LA MARINA PLAZA

mezquida denia plagas mosquitos ingeniería
VOLEM EL TREN
Publicat: dimecres, 22 març, 2017

Pascual Cervantes: “Per a mi l’escriptura ho és tot, la meua manera de comunicar-me; em dóna ganes de viure”

Hi ha persones que generen empatia i Pascual Cervantes n’és una d’elles. Ben conegut, i estimat, a Dénia, el dijous 23 de març, a les 20:30 hores a la Casa de Cultura, presenta el seu primer llibre, Els colors de Pascual, una obra de prosa poètica que ha pogut vore la llum gràcies a una xarxa de complicitats desinteressades d’un bon nombre de gent i col·lectius: Condemnats al Rastell, Rotary Club, Alfredo Sanz, Inma Campos, Josep Vidal, Miquel Ibars, Tomàs Llópis i un llarg etcètera.

Des de ben menut Pascual viu amb una discapacitat que condiciona els seus moviments i la parla, però que no ha impedit que siga un ésser independent que transmet alegria, ni que passege pels carrers de Dénia, ni que convisca amb els seus veïns com un exemple de superació i, ara amb este llibre, sabem també que de lúcida creativitat.

En el llibre tracte d’experiències que he tingut al llarg de ma vida, també del que sent dia a dia, hi ha felicitat i dolor

Per a mi la discapacitat és oferir un camí al món, també tindre ganes de fer alguna cosa, encara que siga l’acció més diminuta, amb la convicció que cal superar-la

Quin tipus de llibre es trobarà el lector que s’endinse en Els Colors de Pascual?

En el llibre tracte d’experiències que he tingut al llarg de ma vida, també del que sent dia a dia, hi ha felicitat i dolor, en ell em mostre com sóc, amb els meus defectes i les meues coses.

Una Dénia en ocasions real i de vegades simbòlica, és protagonista del llibre: els seus carrers, mar, gent, les barques de pesca, els teus records, el passat més recent i el més llunyà, la seua vida quotidiana… Què significa per a tu Dénia?

És la meua ciutat, on he crescut i viu. De Dénia guarde moments plens de felicitat que reflexe en la meua escriptura, és un element clau en el llibre, és la meua ciutat estimada i volguda.

En el llibre es combinen textos que mostren desconcert per l’absurd de la vida amb altres en què s’expressa el plaer de viure, d’una manera senzilla i quotidiana. Citem dos exemples: “En cada instant que vivim, hem d’adonar-nos que estem dins de la gàbia i que la nostra esperança és veure com es pudreixen els barrots” i “Necessitava expressar en aquest dies la renaixença de la sang i la vida, on tot és lluminària d’una transformació, d’assaborir el temps que ens toca viure”… Què és per tu la vida?

La vida és una meravella en la qual tots els éssers naixem de la imperfecció de les coses. El dia a dia, l’instant a l’instant, té una missió, la de la superació davant els problemes que sorgeixen. La vida és una gran aventura que obri la caixa de Pandora.

El mar està molt present en el teu llibre.

Per a mi el mar és una cosa meravellosa, l’essència de la meua existència i de la meua família. A l’estimar la mar, honre a mon pare i el meu germà, que eren mariners.

ARTICLE RELACIONAT: «Els colors de Pascual» o quan a Dénia tot és possible

El llibre està il·lustrat per un bon número de fotografies, la major part d’elles fetes per Alfredo Sanz. Què aporten estes imatges?

Sense estes fotografies no seria el mateix, ja que complementen els poemes, donen vida i alegria a la meua escriptura.

Quan van ser escrits els textos que apareixen en el llibre?

Durant un llarg període de temps. Escric des que vaig aprendre a llegir i escriure. Em va ensenyar a llegir el meu oncle Tarzanet, que era un bon home, i vaig començar a escriure als quinze anys amb una màquina d’escriure elèctrica que em va regalar Dofí, una dona belga amiga meua amb la qual feia electroteràpia. A més, en la meua família ja hi havia un escriptor, el meu oncle Pascual, que va morir de leucèmia.

Què significa per a tu l’escriptura?

Tot, és la meua manera d’expressar les meues experiències, la meua manera de comunicar-me. M’aporta ganes de viure, comunicar-me, expressar-me i abraçar-me amb el tot.

Qui és Pascual Cervantes?

Un home normal.

Com és el teu dia a dia?

Una gran aventura que fa que intente superar-me cada dia.

En el llibre comentes: “Ser discapacitat d’alguna cosa ens fa sentir que estem ací per alguna raó, potser per eliminar el que queda del significat de les diferències, formes…”. Com vius la teua discapacitat?

Per a mi la discapacitat és oferir un camí al món, també tindre ganes de fer alguna cosa, encara que siga l’acció més diminuta, amb la convicció que cal superar-la.

Els xavals et miren com un joguet, però pense que això ha de ser un gest diví. Esta xicoteta persona pot convertir-se en un àngel caigut, per a donar ajuda a algú com tu. En un futur, estic segur, la innocència serà una capacitat fonamental per madurar. Som persones i, per seguir lluitant, hem d’oferir encara que siga un xicotet somriure al que ens ofereix la seua ajuda.

Sembla que pròximament deixaràs la casa familiar per viure en una vivenda tutelada. Què significarà en la teua vida?

Un canvi molt gran que pot permetre’m seguir vivint en la meua ciutat, Dénia.

Quina és la situació de les persones discapacitades de la comarca pel que fa a recursos i instal·lacions?

Falten recursos humans i tècnics, conec companys que viuen en condicions molt difícils i no hauria de ser així, les lleis i la responsabilitat social ens haurien de cobrir a tots per igual.

Formes part de l’associació Condemnats al Rastell. Què t’ha aportat estar en esta associació?

Des que forme part de Condemnats al Rastell,  he rebut l’impuls per a perdre la por. Tindre amics com ells vol dir que ja he conclòs el millor repte de ma vida, espere que passen pel meu costat el major número d’amics possibles, caminar lents i meravellosos. He tingut sort d’estar amb ells.

Què és per a tu l’amistat?

Alguna cosa extraordinària, el més gran que existeix.

I la mort?

Una porta més.

Creus que hi ha altres vides més enllà de la que coneixem aquí?

Per a mi, sí, la ciència ho està demostrant, formem part de tot, l’ésser humà no és res en el cosmos, en l’univers hi ha alguna cosa més.

Quatre mirades sobre Pascual Cervante i el seu llibre.

Inma Camps, professora i escriptora:
– “Les paraules de Pascual travessen totes les fronteres i van directes al cor. Una paleta de sentiments i colors que parlen de la seua història, de la seua identitat i la seua estima per Dénia”.

Jimmy Figueres, Condemnats al Rastell:
– “Parlar del llibre és parlar de Pascual, un ésser que és un bàlsam que et connecta amb la terra i també amb el cel”.
– “El llibre té un missatge molt profund, té a vore sobretot amb l’amor. És un llibre preciós escrit a cor obert”.

Joan Castejón, autor de la portada del llibre:
– “L’obra de Pascual destaca per la seua complexitat i, al mateix temps, per la seua senzillesa, ens parla de temes profunds i íntims”.
– “L’art naix de la necessitat de comunicar sensacions, vivències, reflexions… En Pascual, esta és una necessitat absoluta per poder expressar la seua mirada del món i traduir-la a l’idioma de la poesia”.
– “En fer la portada de llibre m’he permès anar més enllà, l’art, com la poesia, van més enllà de les aparences, per això he fet una imatge que és una metàfora oberta i amb múltiples interpretacions, com la poesia de Pascual”.

Alfredo Sanz, autor de la majoria de les fotografies del llibre:
– “És una obra realment commovedora, sorprenent pel que diu i com ho expressa. Destacaria molts fragments, però ressaltaria este:
De vegades somnie que les barques que entren a port és converteixen en coloms missatgers que arriben d’ltres terres plenes d’amistat, l’arab ballant la dansa del sabre o el sud-americà tocant la flauta de pa, són les coses que ens fan menys dura la volta de pany cap a dins de de casa“.

 

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.