LA MARINA PLAZA

Baleària Dénia
Periodisme, passe el que passe

El turisme invisible de la Marina Alta

  • Dénia, Xàbia i Calp a penes sumen 78.074 places d’allotjament i, en canvi, la seua població s’incrementa en 364.177 persones durant l’estiu
  • L’estadística oficial constata l’enorme volum de l’oferta no reglada d’apartaments i el pes de la construcció per a la venda de segona residència

L’Agència Valenciana del Turisme acaba de publicar el seu Anuari de l’Oferta Turística Municipal i Comarcal de la Comunitat Valenciana, i amb una estadística que posa números a la xarxa d’allotjaments, establiments i serveis vinculats al turisme en tots i cadascun dels municipis i comarques n’hi ha prou. Una valuosa eina per fer un diagnòstic de tota esta oferta i que, en el cas de la Marina Alta, serveix per a constatar que, sent una de les referències del turisme en el litoral mediterrani, bona part dels seus visitants són invisibles a l’efecte de computar les seues estades. El motiu és clar: s’allotgen en apartaments que no figuren en l’estadística perquè es lloguen de manera irregular, o passen les seues vacances a segones residències de la seua propietat.

Diversos blocs d’apartaments a Calp.

Els números no enganyen. De l’anuari es desprèn que l’oferta de la Marina Alta a penes dóna cabuda per a l’allotjament de 6.978 persones en hotels, 588 en hostals, 361 en pensions, 65.462 en apartaments, 4.510 en càmpings, 719 en cases rurals i 86 en albergs. En total, 78.704 places sumant les diferents opcions d’allotjament. Molt lluny sens dubte de la realitat d’una comarca que, en els períodes de major afluència turística, rep moltes més persones que fan nit en l’oferta no reglada d’apartaments o en segones residències, impossibles de computar a efectes d’allotjament turístic.

Tot i que no hi ha dades comarcalitzades, les principals ciutats turístiques sí que han ofert en diferents ocasions xifres aproximades de quina és la seua població real en períodes turístics. A més, també hi ha dades oficials. Els últims publicades pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques situen precisament a Dénia com la ciutat de l’Estat amb més població estacional. Són de l’any 2013 i situen el número d’habitants total estacional en les 200.784 persones, quan el padró oficial era llavors de 42.871 habitants. És a dir, que en este moment Dénia quintuplicava pràcticament la seua població, amb la presència 157.913 turistes.

Però és que si Dénia era el municipi amb més població estacional, el tercer era Calp. Amb un padró de 28.057 persones, la seua població estacional es situava en els 157.054. Més de cinc vegades la censada.

Mentrestant, Xàbia ocupa l’octau lloc de tot l’Estat, amb 109.624 persones durant l’estiu per a un padró que era aleshores de 32.357 habitants.

Només comptant Dénia, Calp i Xàbia, entre les tres ciutats arriben a reunir 364.177 persones arribades de fora que se sumen als seus 103.285 empadronats. És a dir, que arriben ser-hi en l’estiu 467.462 habitants, gairebé cinc vegades la seua població oficial. Com resulta obvi que no caben en les places d’allotjaments turístics, tots ells s’allotgen en segones residències i en apartaments fora de control.

Conseqüències econòmiques

Això té indubtables efectes econòmics en els municipis. A l’hora de calcular cada any els diners que traspassa l’Estat als municipis, es pren com a base la població oficial. Són les anomenades transferències de l’Estat, destinades a finançar serveis. I ací ve el problema: estes poblacions reben quantitats dimensionades per a una població que, després, es multiplica durant diversos mesos de l’any i arriba a quintuplicar-se. Dénia, Xàbia i Calp acaben percebent una quantitat pensada per donar servei a 100.000 persones quan, en realitat, arriben a prestar-los per a una població de mig milió. I el mateix passa amb la resta de poblacions turístiques de la Marina Alta.

En alguns casos, el problema encara s’ha agreujat més en els últims anys. L’obligació fixada pel Govern perquè els residents estrangers confirmen la seua residència cada dos anys ha produït una forta baixada de la població oficial en molts municipis. A Dénia a penes s’ha notat, però Xàbia i, sobretot, Calp, han patit un fort retrocés en el seu padró, de manera que la diferència entre població real i estacional encara s’ha eixamplat més.

Cal dir, però, que encara que cap d’eixes persones compute com a turista, no té res a vore el cas dels que s’allotgen en apartaments de forma irregular amb el dels que tenen un apartament en propietat com a segona residència. Els primers actuen al marge de la legalitat; els segons, en canvi, encara que no computen per al càlcul de transferències de l’Estat, tributen en el seu municipi on tenen esta segona residència amb el corresponent pagament de la contribució per IBI (a més de les taxes d’aigua o basura).

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.