LA MARINA PLAZA

mercedes visauto denia benissa xàbia javea
VOLEM EL TREN
Publicat: dimecres, 26 abril, 2017

Salvador Bolufer, el trobador despert en la llarga nit de tot un poble

  • L’escriptor de Pego reuneix en Versos (per) versos 15 anys de poesia insubornable sorgida en els temps més tenebrosos d’esta terra que tant estima
  • La pròxima presentació, el 28 d’abril al Verger

ARTURO RUIZ

En els temps més foscos d’esta terra, anys de televisions comprades, regidors arreglats, territori formigonat i llengua valenciana en setge permanent, hi ha hagut gent a la qual mai van poder callar, i mira que hi va haver intents. I esta gent va caminar sempre insubornable malgrat el dur d’aquells lustres gairebé malèvols. Salvador Bolufer, el trobador de Pego, tan savi com imprescindible, àcid, irònic, tendre, va ser un d’estos tipus que mai de cap manera va pensar que el silenci fóra una opció.

El resultat, 15 anys de «acrobàcies poètiques» que ara reuneix en Versos (per) versos, d’Edicions 96. Després d’haver-ho fet a Gandia, Bolufer presentarà la seua criatura este divendres 28 al Verger, el pròxim diumenge 30 d’abril en la Fira del Llibre de València i a Pego, a casa, el 19 de maig.

Versos (per) versos constitueix un recull de poemes on l’autor, «entre bromes i certeses, explica les ventures de cada passat i les desventures de cada present» i expressa «els seus sentiments, reivindicacions, manies i formes d’entrevore la vida i la mort».

Tal conjunt de «paròdies burlesques, gentileses divertides i sarcasmes sociopolítics» conformen una concentració de «versos salvatges» amb càrregues de profunditat de vegades corrosives. Càrregues com esta, que descobria el que ocultava tant de somni del formigó:

Des dels Ports i el Maestrat de Castelló / Fins a l’últim raconet del Baix Segura, / correran rius desbordats de formigó, / enfebrits a construir la destrucció / i envilits, a soterrar l’agricultura.

O retratava el president i les seus grandiloqüències d’esperpent en la seua televisió particular:

Les pantalles del sofert televident / parpellegen de manera repetida!, / i entre espurnes de matèria resplendent / surt la imatge espiritual del president / predicant amb veu sonora i decidida: / “jo sóc la Resurrecció i la vida / Jo sóc l’ànima de nostres desenroll…”s.

O caracteritzava la forma de governar que va simbolitzar tots estos anys:

«Amb vents especuladors / i amb l’excusa tan estranya / d’ofrenar glòries a Espanya, / vingueren uns redemptors, / que amb paranys inquisidors / s’afanyaren a folrar-se.

O narrava humiliacions eternes:

Aquesta és la teua platja, Esperansa / És la platja de Madrid.

O el menyspreu etern a la llengua:

Predicant en tendenciosa ortografia, / Certes tribus d’impostura valenciana / presumeixen d’ofrenar valenciania / entre clams de reverència castellana»

Estos són alguns dels versos seleccionats pel professor Jesús Peris en el pròleg del llibre, titulat, potser com la definició més concisa que pot fer algú de l’obra de Bolufer, El trobador Necessari. Necessari, perquè «fins a aquells moments més foscos de falsos oripells on es dilapidaven cultura, natura i diners públics, un trobador errant alçava la veu i rimava incansable».

Al llarg d’estos quinze anys, Bolufer ha mostrat de sobres el seu amor per la seua terra perquè no hi ha millor homenatge que despullar-la, ser insubornable per no acceptar de cap manera als qui l’han espoliat. Ara bé, que ningú s’enganye. Estimar una geografia és pregonar alhora el millor d’ella mateixa, i este trobador ho va fer incansable, difonent versos i ritmes de la seua cultura i dels seus paisatges vitals: Gandia, Pego, la Marina…:

Que bonica estàs, Marina, / vestida de verd i blau, / amb perfums de mandarina / flairant-te la pell suau

Peris afegeix que «el riure resulta ser arma defensiva, però és també filla de l’amor, de la justa indignació, de la malenconia de qui viu en temps de silenci i en temps de destrucció i ho sap: clamant clams amb la força del clam,/vaticina a els temporals de la Safor,/i preveu les tempestats de la Marina». Per això, Peris situa Bolufer com a hereu de la lluita implacable contra el silenci. O, el que és el mateix, en la imprescindible tradició d’Estellés: «Este és Salvador Bolufer, el trobador queva despertar en la llarga nit del su poble».

I desperts hem viscut. No en quedava una altra.

Quinze anys de Burrera Comprimida

Pel demés, Versos (per) versos destila esta vida forjada al llarg dels últims quinze anys durant els quals a Bolufer i als que l’han estimat els van passar coses bones i grans, començant per la representació del seu Burrera Compromida en l’Auditori del Verger en octubre del 1999 (el 99, i sembla que va ser ahir); i seguint amb treballs i anhels compartits amb la guitarrista Cristina Martí i el compositor Enric Murillo, que van agregar música a les creacions de Bolufer i van permetre l’enregistrament d’aquell CD que va marcar tot un punt d’inflexió en la seua trajectòria creativa.

La col·laboració de Maria Josep Escrivà i de César Monzonís va ajudar també a parir un espectacle a partir del disc. Una altra fita va ser el de la producció durant tres temporades d’un treball de televisió, La sonata de la pecata minuta »en la qual van ser vitals les participacions i les amistats de Tomàs Llopis o d’Isabel García Canet.

Al final del llibre, Bolufer detalla amb la profusió dels tipus ben agraïts tots estos retalls de vida i complicitats, amb un profund reconeixement a Escrivà i Llopis, «els que m’han ensenyat a gaudir i festejar la nostra llengua i a poder-la escriure amb un mínim de dignitat». De fet, el colofó ​​de l’obra està escrit pels dos al més pur estil del Tirant lo Blanc.

Que és, per cert, un magnífic estil.

Deixa el teu comentari

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.