LA MARINA PLAZA

ASESORÍA 3.0 DENIA ASESORÍA LOW COST
Periodisme, passe el que passe

La «massificació turística» amenaça els jaciments arqueològics de la Marina Alta, segons els experts

  • Arqueòlegs que investiguen el Passet de Segària, la Penya de l’Àguila de Dénia, la vila romana de les Hortes de Xaló o els Banys de la Reina de Calp reivindiquen en el Congrés d’Estudis més protecció i difusió d’estos enclavaments històrics

L’historiador Ferran Garcia-Oliver assenyala que “els interessos econòmics i les intrigues de la cort van separar a valencians de catalans”

Visita al jaciment dels Banys de la Reina.

Una història amb un enorme potencial cultural que no obstant això està en perill. El cap de setmana inaugural de la sexta edició del Congrés d’Estudis de la Marina Alta, que va comenzar divendres passat a Dénia, va servir per a fer un recorregut per l’impressionant patrimoni arqueològic i etnogràfic de la comarca i també per tal de posar en relleu que tot este passat necessita d’una “voluntat ferma de protecció» i d’un «esforç de difusió i conscienciació ciutadana que garantisca la seua conservació”.

La conclusió no és gratuïta. La van subratllar els experts. En este começament del congrés es van presentar 17 comunicacions sobre arqueologia, prehistòria i història antiga, història medieval i etnografia i cultura popular. I en el debat a càrrec dels arqueòlegs que en l’actualitat estan estudiant fites com el Passet de Segària, la Penya de l’Àguila al Montgó, la vila romana de les Hortes de Xaló o els Banys de la Reina de Calp es van posar sobre la taula les amenaces que posen en perill el futur dels jaciments.

Entre ells, “les pressions urbanístiques i la massificació turística, unides a la falta d’una tasca de conscienciació educativa, social i cultural”, segons l’arqueòloga dels Banys de la Reina Ana Ronda, qui va afegir: “som ciutadans responsables quan ens ensenyen a ser-ho”.

El debat entre els arqueòlegs.

Ronda va posar precisament com a exemple este jaciment de Calp, amenaçat des de fa anys per múltiples controvèrsies urbanístiques, com “un exemple històric de desgràcies” a l’hora de garantir el patrimoni. Per la seua banda, un dels directors de les excavacions d’un altre enclavament calpí, l’arqueòleg del MARQ José Luis Menéndez Fueyo, va aprofondir en què “només un patrimoni ben difós ens garanteix la seua conservació”.

I precisament, com si d’un símbol es tractara, estos dos jaciments de Calp van ser els protagonistes en la jornada de diumenge passat: els participants en el congrés van participar en una visita formativa a les restes de la piscifactoria romana dels Banys de la Reina i a la antiga ciutat medieval emmurallada de la Pobla d’Ifac, als peus del Penyal.

Visita a la Pobla d’Ifac.

«Quan ningú parlava de Marina Alta»

Rosa Seser, en la inauguració amb els representants polítics de Dénia, Xàbia, Pedreguer i Teulada, i el del CEFIRE.

Abans, el divendres 3 de març, el Centre Social de Dénia va acollir la inauguració oficial d’esta cita congressual. La presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals (IECMA), Rosa Seser, va estar acompanyada pels representants polítics de les quatre poblacions que són seu d’esta edició: el regidor de Cultura de Dénia, Rafa Carrió; l’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús; l’edil de Cultura de Xàbia, Quico Moragues, i el regidor d’Educació de Teulada, Daniel Ibancos. També del director del CEFIRE d’Alacant, José Antonio Poves.

Seser ha destacat que la història “dels congressos és una història paral·lela a la de la fundació i consolidació del IECMA. 2Quan les paraules comarca i Marina Ata no eren tan populars com ara, el 1982 es va crear l’Institut amb quaranta fundadors. I ara en som 600”.

Recordant a Antoni Lluís Carrió: L’alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús, va tindre paraules de record per a qui va ser soci fundador de l’IECMA i secretari de l’entitat durant dues dècades, Antoni Lluís Carrió, “qui va representar a la perfecció l’esperit de l’Institut i hauria viscut este congrés amb la mateixa intensitat amb què va viure els cinc anteriors”.

Garcia-Oliver con Seser.

L’origen dels valencians: El doctor en Història Medieval per la Universitat de València, Ferran Garcia-Oliver, va fer en la conferència inaugural un repàs dels relats en pugna sobre l’origen dels valencians que “va sorgir quan vaig escoltar a un polític afirmar que el valencià actual i el de fa 6.000 anys comparteixen el mateix ADN: el debat dels orígens està condicionat inevitablement per la qüestió lingüística”. Garcia-Oliver va recórrer “el lent procés d’ambigüitats calculades que va separar a valencians de catalans per interessos econòmics, el fracàs d’un projecte fiscal comú i les intrigues de la cort”. I va concloure amb una reflexió final: “ens va afavorir la renúncia a la nostra catalanitat2.

El tenor J.L. Luri.

La bona música: L’acte inaugural a Dénia es va tancar amb una emotiva actuació del tenor de Calp José Luis Luri, acompanyat al piano per Shomo Rodríguez.

Ens veiem a Pedreguer, Xàbia i Teulada: El congrés es reprendrà el divendres 10 de març a Pedreguer (Història Moderna), el dissabte 11 a Xàbia (Història contemporània, Arquitectura, Arts Plàstiques i Música i Medicina i Salut) i el diumenge 12, amb l’última jornada a Teulada (Agricultura i Medi Ambient i Economia i Turisme).

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.