LA MARINA PLAZA

Mezquida Denia plagas mosquitos ingeniería
VOLEM EL TREN
Publicat: dijous, 23 febrer, 2017

Romanticisme i patriarcat capitalista

Opinió. JULIO MONFORT. 

En un recent debat radiofònic, en RNE, amb motiu del molt comercialment productiu dia de Sant Valentí, la doctora en Humanitats i Comunicació Coral Herrera, especialitzada en “amor romàntic”, va relacionar directament romanticisme amb masclisme en afirmar que el romàntic és polític i que és un producte del patriarcat capitalista o neoliberal. Francament, no sé jo.

Com la majoria sabem, el Romanticisme va ser un moviment europeu que es va manifestar en les arts i les lletres en el segle XVIII i que es va caracteritzar pels principis de llibertat i subjectivitat contra les regles clàssiques i el racionalismo filosòfic, marcat entre d’altres per Adam Smith, el precursor del capitalisme. En Espanya, els seus màxims exponents literaris van ser Larra, amb els seus assajos periodístics (“periodisme romàntic”) i Bécquer, amb les seues famoses rimes poètiques.

Em disculpe per este aclariment tan col·legial, però potser resulta convenient a l’hora d’opinar sobre les moltes voltes que últimament li estem donant al concepte de romanticisme, vinculant-lo, gairebé sistemàticament, al masclisme. I no crec que això siga així. És cert que segueix havent-hi un tipus de romanticisme dominant i possessiu carregat de testosterona. Un botó de mostra és la molt reeixida cançó d’Alejandro Sanz A que no em deixes, la lletra de la qual no té desperdici.

Però allò més trist no és tant que este tipus de cançons existisquen (tampoc crec que s’hagen de prohibir). Allò veritamblement lamentable és l’enorme promoció que d’elles fan les seccions musicals dels mitjans de comunicació i la seua consegüent repercussió en milions d’adolescents. És un poc contradictori en una societat que de forma majoritària aposta per la igualtat real entre ambdós gèneres. Però de la mateixa manera que en la teleporqueria i en quasi tot, el que preval sobre qualsevol altra cosideración és la rendibilitat econòmica. Tot i així, resulta erroni ficar qualsevol expressió romàntica en el mateix sac. I aquí es podria citar l’exemple contrari del molt romàntic i veterà cantant francès Charles Aznavour, en les composicions del qual resulta difícil trobar evidències de masclisme. El romanticisme és en part una qüestió de gustos. Tot el respecte per qui ho considere una ximpleria, però també per a qui l’aplique en qualsevol expressió artísica o en una relació amorosa.

Per cert, mentre sembla que els pilars de la societat patriarcal es van lentament deconstruint en este país (tot i que encara queda molt de recorregut), els del capitalisme salvatge s’afermen cada vegada més. Fins i tot la neoliberal Comissió Europea ens acaba de dir que en matèria de desigualtat i exclusió social estem al capdavant de la Unió. Molta alerta verbal i molta regany, però en esta qüestió anem com els crancs. Si és cert que el 30 per cent de la població es troba hui en risc de pobresa o exclusió social (població amb uns ingressos inferiors al 60 per cent de la mitjana), estem davant d’una bestiesa que ens hauria d’avergonyir a tots, especialment als governants.

Deixa el teu comentari

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.