LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dissabte, 15 abril, 2017

El Consell protegeix a Dénia i Xàbia búnquers i refugis de la Guerra Civil en mans privades salvats de la pressió urbanística

  • La plataforma antiaèria de les Rotes i el sanatori republicà que Marina Salut segueix sense rehabilitar a Dénia, o el fabulós complex del Portitxol i les restes de l’aeròdrom militar de Xàbia, entre este patrimoni
  • La mesura de la Generalitat es queda curta segons els experts, perquè no obliga a fer visitables les restes ni aporta vies de finançament per a la seua conservació
  • Molta d’esta memòria ha desaparegut en dates molt recents, com els búnquers del Muntanyar, enderrocats el 1998

Després de la revolta de gran part de l’exèrcit el 18 de juliol del 36, el govern republicà es va prendre molt seriosament la defensa del tram de costa situat entre Dénia i Xàbia. Hi havia raons. Les dues poblacions comptaven amb instal·lacions portuàries, a Dénia les fàbriques de joguets havien sigut reconvertides en factories de municions i Xàbia va comptar a partir de l’hivern del 1937 amb un aeròdrom amb dues pistes d’aterratge.

Els dos nuclis es trobaven així en una situació de risc davant els possibles atacs de l’exèrcit de Franco i dels seus aliats, l’aviació de la Itàlia feixista i la legió Condor de l’Alemanya nazi. Per això, la República va crear una línia de defensa del litoral entre les Marines i el Portitxol, amb la instal·lació de diverses construccions per a frenar possibles atacs de l’armada franquista i protegir la navegació de cabotatge de la zona.

Bateria de canons en Les Rotes de Dénia.

Esta és la causa històrica per la qual encara ara, 78 anys després de la fi de la guerra, els dos municipis conserven notables vestigis d’aquella contesa. Ara bé, una gran part d’ells es troben en mans privades, el que dificulta la seua conservació i visibilitat perquè no són visitables, i han patit un imparable procés de degradació que contradiu fins i tot les lleis sobre la memòria històrica de les diferents administracions.

Precisament ara una d’elles, la Generalitat, ha intentat posar-li solució a esta situació amb una decisió que afecta de ple a les estructures que encara perviuen: una modificació de la Llei de Patrimoni que inclou com a Béns de Rellevància Local «el patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra civil construït abans del 1940», ja estiga en terrenys públics o privats.

La mesura és important perquè obliga a executar un inventari específic d’estos béns, amb les seues dades arquitectòniques i antecedents històrics, el que és alguna cosa més que un pas burocràtic: aconseguirà que almenys a efectes legals estos vestigis existeixin, de manera que serà més difícil la seua desaparició a mans de la pressió urbanística que, pel que fa a les Marines, al Portitxol o el Muntanyar, ha acabat amb molts d’ells al llarg de les últimes dècades.

Ara bé, experts consultats per este diari creuen que la mesura del Consell es queda curta. En primer lloc, perquè la Generalitat no actuarà d’ofici a l’hora de preservar eixe patrimoni, sinó que seran els ajuntaments els que hauran de declarar-lo, deixant doncs la qüestió al criteri particular de cadascun d’ells.

Però sobretot perquè la figura de Bé de Rellevància Local no obliga a fer visitables estos refugis o plataformes antiaèries, i tampoc contempla línies de finançament per a la seva rehabilitació i posada en valor.

Plataforma de Les Rotes.

Entre estos vestigis es troba la fabulosa plataforma antiaèria que hi ha en la Venda del Burro de les Rotes a Dénia. Este complex militar es troba en un terreny particular de caràcter rústic i tot i que encara es poden apreciar gran part de les estructures que el conformen, no hi ha plafons ni un itinerari que expliquen la seua història. Hi ha hagut més algun projecte urbanístic que ha posat en risc la plataforma, tot i que sense quallar.

El que hi ha a les Rotes és un conjunt de quatre elements d’arquitectura militar: un búnquer amb forma d’U destinat a l’allotjament del personal militar, un espai semicircular on s’ubicava la peça de l’artilleria, un búnquer de telemetria ja parcialment destruït i el polvorí per poder subministrar tota la munició necessària a l’artilleria.

Bona prova de l’interès que sempre ha suscitat este complex és la constant organització de visites guiades. A més, va constituir una de les temàtiques del cicle Dénia en guerra, que va desenvolupar-se l’any passat impulsat per l’arqueòleg municipal, Josep Antoni Gisbert.

Sanatori republicà a Beniadlà.

Hi ha a Dénia altre bé en una situació bastant més fràgil: el sanatori de Benialdà concebut per a socórrer els ferits del bàndol republicà en aquella ciutat de rereguarda. Actualment en un estat molt degradat, es troba en els terrenys de l’actual Hospital de Dénia, la gestió del qual ara mateix es troba en mans d’una concessió, Marina Salud, que en els últims anys ha intentat enderrocar-lo en tres ocasions.

L’ajuntament, independentment del seu color polític, sempre s’ha negat i li ha exigit a l’empresa que el rehabilite, també sense èxit. Així que al llarg d’estos anys, l’històric immoble, que abans de la guerra va arribar a ser un innovador centre naturista d’aquelles primeres dècades del segle XX, llangueix.

En realitat, tots estos béns ja es trobaven protegits pel mateix consistori des del 2003, en trobar-se inclosos en el catàleg de béns immobles, la qual cosa, d’altra banda, tampoc és garantia de res: en teoria també ho estava el Bar Mediterrani i va acabar destruït per la piqueta. Així que almenys la decisió del Consell dotarà a este patrimoni en dificultats d’una segona via de preservació.

Per a la població civil: Per raons òbvies, el paisatge de la Guerra Civil més conegut a Dénia és el túnel del Castell, excavat per a refugiar a la població de les bombes de l’aviació italiana. Es troba en excel·lent estat de conservació perquè encara compleix una funció urbana, en unir el centre de la ciutat amb la zona nord. Fa pocs anys va ser rehabilitat i hi ha una placa que dóna fe d’aquells bombardejos, si bé llavors es va perdre una oportunitat per museïtzar tot el túnel.

Foto: Pilar García Bernau.

A noranta metres d’altura sobre la badia de Xàbia

A Xàbia, el lloc escollit com a plataforma per poder defensar d’atacs aeris o navals va ser el Portitxol, on segons assenyalava l’arqueòleg municipal, Joaquim Bolufer, en un article del 2013, es va instal·lar una gran bateria en la costa a 90 metres sobre el nivell del mar. Va ser gairebé de pel·lícula: una robusta i extensa bateria semisoterrada amb gruixudes parets de formigó concebuda per a protegir tota la badia.

En l’actualitat les restes que encara sobreviuen es troben també en tres parcel·les de propietat privada. La seua estructura era similar a la de les Rotes, amb un polvorí subterrani i un pou des del qual es pujaven els projectils. Altres dependències, com la plataforma circular on se situava el canó, «s’han vist emmascarades per modernes construccions modernes», segons afirmava en l’article Bolfuer. De fet, algun xalet més que recent de la zona ha acabat no fa molt de temps amb alguns vestigis de la guerra.

Búnquer del moll de Xàbia en una foto dels anys 60 del museu del municipi.

També s’han perdut en altres latituds de Xàbia una sèrie de búnquers defensius. El primer estava situat en l’escullera de Ponent del Port, a l’extrem nord de la platja de la Grava; en hi va haver un altre en la platja del Benissero, del que només es tenen notícies per fotografies dels anys quaranta. I van existir altres dos búnquers més en el primer Muntanyar, enderrocats el 1998, i dels quals només es conserva el fonament d’un d’ells.

D’altra banda, la instal·lació del camp d’aviació del Pla el 1937 va comportar la construcció de dues pistes d’aterratge sobre bancals agrícoles, la construcció de dipòsits de bombes i combustibles i l’ocupació de la finca del Rebaldí, usada com a pavelló per als pilots i on, segons Bolufer, es va construir un refugi pròxim al camí de Cabanes, on encara es conserven alguns elements també en terrenys privats i també en deficient conservació: part del sostre es va enfonsar i el refugi està ple de runa i pedres. A l’altra banda del camí Cabanes també es troba, molt reformada, una caseta construïda per al camp d’aviació.

Per a protegir l’aeròdrom també va ser construït un dispositiu antiaeri on arranca la carretera de Cansalades: es tracta d’una estructura semisoterrada en una altra parcel·la privada, descoberta en els anys 90, i de la qual només es conserva la cadena de formigó que unia les dependències de les metralladores.

Per a la població civil: Xàbia també va comptar amb nombrosos refugis per a la població civil davant els bombardejos. En els últims temps s’ha redescobert el de la Caleta, en el Port, que en canvi es troba en terreny públic, el que evidentment ha facilitat la seua conservació. Ara el municipi busca precisament finançament per tal de fer-lo visitable, una de les grans dificultats de la memòria de la Guerra Civil i que les noves disposicions del Consell no han aconseguit resoldre.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.