Periodisme, passe el que passe
Publicat: divendres, 3 març, 2017

El repte Fontanella: Del segle XIX al XXI en sis mesos

  • Dénia escomet la reurbanització del carrer, on no hi ha sistema d’evacuació d’aigües pluvials, les conduccions de l’aigua potable discorren a la intempèrie per damunt de la vorera i el cablejat elèctric i telefònic recorre les façanes
  • L’Ajuntament presenta als veïns de Baix la Mar el projecte, que implica vianants del carrer i dotar-la dels serveis i que no té
  • Les obres podrien començar en qüestió de setmanes i tenen un termini d’execució previst de mig any

Si hi ha a Dénia un carrer que patisca alhora tots els mals de l’urbanisme a mig fer de la ciutat és, sens dubte, el carrer Fontanella. Tant, que costa fins i tot circumscriure el seu estat al d’un carrer propi del segle passat. És cert que està asfaltat -encara plena de pegats, sots o directament forats- i que té serveis de llum i aigua -encara que d’aquella manera-, però per la resta sembla més pròpia del segle XIX. Sense sistema d’evacuació d’aigües pluvials, amb el cablejat elèctric recorrent les façanes i sobrevolant el vial, o on la canalització de subministrament d’aigua potable a les vivendes és un tub que discorre a la intempèrie, per damunt de la vorera. Tampoc es perd massa; la vorera està tan plena d’obstacles que és directament intransitable: planxes que serveixen per a tapar forats, enfonsaments, la pròpia canonada de l’aigua, les connexions a les cases… per no parlar de la falta d’il·luminació, que és una altra de les deficiències.

L’estat actual del carrer Fontanella.

Ara arriba, per fi, el moment de posar-li remei a esta situació que ningú dubta a titllar de tercermundista en un carrer que es troba en ple cor turístic de Dénia. S’aproxima el projecte que va demanar l’ajuntament l’any 2014 i va concedir la Diputació d’Alacant el 2015. Al final ho va a inaugurar un altre govern local, l’actual. Els cicles polítics són sovint molt més breus que els terminis de les obres.

Amb motiu de la reunió mensual amb els veïns de Baix la Mar que va mantindre la regidora del barri, Cristina Morera, l’ajuntament va aprofitar ahir per a donar a conèixer els detalls d’un projecte que encara no té data concreta d’inici però la previsió és que les obres comencen entre finals d’este mes i el d’abril, segons va exposar la regidora Maria Josep Ripoll.

L’edil de Territori i Qualitat Urbana va ser l’encarregada, amb el suport del tècnic Daniel Ruiz, d’explicar les obres que s’aproximen i que tenen un pla de d’execució estipulat en sis mesos. En eixe temps, explica, s’intentarà conciliar els treballs amb la temporada alta turística, de manera que no entorpisquen el trànsit, el descans dels veïns o el gaudi dels turistes.

Y en els detalls, el més destacable del projecte és que no es queda en una mera reurbanització del carrer. Suposa también la seua semi peatonalització, en plataforma única. Es a dir, desapareixer les voreres. El paviment serà de rajoles de diferents mides.

El projecte no només abasta el propi carrer. També dos travesseres i la plaça Fontanella, que es configura com a nou espai urbà i de vianants amb l’enjardinament interior amb arbres, jardineres, 12 bancs (6 de fusta i 6 de pedra), un aparcabicis i contenidors soterrats. Enganxat a un dels flancs de la plaça es manté, però, el carril de circulació rodada que dóna accés al vial interior de l’esplanada de Cervantes des del front portuari.

Ripoll va al·ludir a la necessitat, gens nova, de reurbanitzar el carrer Fontanella donat el seu “estat pèssim”. És per això que suposa un “projecte prioritari” per a l’equip de govern a fi de “posar en valor la zona”. A més de la peatonalització (diversos pilons impediran l’accés de vehicles a l’inici i final del carrer, encara que seran retràctils per tal de permetre l’accés de vehicles d’emergències o de serveis com el butà), es dotarà al carrer dels serveis que no té o que no funcionen adequadament. Entre els primers, tindrà per fi un sistema d’evacuació d’aigües pluvials per acabar amb la constant inundació del carrer cada vegada que plou.

Les canalitzacions d’aigua potable, actualment a l’aire, se soterraran, igual que el cablejat de subministrament elèctric i telefònic. I ja s’ha contactat amb una subministradora de gas natural perquè aprofite les obres per a la instal·lació del servei. Quant a l’enllumenat, es contempla també la renovació de lluminàries; no totes, sinó només les que no funcionen. Així mateix, està prevista la instal·lació d’un hidrant.

Vore una peatonalització i imaginar “un menjador”

Després de l’exposició del projecte, es va donar veu als veïns perquè preguntaren dubtes i expressaren inquietuds. En general, els que van intervindre van coincidir en que cal un projecte de reurbanització del carrer. No obstant això, on no hi va haver unanimitat va ser en el fet que esta reurbanització haja de suposar la peatonalització. Ací pesen els precedents.

Una imatge de la reunió de barrio amb els veïns de Baix la Mar.

En els anys del canvi de segle (esta volta del XX al XXI), Dénia va escometre la seua primera peatonalització: la del carrer Loreto. El projecte va ser controvertit pel seu acabat, però ho seria encara més passat el temps, conforme el carrer es va anar omplint de locals de restauració amb les seues corresponents terrasses. I és indubtable que aquella primera experiència ha fet estendre la preocupació veïnal, més o menys fundada, cada vegada que es plantegen noves peatonalitzacions.

Va passar recentment en la presentació del projecte del carrer Pare Pere i va passar també ahir amb el del carrer Fontanella. Va ser la queixa més repetida per una part dels veïns, que aplaudien la reurbanització del carrer, però la prefereixen oberta al trànsit. En este sentit, van expressar la seua por que la peatonalització òmpliga el carrer de locals d’hostaleria i terrasses. La convertisca “en un menjador”, segons l’expressió que va utilitzar una de les veïnes.

Un plánol del projecte.

Maria Josep Ripoll i Cristina Morera es van afanyar a explicar que la decisió de vianants no anava encaminada a promoure negocis d’hostaleria, mentre una altra part dels veïns expressava els seus dubtes que el carrer, per la seua estretor i per ser precisament el de darrere dels restaurants de l’esplanada a la qual s’aboquen els aires dels extractors, puga ser atractiva per a muntar este tipus de negocis.

La regidora de Territori ha insistit que el que es persegueix és “guanyar espais per a la ciutat”, que Dénia siga “més amable”, transitable a peu i que trega els cotxes del centre urbà. No que s’òmpliga de terrasses. I Morera va posar l’accent en el fet que, en tot cas, l’ajuntament només podria permetre negocis que complisquen amb les normatives, per exemple, de sorolls, que és el que més preocupa els veïns.

Però Ripoll va exposar també que els fets en el carrer Loreto no és necessàriament la conseqüència de vianants. Hi ha, de fet, exemples a Dénia. Va citar el del carrer Cavallers, tot just a uns metres del de Loreto.

Deixa el teu comentari

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.

Classificat: , , , , , , , ,
Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

Share This
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.