LA MARINA PLAZA

Orba La Vetlaeta 2017 cine teatre música senderisme
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 20 abril, 2017

Descoberta una inscripció del segle II que revela el nom d’un poderós regidor de la Dianium romana

  • La troballa s’ha produït de forma fortuïta després dels primers treballs de neteja en gairebé deu anys de l’Hort de Morand, l’antic enclavament del fòrum romà, que portava abandonat i cobert de matolls des del 2008
  • El descobriment corrobora que diversos temporals marítims van engolir la ciutat al llarg de l’Imperi
  • Article de Josep Antoni Gisbert: Troballa d’una inscripció romana

Es deia Quintus Sulpicius Cratus. Va viure a Dianium, la Dénia romana, a mitjans del segle II. Era aedilis, l’equivalent romà a l’actual figura de regidor o regidora. Era doncs un personatge poderós, que decidia bona part de la vida comercial de la ciutat com la seguretat dels mercats, el control de pesos i mesures de les mercaderies o l’organització de jocs o festes. La seua existència era fins ara desconeguda. Però ja no. De forma fortuïta, uns treballs de neteja de l’Hort de Morand, on es va enclavar fa dos mil·lennis el fòrum de Dianium, han descobert el seu nom inscrit en un bloc tallat de pedra calcària procedent del Montgó.

La transcendent troballa, presentada este dijous per l’arqueòleg municipal, Josep Antoni Gisbert, i pel regidor de Cultura, Rafa Carrió, torna a demostrar així la gran importància històrica de l’Hort de Morand, la destinació i conservació del qual sempre han sigut incerts. Gisbert va explicar que el bloc formava part d’un monument epigràfic de dimensions més grans -va poder ser el pedestal d’una estàtua- la inscripció del qual acaba de ser transcrit amb el següent resultat:

Q.  SVLP. (ligadura LP) CRATV[S]
AED   D (hedera) D

Estes són les lletres que han aflorat ara després de tants segles. I que permeten establir que el nostre protagonista era «un personatge de les elits municipals de Dénia, Quintus Sulpicius Cratus, que exercia el càrrec de AED (Ilis) i que havia donat i dedicat (això signifiquen les dues D majúscules) el monument a una altra persona o institució la identitat de la qual, això sí, es desconeix, ja que la inscripció que ha eixit a la llum està incompleta.

El Municipivm de Dianivm va ser fundat per l’emperador August i, des de llavors, gaudia de l’organització pròpia d’un municipi romà que funcionava a ple rendiment en l’època del nostre protagonista, que va viure en la segona meitat del segle II, en l’època dels Antonins o dels Severs, segons es desprèn del tipus de grafia de la inscripció.

Ara bé, este bloc de pedra correria amb l’esdevindre del temps més aventures. Les cares laterals del mateix es troben fortament erosionades per l’acció marina i la part anterior presenta restes d’una argolla de ferro ancorada. Tot això demostra que la pedra, després de ser utilitzada per a la inscripció del nostre regidor, hauria sigut fragmentada i reutilitzada encara en època de l’Imperi Romà com ancoratge o piló per amarrar vaixells en el moll del port de Dianium.

La parcel·la municipal de l’Hort de Morand que acaba de ser netejada, vista des del Castell.

Una ciutat amenaçada pels temporals

Per què ha tornat llavors a aparèixer la pedra en el fòrum romà? Gisbert va aclarir que «mentre la ciutat actual s’ha dedicat a guanyar-li terreny al mar, en l’època de l’Imperi Romà succeïa el contrari: Dianium es trobava assentada en una marjal molt pròxima al port i va patir continus temporals o transgressions marines durant les quals el mar tornava a guanyar-li terreny a l’urbs, engolint-ne una part». Així, «este bloc sembla haver sigut desplaçat fins a este lloc per una d’eixes transgressions en els segles següents, durant el període d’activitat de la ciutat romana que no cessa fins al primer terç del segle VI».

Més enllà d’esta cronologia històrica, el descobriment ve a atresorar una vegada més la importància de l’Hort de Morand i de les possibles restes que encara conté. «Este espai s’ha d’considerar sagrat per als deniers», va subratllar Gisbert. De fet, els treballs que ara han desencadenat en la troballa, i que han pogut dur a terme gràcies a una subvenció del SERVEF, han servit per arreglar un espai que es trobava pràcticament abandonat i ple de matolls des del 2008, quan es va frustrar un projecte per a posar-lo en valor, tot i comptar amb subvenció europea.

Gisbert i Carrió.

Ara que per fi l’Hort de Morand ha pogut recuperar l’aspecte que presentava el 2007, Gisbert va exhortar a que la història no es repetisca. I va subratllar la necessitat de buscar més subvencions, començant per la parcel·la de propietat municipal de l’Hort de Morand on s’ha produït la troballa, d’uns 2.900 metres quadrats, per a excavar-la, dotar-la de senyalítica i fer-la visitable, amb l’objecte d’oferir a la fi una mostra del que va ser la ciutat romana als peus del Castell.

Per la seua banda, el regidor de Cultura, Rafa Carrió, va assegurar que també es proposa recuperar la titularitat municipal de d’una altra parcel·la annexa de 2.000 metres considerada zona verda pel planejament urbanístic. Carrió ha assenyalat que el seu departament anhela, d’altra banda, rehabilitar l’hostaleria àrab que es troba baix dels fonaments del col·legi Maristes, i que en el seu dia també va comptar amb un pla per fer-la visitable que tampoc es va concretar mai.

TROBALLA D’UNA INSCRIPCIÓ ROMANA AMB EL NOM I EL CÀRREC D’UN REGIDOR DEL MUNICIPIVM D’DIANIVM, EN L`HORT DE MORAND.

Josep A. Gisbert Santonja, Director. MUSEU ARQUEOLÒGIC DE LA CIUTAT DE DÉNIA.

En la Parcel·la O de l’Hort de Morand, de propietat municipal, en el marc d’uns treballs de neteja, de cara a emprendre un procés de rehabilitació i de museïtzació finançat pel programa de l’EMCORD, de la Subdirecció General d’Ocupació i SERVEF de la Generalitat Valenciana, s’ha produït fortuïtament una troballa arqueològica singular i transcendent per a l’Arqueologia de Dianivm; la ciutat romana de Dénia.

La parcel·la es trobava en estat de franc abandó des del 2008, amb abundant vegetació arbustiva que cobria la totalitat de la superfície, després del naufragi d’un projecte municipal, que s’havia de finançar amb fons europeus, ja concedits i destinats a la seua recuperació. Ha sigut una de les prioritats del Departament de Cultura del M. I. Ajuntament de Dénia. S’ha procedit a la seua total neteja per un equip de cinc persones i amb una estricta supervisió del procés. L’àmbit incloïa diverses àrees on s’havien efectuat excavacions arqueològiques entre el 1982 i el 1985, dirigides per Josep A. Gisbert. Els seus resultats van ser crucials per a incloure immediatament en el planejament urbanístic una àrea de zona verda d’interès cultural, de 5.000 metres quadrats d’extensió, de la quala forma part esta parcel·la, que compta amb una superfície de 2.900 metres.

El pedestal trobat en la mateixa parcel·la el 1982.

El Sondeig A, conegut com el sondeig del pedestal per la troballa d’una gran base de pedestal d’Opvs qvadratvm, de pedra arenisca local, del segle I, d’uns quaranta metres quadrats de superfície, es va excavar el 1982. La seua evidència arqueològica permetia proposar l’adscripció o relació amb l’emplaçament del Forvm alt-imperial de Dianivm. Esta troballa es va publicar en una ponència de les Primeres Jornades d’Arqueologia en les Ciutats Actuals (Gener, 1983), així com en les Memòries de l’Activitat Arqueològica publicades per la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i l’Institut d’Estudis Juan Gil- Albert, o la Revista Campus de la Universitat d’Alacant, entre el 1984 i el 1988,

Durant els treballs de neteja dels talussos laterals d’este sondeig s’ha detectat en un bloc de pedra calcària existent en un dels talls de l’excavació del 1982 amb dues línies de text cisellades.

Després d’un primer anàlisi de la troballa, oferim la següent valoració.

El bloc, tallat de pedra calcària del Montgó, és part d’un monument epigràfic. La cara posterior és sinuosa i, pel que sembla, va estar originàriament encaixat o encastat, formant part d’un monument de majors proporcions. Les cares laterals han sigut fortament erosionades per l’acció marina i en la cara anterior o la del camp epigràfic presenta restes d’una argolla de ferro ancorada fortament en el bloc mitjançant un rebaix en la pedra farcit de plom; una tècnica habitual en temps dels romans. És ben notori que es tracta d’un bloc amb inscripció epigràfica, després fragmentat i reutilitzat com a ancoratge de subjecció d’una anella o cadena sense dubte relacionat amb la immobilització de naus, bé al moll o embarcador, bé en el fons de la badia o cala del port. Este bloc sembla haver sigut desplaçat fins a este lloc per una transgressió marina en època desconeguda però, sens dubte, en els segles següents i durant el període d’activitat de la ciutat romana, que cessa en este àmbit en el primer terç del segle VI.

El monument epigràfic, per la tipologia de la seua grafia, es pot datar a la segona meitat del segle II, en època dels Antonins o, com a molt, dels Severs.

Presentem un avanç de la transcripció de la inscripció conservada, que serà estudiada i publicada, juntament amb altres troballes epigràfiques dels últims 20 anys, per Juan Manuel Abascal, de la Universitat d’Alacant, i Josep A. Gisbert.

Q.  SVLP. (ligadura LP) CRATV[S]

AED   D (hedera) D

Un personatge de les elits municipals de Dénia, Quintus Sulpicius Cratus, que exerceix el càrrec de AED (Ilis) / D(at) D (Edicat); regala o dóna i dedica el monument. Este monument s’emplaçaria, probablement, en el Forvm de Dianium, del qual la zona O és esta parcel·la on ha tingut lloc la troballa fortuïta.

El personatge, Quintus Sulpicius Cratus, magistrat municipal, exercia a hores d’ara el càrrec de AEDILIS. Com a edil tenia entre les seues funcions les del control de pesos i mesures, vital per a l’exercici del comerç, el control de la seguretat pública i el control i funcionament dels mercats. El Municipivm de Dianivm és fundat per l’emperador August i, des de llavors, gaudeix de l’organització pròpia d’un municipi romà.

Un testimoni més que el HORT DE MORAND és i s’ha de considerar com a sagrat pels deniers.

Mostrant 2 Comentarios
Dóna'ns la teva opinió
  1. VEÏNS PLATJA DE L'ARENAL DE XÀBIA ha dit:

    Mentrestant, el major jaciment arqueològic de tota Xàbia, la vila i piscifactoria romana de la Punta de l’Arenal, roman ignorada per les institucions i “oculta” sota diverses construccions, des d’un xalet a una pista de tennis i el propi Parador de Turisme que es va construir sobre les ruïnes.

  2. VEÏNS PLATJA DE L'ARENAL DE XÀBIA ha dit:

    Mentrestant, el major jaciment arqueològic de tota Xàbia, la vila i piscifactoria romana de la Punta de l’Arenal, roman ignorada per les institucions i “oculta” sota diverses construccions, des d’un xalet a una pista de tennis. http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva_dedalo/publicaciones/69/en?q=es

Deixa el teu comentari

Denia XTREMESUB BUCEO BAUTISMO DE MAR PECIOS



Classificat: , , , , , , ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.