LA MARINA PLAZA

Mezquida Denia plagas mosquitos ingeniería
VOLEM EL TREN
Publicat: dimecres, 15 març, 2017

Intimidacions periodístiques

Opinió. JULIO MONFORT

En el periodisme, les amenaces i les pressions dels qui exerceixen el poder, especialment els que ho fan en el seu propi benefici, resulten d’allò més quotidià.

Durant els gairebé vint anys que vaig exercir el periodisme en la Marina Alta me les vaig vore i empassar de molt diversos colors i sabors. Ho considerava gages de l’ofici. Més d’un alcalde em va citar a l’ordre en el seu despatx per a tirar-me una bronca furibunda per una poc agradable notícia de portada que, al seu judici i malgrat ser certa de cap a cap, perjudicava la imatge turística del municipi. Cal comprendre que els edils han de vetllar pels interessos de la seua ciutat. Si per ells fóra, tot serien flors i aplaudiments. Però s’obliden que l’obligació del periodista és explicar el que passa i pensar en els interessos dels seus lectors, siguen d’ací o d’allà. L’informador que guarda notícies en un calaix incompleix esta premissa.

Les amenaces i les pressions dels que exerceix el poder, especialment els que ho fan en el seu propi benefici, resulten d’allò més quotidià. “La pròxima vegada ens vorem en el jutjat” és una intimidació molt socorreguda, encara que la trobada judicial mai es produïa. Altres vegades eren insults més grossos, als quals era preferible fer cas omís. No va faltar fins i tot algun que altre judici sumarial a manera assemblearia amb desenes de dits acusadors per explicar el que altres es callaven.

Tota esta porqueria no venia només de fora. De vegades era el suposat company de davant qui disparava a matar per a “defensar el pa dels seus fills”. Altres vegades eren els de casa els que et ensenyaven la mordassa. Ja se sap que qui paga, mana. I si no vos agrada, a una altra cosa. Un mitjà de comunicació pot i ha de ser el menys dependent possible, però la bandera de la independència absoluta resulta, més que una utopia romàntica, una presa de pèl. I això tothom ho sap.

Allò de matar el missatger és més vell que el propi periodisme, un ofici que per cert em sembla en procés d’extinció. I que em perdonen els que encara es deixen la pell diàriament per seguir explicant el que passa, passe el que passe, amb la màxima honestedat possible.

Les intimidacions als periodistes són i seran, per molt trist que resulte dir-ho, cosustanciales a l’exercici de la professió i mai haurien de ser notícia. Al cap i a la fi, la Premsa, considerada “el quart poder”, té una gran capacitat d’autodefensa. I també d’atac directe, almenys en alguns casos. És clar que ara, amb les xarxes socials tan ben greixades i orquestrades, allò de “quart poder” comença a estar una mica desenfocat. I encara que cada vegada estic menys al dia, em sembla que em quede amb el d’abans, incloses les bronques, les amenaces i els judicis sumarials.

Deixa el teu comentari

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.

Classificat: ,
Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.