LA MARINA PLAZA

Hidraqua okko
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 7 març, 2017

Calp suprimeix els límits d’altures i densitat de vivendes en el Saladar, al costat del paratge protegit de les Salines

  • L’ajuntament tramita una modificació del pla parcial que permetria incrementar el nombre de residències i retira el límit de 50 metres de les edificacions
  • ACEC expressa la seua inquietud per l’afecció que la mesura pot tindre sobre la zona humida

Calp, la ciutat de la Marina Alta que més va créixer en termes relatius en els anys de la bombolla immobiliària obri ara la porta a seguir en el futur, una volta deixada enrere la crisi, amb el mateix model de construcció que va conduir al col·lapse. L’ajuntament tramita una modificació del seu planejament per la qual en tota la zona del Saladar se suprimeix el límit d’altures d’edificació i s’elimina, a més, el número màxim de vivendes per hectàrea permès. El consistori argumenta que no té borsa de sòl suficient per a absorbir la demanda futura de primera vivenda, però els canvis semblen més bé encaminats a facilitar també allí el model de segona residència, dominant i en els plans parcials amb els que limita. El sector s’ubica, a més, al costat del paratge protegit de les Salines.

La zona del Saladar, amb el paratge de les Salines a la dreta.

Amb el vigent planejament, el pla parcial del Saladar, de 311.000 metres quadrats de superfície, dóna cabuda a 2.269 vivendes, ja que preveu una densitat màxima de 73 vivendes per hectàrea. Ara este límit desapareix, encara que es queda el de vivendes per cada 1.000 metres de sostre (10,94 en una part del pla parcial i 13,13 en l’altra). Paral·lelament, s’introdueix una superfície mínima de vivenda, de 100 metres quadrats. La proposta, tramitada pel departament d’Urbanisme que dirigeix ​​Ana Sala, ha sigut elaborada pel prestigiós urbanista Gerardo Roger.

A efectes pràctics, segons experts consultats per este diari, el que ve a suposar el canvi és donar la possibilitat a que s’incremente el número de vivendes, reduint la seua grandària, encara que es fixe per elles un mínim de superfície de 100 m2. Una mesura que, assenyalen, aniria encaminada en sentit contrari a la justificació que fa l’ajuntament. Segons estes fonts, la modificació no incentiva el model residencial de domicili principal.

Una cosa similar ve a succeir amb l’altra gran modificació plantejada. Desapareix el límit d’altura per a les edificacions, que ara és de 50 metres mesurats des del nivell del mar. Amb la modificació, l’alçada passa a ser lliure. Sempre que, lògicament, es complisca amb els paràmetres urbanístics del pla parcial.

La mateixa proposta municipal ho explica: “Es proposa la supressió de la limitació de la cota 50 sobre el nivell del mar establint l’altura lliure, tal com ja es troba regulada per als sòls urbans contigus (els plans parcials PP-1, PP -2 i PP-3), amb la finalitat de facilitar la disposició, en el cas, sens dubte excepcional (per ocupacions per l’edificació molt xicotets, en l’entorn del 15%) d’edificacions més esveltes que prevalguen la no generació de pantalles arquitectòniques, a més de procedir a l’aplicació del principi de coherència pel que fa als sòls urbans contigus”.

En este punt, el document incorre en contradicció. D’una banda justifica la modificació en que no hi ha sòl per a primera residència. No obstant això, d’altra, fa referència a la necessitat de mantindre la coherència amb els sòls urbans contigus, caracteritzats precisament pel model de vivenda turística.

Vista aèria de la zona del Saladar.

En resum, estes dues modificacions van encaminades a facilitar l’increment del número de vivendees i el model vertical d’edificació, sense incrementar l’edificabilitat total del pla parcial. Són canvis que afecten, això sí, a les volumetries, pel que fa a la possibilitat d’incrementar les altures.

En est sentit, la modificació incideix en el model urbanístic que va transformar Calp en les dècades passades. I que va fer, entre altres coses, que els voltants de les Salines i del parc natural del Penyal d’Ifac es poblaren d’altes torres d’apartaments. O que la població oficial del municipi es multiplicara exponencialment. Segons les dades del seu padró oficial, Calp va passar de comptar amb 14.216 habitants l’any 1996 (el primer any amb dades seguint l’actual metodologia de l’Institut Nacional d’Estadística) a assolir els 29.909 en l’any 2011. És a dir, que la població va arribar a més que duplicar-se en qüestió de 15 anys.

ACEC mostra la seua “inquietud” per un possible perjudici a l’aiguamoll protegit

L’altra qüestió rellevant té a vore amb el medi ambient. El Saladar s’ubica al costat de les Salines de Calp. Per este motiu ja han sorgit les primeres veus crítiques des del món de l’ecologisme. Consultada per este diari, l’Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC) ha mostrat la seua preocupació per estes noves previsions urbanístiques per al Saladar, i anuncia que estudiarà “amb molt de compte” el document.

En ACEC, de fet, ho observen amb “inquietud”, i expressa la seua por que “esta major volumetria” en la zona del Saladar “puga afectar de forma negativa a l’aiguamoll de les Salines”.

El col·lectiu ecologista recorda a més que el Saladar és l’únic pla parcial de Calp que encara tenia un límit d’altures, “de manera que amb la seua liberalització ja no hi haurà cap restricció al respecte en tot el terme municipal”.

Un altre objectiu: salvar a els Banys de la Reina

La modificació del pla parcial va encaminat també a un altre objectiu, encara que de moment queda postergat a una segona fase: garantir la protecció del jaciment arqueològic dels Banys de la Reina. Els propietaris del seu perímetre tenen drets urbanístics reconeguts per sentència ferma, per la qual cosa els plans del consistori passarien per compensar-los traslladant esta edificabilitat al pla parcial del Saladar.

Canvis en la disposició dels edificis, aparcaments i locals comercials

D’altra banda, la modificació en tràmit inclou també altres canvis al marge de la supressió dels límits d’altures i d’habitatges per hectàrea. Destaca, entre ells, que imposa l’obligació que els blocs residencials s’edifiquen en perpendicular a la línia de costa, “amb l’objectiu essencial d’impedir l’aparició d’edificis pantalla paral·lels al mar que puguen generar ‘barreres arquitectòniques’ que perjudiquen les edificacions posteriors i a la permeabilitat natural i paisatgística que prescriu la vigent Llei de Costes”.

De la mateixa manera, per a les noves urbanitzacions es prohibeixen els aparcaments en superfície, per la qual cosa hauran d’anar integrats en les edificacions en planta, soterrani o semisoterrani. També hauran de integrar-se en els blocs dels locals comercials, per la qual cosa els edificis han de reservar la seua planta baixa.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.