LA MARINA PLAZA

Corts Valencianes Actes del 9 d'Octubre
Periodisme, passe el que passe
Publicat: divendres, 14 abril, 2017

Larouch: samarretes i personalització de tot tipus d’eines però amb uns valors molt clars

EMPRESES SINGULARS

Amb la secció Empreses Singulars, La Marina Plaça pretén donar visibilitat a aquells projectes comarcals que sorgeixen sense un gran suport econòmic i que aposten per l’originalitat, creativitat o el compromís social, valors amb els quals combrega este diari.

En esta ocasió l’empresa que centra l’interès està situada en la localitat d’Ondara. El seu nom és Larouch i es tracta una empresa molt peculiar, que té dues activitats molt marcades, en les quals prima el dibuix, l’art i com no l’esprai. I és que, d’una banda, fa tot tipus de personalització de materials i eines i, per un altre, venen samarretes amb lemes diferents dels fins ara vistos. Tot amb un estil molt propi i amb uns valors únics. Quique i Ricardo són els creadors i els que l’estan portant-la a flotació en un món (l’artístic) en el qual s’ha de tindre molt clar el camí a seguir per a triomfar.

Quique (esquerra) i Ricardo, amb alguns dels productes

Ens vam reunir amb tots dos en la seua xicioteta botiga d’0Ondara. Està situada en un lloc molt cèntric: el carrer de l’Esglèsia número 22. Això els permet poder estar a prop de la gent, i tindre un aparador del que fan de cara al públic. Tant Quique com Ricardo tenen 39 anys i tots dos tenen estudis superiors. El primer ha estudiat disseny industrial i és per això que és ell qui s’encarrega de fer els dissenys. Després, d’altra banda, Ricardo és l’aplicador, perquè ell és qui sempre ha pintat. De fet, segons diu, “sempre he sigut grafiter”. Allà vam parlar durant una llarga estona.

Quique i Ricardo són dos artistes d’Ondara que tenen molt clar que la seua empresa ha de tindre un significat per a ells i es neguen a deixar de fer el que els agrada

“No sempre fem el que el client diu. Si ens diuen: fes això, i a nosaltres no ens agrada, doncs vam optar per no fer-ho, perquè la nostra premissa és fer el que ens agrada, el que ens ompli.

Larouch el formen dues seccions: la dels productes per vendre, com les samarretes, i la de la personalització d’eines, per demanda de clients. Personalitzen tot tipus de productes, des de caravanes fins a cabassos

Qui són Ricardo i Quique?

Ricardo: Jo sóc Ricardo, veí d’Ondara. No he estudiat res que tinga a vore amb l’art. Sempre he tingut inquietuds pel que fa a l’art i la creativitat. Però jo realment sóc un grafiter que arriba a una edat en què ja no puc fer les ximpleries d’anar pintant pel carrer perquè ja, casat i amb fills, no és una cosa que siga bona per a mi. Si m’agafen pintant ara, ja és un marró… (riu). Per això agafe un camí en el que comence a personalitzar coses amb un estil meu. Em vaig professionalitzar amb l’esprai en el món de les plantilles. Arran d’ací comence a fer tot tipus de coses, des de grafits en parets, en làmines o cabassos. A partir d’ací ja ve la demanda del públic, d’amics, gent que et coneix, etc. I en eixe moment cree Larouch (farà uns cinc o sis anys), una marca que a poc a poc va sent més demandada i arriba un moment en què necessite un soci per a començar a fer coses seriosament, perquè jo no dissenye. Llavors busque a Quique, que ara és el meu soci.

Quique: Jo sóc Quique, també d’Ondara. I jo sóc enginyer en disseny industrial per la UPV. En acabar, vaig fer de professor. I és el 2007 quan comence, amb una empresa pròpia, en el tema del disseny gràfic industrial i poc a poc em llance a intentar coses noves, que van eixint de dins i que intente passar-les a productes vendibles. Llavors és quan ens unim Ricardo i jo, que ens coneixíem de tota la vida, i vam començar a crear un producte que va creixent en les xarxes. Millorem diverses coses i anem tenint més presència per internet un poc més seriosament, i ens organitzem com estem: jo en l’ordinador i ell aplicant-se amb els dibuixos.

Què és el que feu en Larouch?

Ricardo: Bàsicament, l’empresa té dues seccions, la part artística, de la qual m’encarregue jo, i la part de disseny, que és la que treballa Quique. Per a fer un producte cal dissenyar-lo i jo aplique el que ell fa. No sempre fem el que el client diu. Si ens diuen: fes això, i a nosaltres no ens agrada, vam optar per no fer-ho, perquè la nostra premissa és fer el que ens agrada, el que ens ompli.

Quique: Sobretot, el que ens agrada és fer el que ens apassiona. Si després també els agrada a la resta de les persones doncs millor, però nosaltres el que fem és perquè ens ompli a nosaltres. Sempre hem tingut la necessitat de crear art, i sempre ens ha agradat vore pintades per tot arreu. Llavors, sense pensar-nos-ho, ens posem a fer coses d’estes, dibuixos, pintades i, poc a poc, la gent va veient com anem creant un estil. La gent veu alguna cosa i diu: això ho ha fet Larouch. Llavors quan vam arribar a este punt, tot això ja deriva en treballar per altres, personalitzar coses que ens van demanant (locals, cases, caravanes, etc.) i a partir d’ací vam començar a optar també per tindre una sèrie de productes que puguem personalitzar i que també puguem vendre, com ara samarretes. Es podria dir que tenim estes dues seccions, la de personalitzar coses que ens demanen i la de productes propis. I d’este segon aspecte naixen els cabassos, que va ser un punt d’influència important per a nosaltres.

Ricardo: Sí, els cabassos van marcar un abans i un després. I realment comencen de la manera més estranya, com en les pel·lícules. Estàvem pintant en un xalet que tinc jo, que és com el nostre taller, i llavors van arribar uns collidors de taronges a collir la fruita del meu bancal. Tots anaven amb els seus cabassos. Un d’ells, per fer la broma, em va dir que li pintara el seu. Vaig agafar dues plantilles que tenia per allà i ho vaig fer. Després la resta de collidors van voler el mateix quan van vore el resultat. Tot això ho vam penjar en les xarxes i va trencar els pronòstics. Va pujar com l’escuma i van començar a demanar-nos cabassos per totes bandes: per aparadors, per aniversaris, etc. I llavors ens vam adonar que este recipient pot servir per a moltes coses. Se li donen nous usos i nosaltres vam vore l’opció de personalitzar-los. I mira, en total jo he arribat a pintar uns 800 cabassos, que es diu prompte. Va ser el producte estrella durant molt de temps però ara tenim altres productes forts, com els vinils, que pintem, o les samarretes.

Un dels aspectes importants de Larouch és el de la personalització de qualsevol tipus d’elements i eines quotidianes. Si podem customitzar una gàbia per a pardalets, ho farem. Hem arribat a pintar un camió. És a dir, vam pintar qualsevol cosa que es pot pintar, però nosaltres ja tenim un estil i ara una marca. No podem oblidar l’altra part del producte, que és la part de disseny. La part que Quique s’encarrega de dissenyar en l’ordinador i que després vam passar a producte vendiblem, com ara samarretes o gorres. Això ja és una altra secció i en ella també intentem entrar en un rotllo nostre, molt del terreny. Vull dir que a més de personalitzar qualsevol cosa, els productes que venem els fem nostres, no fem qualsevol disseny, sinó que fem dibuixos que signifiquen alguna cosa per a nosaltres. Tots els productes tenen una part social, una part de valors, una part de les nostres inquietuds. L’exemple és la samarreta de L’home bo, que representa la figura de l’àrbitre en les partides de pilota, o la de Colombaire, tot per l’aire o la de Dobla el llom. Són coses amb significat, amb valors. I bé, estos dos apartats dels quals parlem són complementaris. Es complementen i fan que la marca vaja creixent a poc a poc.

Quin és el vostre punt fort? A què vos esteu dedicant més ara?

Quique: Una cosa que estem intentant ara és que quan ve alguna empresa a demanar-nos samarretes, busquem fer una cosa que ens distingisca i un poc nostra. En definitiva, aconseguir que en elles es veja la nostra marca, el nostre estil i els nostres valors. Nosaltres intentem sempre aplicar el que ens agrada. El que ens va eixint, ens anem acoblant, i el que hem de fer, d’altra banda, és intentar abastar el màxim de possibilitats i no tancar-nos portes.

Ricardo: És que, ara com ara, estem pintant l’escola del poble, o pintem cases si cal. Això pot fer-ho un pintor, és clar, però ens ho acaben dient a nosaltres perquè ens veuen creatius, perquè els agrada el nostre estil.

Quique: Sens dubte, la creativitat és el nostre punt fort. Moltes vegades la gent ja ens va coneixent i veuen dibuixos que saben que són nostres. Ja tenim eixe estil del qual parlàvem.

Què teniu pensat per al futur?

Quique: En realitat, nosaltres tenim pocs anys de trajectòria forta i ara ja ha arribat el moment en què necessitem professionalitzar-nos. Necessitem rendibilitzar el temps perquè els dos tenim el nostre treball. Jo sóc, a part, professor, i Ricardo treballa també en una altra empresa; ara volem intentar rendibilitzar el nostre temps i poc a poc anar dedicant-li el màxim temps possible a això per a, en un futur, poder viure de Larouch. Per això, ara ens hem entrat en un programa de Marina Alta Emprén, per formalitzar-nos com a empresa, que és el següent pas obligat. I a partir d’ací, seguirem fent els productes que fem ara i personalitzant-ne d’altres que ens demanen, i intentarem entrar amb empreses que ens agrada com treballen. A part, ens adonem que a la gent també li agrada el que fem, així que seguirem. Tot això ho podrà vore la gent en els estands que anem muntant, com el que tindrem el diumenge en el festival Gegant d’ací d’Ondara.

No tenim un pla més enllà del de establir-se com empresa. Buscarem reforçar les xarxes, però anirem veient. Òbviament anem a fixar-nos en les nostres empreses de referència, perquè sempre va bé vore el que fan els altres, no per copiar, per vore per on va el mercat.

Bàsicament, a nosaltres ens agrada la Marina Alta, que ha passat penúries durant les últimes dècades. Ningú li ha donat el valor que té a la nostra comarca, que és una de les més boniques del món. Ningú li dóna valor a les coses nostres valencianes. Llavors hem volgut tirar per ací, revaloritzar el que considerem nostre. Per això fem les samarretes que fem. I així seguirem.

Alguna vegada vos heu marcat objectius monetaris?

Quique: No. La veritat és que mai ens hem marcat cap objectiu pel que fa a beneficis econòmics. No és una cosa que ens aclapare. L’únic objectiu que ens hem marcat és el de formalitzar-nos com a empresa, que és el que farem ara.

Per què vos establiu a Ondara?

Quique: No busquem un mercat en les grans ciutats perquè això no és el nostre. No volem vendre cent samarretes, volem vendre-li-les a la gent que sent de veritat el que signifiquen els nostres productes. Això, sumat al fet que volem viure ací, perquè no ens agrada viure en la ciutat, és el que fa que ens quedem a Ondara, la qual cosa no lleva que hi haja gent de València que ens haja comprat samarretes.

El que tenim molt clar és que no eixirem d’ací. No farem coses que no ens agraden, més bé el contrari. Per això no ens aclaparem i òbviament que volem viure de Larouch i ho intentarem, professionalitzant l’empresa, però sense deixar de fer el que sentim. Li tirem hores i fem feina, però és una cosa que ens agrada i llavors no ens sap greu. No és un futur de guanyar molts diners, sinó un futur de fer el que volem. Per molt que jo puga fer alguna cosa que em servisca per a guanyar més diners, si no m’agrada, no vaig a fer-ho.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.