeres coses que vam fer després de la investidura va ser interessar-nos per quina era la situació. Ens trobem amb que els treballs de redacció s’havien adjudicat ja a una empresa, i la primera setmana ens vam reunir amb ella, que tot just havia començat. Ara està avançant ja en els treballs.

Quin és el seu model urbanístic?

El model el tenim clar, encara que ara ja no es pot fer el que un vulga, sinó que vas molt marcat per la conselleria. Per exemple, la Generalitat no deixarà ara construir en pendents superiors al 21%, i nosaltres tenim zones de l’àrea costanera en esta situació. És clar que hi ha zones, com La Ràpita o El Collado, sobre les que va planejar el fantasma de les macrourbanitzacions i camps de golf, que s’han de protegir. A més, la nostra intenció per al Pla General és la de fer-lo participatiu i que servisca per a diversificar l’oferta, per exemple, facilitant la creació de més hotels. Així mateix, volem protegir els béns més rellevants, com els riuraus o el Molí del Quisi.

¿De veritat es creu que hagin de començar les obres de la variant de la N-332?

Interessar-nos per aquest tema és una altra de les primeres coses que vam fer només entrar a governar. Ens vam posar en contacte amb la delegació de Carreteres a València i als pocs dies va venir un tècnic a explicar-nos la situació del projecte. Ens va informar que l’obra estava ja adjudicada, però pendent de signar, ja que va supeditada a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat. El que passa és que el mateix tècnic valorava que l’obra s’havia adjudicat per un import molt per sota del que costaria de fer, de manera que tot i que en l’esborrany del pressupost es contempla la inversió per 2018 i 2019, en realitat apuntava a que el gruix de l’obra s’estendria a 2020. a això cal sumar-li una altra sorpresa: l’adjudicatària, OHL, està ara investigada pel presumpte finançament il·legal del PP. És l’enèsima sorpresa que ens espera en el projecte de la variant, però no ens queda una altra que creure, encara que aquí la gent ja és molt escèptica.

Sobre el Pativel i la protecció de la Llobella… sí o no?

L’assumpte del Pativel es va tramitar per part de l’anterior equip de govern i els que estàvem en l’oposició vam tindre informació gairebé nul·la. Ens vam poder informar més via internet o mitjançant els mateixos afectats que des del propi govern. La Llobella és un paratge molt singular, però l’exregidor d’Urbanisme pel PP, Arturo Poquet, va demostrar un passotisme total en deixar en un calaix este tema, quan tenien informació des de feia pràcticament un any. Quan la gent va començar a mobilitzar-se, ja gairebé s’havia acabat el termini d’al·legacions. Una volta vam entrar en el govern, vam anar a vore al director general a la conselleria. Per a la nostra sorpresa, ens va expressar el seu agraïment perquè en esta reunió era la primera vegada que veia un mapa de detall de la zona que afectava a Benissa. Ens va dir que, efectivament, es donaria a esta zona la protecció màxima en el Pativel, però que tot i això, es permeten determinades actuacions, com reformes de vivendes o canvis d’activitat.

Després vam presentar al·legacions, en les que el que demanem és tindre una certa autonomia local per a decidir sobre la zona. Que el pla no vinga imposat des de València. En este sentit, és curiós que, després de cinc reunions dels grups polítics de l’ajuntament, el PP no va voler aportar res a estes al·legacions. I després, quan ja estaven redactades tot i que encara subjectes a canvis, va dir que se li presentava una proposta ja tancada. Això és hipocresia. L’únic regidor de l’oposició que ha fet al·legacions és Isidor Mollà.

No hi ha manera de fer comarca en la Marina Alta?

Històricament, mai ens hem posat d’acord absolutament en res, i només s’ha intentat quan la situació ja era greu. Un bon exemple és el de l’abastament d’aigua. Tenim un consorci des de fa més de 30 anys i, realment, només ha començat a funcionar fa any i mig. A Benissa ens abastem amb aigua de Benigembla, i Benigembla va arribar a quedar-se sense proveïment. És un fet que mostra la poca solidaritat de la comarca en este tema.

En la Marina Alta, històricament, els pobles mai ens hem posat d’acord absolutament en res

Cal una piscina coberta a cada poble?

Este és un altre cas il·lustratiu del que parlem. Hi ha un estudi que assenyala que, donada la població de la comarca, les necessitats estarien cobertes amb entre una i dues piscines cobertes. No obstant això, en  tenim set o vuit; una autèntica barbaritat. Això porta al fet que les piscines acaben sent totalment deficitàries. Se li adjudiquen a empreses privades però acaben rescatant-les els ajuntaments. La de Benissa ens costa 200.000 euros cada any de mantindre.

En el tema econòmic, estem condemnats al monocultiu del turisme?

Benissa històricament ha viscut de la terra, del secà. Sabem el que costa guanyar-se la vida. El pitjor és que en estos últims anys el xip no ha canviat. Ara estan sorgint projectes de recuperació de terres, del vi, o els Mercats de la Terra que han aflorat per la comarca. Però segueixen sent casos comptats i molt minoritaris. El canvi de model és complicat. A Benissa es va posar en marxa l’EOI, però al final tots els ensenyaments van enfocades al mateix model.

 

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.