LA MARINA PLAZA

Mezquida Denia plagas mosquitos ingeniería
VOLEM EL TREN
Publicat: dijous, 23 febrer, 2017

Projecta-ho i es curaran

JAVIER JUSTO MONCHO.

«A una setmana de sotmetre’s a una operació de canvi de sexe, un transsexual descobreix que té un fill, fruit de la seua única relació hetero». Este és l’argument de Transamerica, una comèdia nord-americana dirigida per Dunkan Tucker en la qual es tracta este «polèmic» tema de manera molt natural i evitant tots els tòpics que es poden trobar en altres llargmetratges l’única finalitat dels quals és provocar la riallada de l’espectador ridiculitzant a estos personatges. Però, per què és un tema polèmic?

Hem viscut un llarg període teocentrista en el qual el prototip de persona havia d’estar d’acord amb la doctrina religiosa de torn, en el nostre país la catòlica, però també passa amb altres com l’islam. Este model humà és aquell que t’atrauen les persones del sexe oposat per aconseguir la fi natural: la reproducció. Tot allò que no complisca estos requisits, ho hem marginat durant anys, convertint un simple tema en tabú. En altres èpoques també fortament religioses no passava això. La mitologia grega i romana està plena de déus i herois, deesses i heroïnes, els quals mantenen relacions sentimentals amb persones del mateix sexe.

I què passa amb la transsexualitat? Per què ha sigut tan apartada de la cultura popular? Pel que sembla, ens va costar més comprendre de què es tractava. Un error comú és confondre-la amb el transvestisme, però allò cert és que l’únic que tenen en comú són les tres primeres lletres de la paraula. El transvestit simplement gaudeix vestint-se amb roba pròpia del gènere oposat. És a dir, un transvestit és una persona que vesteix diferent al cànon acceptable en la societat, pel que té tant en comú amb un transsexual com un punki o emo.

L’Associació Psiquiàtrica Americana defineix la transsexualitat com «disfòria de gènere» o trastorn d’identitat, persones que tenen una contradicció entre la seua identitat sexual o identitat de gènere en contraposició al sexe biològic de la seua anatomia i cromosòmic. Este és el diagnòstic psiquiàtric. Això vol dir: malaltia mental.

Doncs, sincerament, jo no ho veig així. La malaltia mental està molt ben representada per Alfred Hitchcock en el famós thriller Psicosis, en la qual Norman Bates es vesteix amb roba de dona per a cometre diversos assassinats. Al final de la pel·lícula, durant el judici, una persona pregunta si esta forma de vestir per a executarr els seus crims és degut al fet que és transvestit o transsexual, al que li contesta el psiquiatra que no, que Bates té un trastorn de personalitat que el porta a actuar en ocasions com la sa mare, imitant la seua veu i la forma de vestir. Això sí que és una malaltia mental!

Tant en el cinema com en la vida real hauríem de normalitzar estos temes per a deixar de vore malalties inexistents i començar a veure’ns com a éssers humans. A poc a poc la gran pantalla va obrint els ulls al respecte. Tampoc cal fer que el tema gire al voltant del transsexual, com passa en Boys do not cry, en la qual veiem a Hilary Swank intentant fer-se passar per un xic, sinó com a Carn de neó, aconseguir llevar-li importància, ser un personatge més per a poder ser una persona més.

 «Després de la meua operació, ni tan sols un ginecòleg serà capaç de detectar res fora del normal en el meu cos. Seré una autèntica dona. No li sembla estrany que la cirurgia plàstica cure una malaltia mental?», li contesta al seu psiquiatra la protagonista de Transamerica.

Es poden llegir més artícles de Javier Justo en este enllaç de la nostra secció d’opinió

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.