LA MARINA PLAZA

Hidraqua
Periodisme, passe el que passe
Publicat: divendres, 17 març, 2017

L’ampliació de la zona industrial-comercial de Teulada, un fracàs

ADRIÁN RUIZ, regidor de RED en l’ajuntament de Teulada-Moraira

El 2005 l’Ajuntament de Teulada va abordar l’ampliació de la zona destinada a la ubicació de futures activitats industrials i comercials ja que l’actual, desenvolupada a principis dels anys 90 del segle passat, estava saturada i el PGOU no comptava amb més sòl apte per a estos fins.

Finalitzat el procés burocràtic o administratiu, el sòl previst va iniciar el seu camí per poder ser desenvolupat amb l’adjudicació del PAI a una empresa urbanitzadora, que hauria d’executar les obres d’urbanització en el termini de 21 mesos. Este termini va finalitzar l’1 d’abril del 2010, fa 7 anys.

El preu de repercussió de la urbanització es va fixar en 46 €/m2 de sòl brut i 118 €/m2 de sòl net. Segons testimonis s’han aportat ja sobre 158 €/m2 net amb unes aportacions, en alguns casos, de fins al 80% de sòl, és a dir, 100/m2 sòl brut = 20 m2 de sòl net. No obstant això, un informe emès per una empresa tècnica especialista, en juliol del 2015, va estimar que cal executar un 27% del total l’import ascendeix a 1.625.600 € més. I ara què?

Doncs bé després de dotze anys, és hora de fer balanç i intentar aportar alguna solució per tal de desencallar l’assumpte i que s’aconseguisca l’objectiu, perquè sinó estarem davant d’un fracàs col·lectiu de primera magnitud per al municipi.

Les parts implicades directament són:

-L’Urbanitzador: Una coneguda empresa de la localitat fins ara exemplar que durant dècades ha generat ocupació riquesa i benestar social en la població i que en esta situació està patint una notable pèrdua econòmica i de reputació social.

-L’Ajuntament. Màxim responsable i en una triple funció:

  1. Institucional: perquè representa l’interès general que ha de vetllar perquè es complisca la normativa, les condicions i els terminis en què s’ha de desenvolupar este sòl. És el tutor del procediment.
  2. Econòmica: perquè és propietari de diverses parcel·les i també està patint un lucre cessant en el sentit de no poder ser utilitzades per a la seua finalitat (mentre paga lloguers).
  3. Social: perquè pateix minva d’ingressos: IBI, Impost de Construccions i llicències, I.A.E, Plusvàlues, taxes per serveis, etc., ingressos que de produir-se repercutirien en un major benestar per a la població en general.

-La companyia elèctrica, que en este cas també compleix un paper important, ja que entre d’altres, hi ha una causa de la paralització del procés urbanitzador que es deu a la gestió del subministrament d’energia elèctrica i les servituds que generen les línies de transport i ubicació de centres de transformació, etc. Esta companyia també hauria de plantejar els perjudicis econòmics que es deriven de no poder vendre ni un sol quilovat en una zona que previsiblement seria d’un alt consum i en conseqüència un important focus de negoci per esta companyia, per tant també ha de reflexionar si amb una postura rígida pel que fa a les condicions en què s’ha de fer el subministrament d’esta zona industrial-comercial és la millor per dur a bon port el desenvolupament i posada en marxa del sòl. Les característiques de la comarca i el teixit empresarial en concret de Teulada i els seus municipis veïns, ens ha de portar al convenciment que no s’ubicaran grans indústries consumidores de quantitats ingents d’energia sinó més bé xicotetes instal·lacions tant industrials com comercials que no necessiten de una dotació tan sobredimensionada com sembla que es pretén i per tant sobre este punt que és de vital importància també cal reflexionar.

-Els que pateixen en silenci: Els propietaris que estan patint les conseqüències d’una manera directa i costosa (entre els quals es troba el propi Ajuntament). Fins al moment només han suportats despeses: les càrregues d’urbanització i els impostos.

Són xicotets propietaris, majoritàriament veïns del municipi, que estoicament estan patint la situació. Desconeixem l’abast individual i la situació personal de cadascun d’ells, però hipotèticament pot ocórrer que alguns estiguen hipotecats per a fer front als pagaments de les càrregues urbanitzadores. El mateix Ajuntament va realitzar diversos intents de venda de parcel·les, que van resultar infructuosos, és a dir a hores d’ara este sòl no té valor de mercat.

I finalment, el perjudici econòmic-social que la situació s’està produint, això és més difícil d’avaluar i quantificar perquè són perjudicis ocults, d’expectativa, però que també existeixen i són reals, potser els més dolorosos, són estos llocs de treball que han deixat de crear-se, el que es podia haver fet, esta riquesa social que dia rere dia es perd, podíem fer una projecció i segurament eixrien unes xifres molt considerables, és gairebé una dècada de retard que serà difícil de recuperar, amb víctimes i amb danys econòmics irreversibles.

El que indique convida a una reflexió des de la calma i sense cap acritud: No és possible continuar descrivint la situació com el gran fracàs, tots tenen ja l’obligació de canviar postures perquè es produisca una situació d’èxit en la mesura del possible. No és hora de buscar culpables, és l’hora d’assumir responsabilitats i buscar solucions en un clima de trobada i convergència. És moment de negociar i arribar a acords, de cedir si cal, perquè sinó se cedeix i si les negociacions no donen fruit, si no s’assoleixen acords, fins i tot sacrificant interessos, tots els implicats i la societat sencera seguirà perdent sine die.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.