LA MARINA PLAZA

visauto mercedes denia xàbia javea benissa
Periodisme, passe el que passe
Publicat: divendres, 17 febrer, 2017

Cent anys de la demolició del Castell d’Olimbroi de Dénia

  • La dinamita per a construir l’escullera sud del port va acabar amb la fortalesa que havia sigut erigida just després de la conquesta cristiana, en el segle XIII
  • El pergamí de la falla Darrere del Castell evoca ara aquell monument en el solar on després va ser erigit durant la II República el xalet, també desaparegut, d’un gran hisendat
  • Article de Josep Antoni Gisbert: «Al Tossal de Sant Nicolau o d’Olimbroi, ara fa un segle, s’enderrocà un bell castell».

El Castell d’Olimbroi segons la litografia del llibre de Roc Chabàs, publicat el 1874.

Si la història haguera sigu d’una altra manera, el centre urbà de Dénia podria estar hui en un lloc molt diferent a l’actual. Després de la conquesta cristiana de la ciutat a mitjans del segle XIII, els cavallers de Jaume I van decidir deixar deserta la gran metròpoli que havia sigut la medina de la Daniya islàmica i van intentar alçar a molta distància dos nous assentaments: un en el Palmar i un altre, el 1271, en Olimbroi, sobre el turó que hui es coneix com Sant Nicolau. Tots dos intents van fracassar.

Ho van fer per dues raons: la falta de recursos econòmics i el fet que el traçat urbà de l’antiga Daniya era tan poderós que no podia ser ignorat. Així que el 1304, Jaume II va abandonar estos somnis: fundar dins dels límits de l’actual Castell la Vila Vella que poc després es va expandir per la geografia del que havia sigut Daniya, on hui s’assenta el centre de la Dénia actual que segueix sent així fidel al seu passat islàmic.

Ara bé, en Olimbroi va quedar un altre castell edificat durant la conquesta cristiana. Amb el pas del temps, i segons subratlla l’arqueòleg municipal, Josep Antoni Gisbert, va complir no tant la funció de fortalesa sinó la d’ermita dedicada precisament a Sant Nicolau: d’ací ve el segon topònim, més contemporani. Però de totes maneres, aquell castell va perviure fins a principis del segle XX.

Va desaparèixer llavors, quan el turó on s’assentava va ser usat com a pedrera per a la construcció de l’escullera sud del port: la dinamita feta explotar per a extreure la pedra va causar danys estructurals que van acabar amb el monument, en un procés de demolició que va concloure cap al 1917, ara fa un segle.

Postal Thomas, Barcelona, cap al 1910. Al fons encara s’observa en el cim del promontori la silueta del Castell d’Olimbroi. Museu Etnològic de Dénia. Arxiu de Memòria Gràfica.

Allò va esdevindre en una època en la qual advocar per la preservació del patrimoni històric sonava encara a xinès. De fet, l’altre castell, el qual encara hui és admirat i visitat, va patir el mateix procés en el seu vessant septentrional, que també va servir com a pedrera, en este cas per a l’escullera nord. Gran part dels problemes arquitectònics que pateix hui esta fortalesa vénen precisament d’aquell fet.

Del Castell d’Olimbroi en canvi no queda ni rastre. Però tot i això, paga la pena evocar-lo: «Investigar i rememorar el patrimoni perdut constitueix tot un estímul per a poder preservar el poc que ens queda hui dia», raona Gisbert. Per a complir esta comesa hi ha diverses vies. Una d’elles és la intensa activitat cultural que estan desenvolupant des de fa ja anys les falles de Dénia. La comissió de Darrere del Castell ha col·laborat amb l’arqueòleg municipal perquè el seu pergamí d’enguany rescate el perfil d’aquell castell que un dia es va assentar en el promontori de Sant Nicolau.

Presentació del pergamio de Darrere del Castell.

Per això s’han basat en la reproducció d’una litografia extreta de la primera edició de la Història de la ciutat de Dénia, de l’historiador Roc Chabàs, publicada entre els anys 1874 i 1876, i realitzada per una de les millors impremtes de València, la de Sanchis. Aquella litografia estava inspirada al seu temps en un dibuix realitzat pel pintor de Dénia Domingo Llorens.

Subratlla Gisbert que l’esforç realitzat per Darrere del Castell trau a la llum una altra dada interessant: a diferència d’altres fites perdudes, el Castell d’Olimbroi perviu en les primitives fotografies i litografies realitzades des de mitjans del segle XIX i en postals dels primers anys del XX. Les últimes estan datades entre el 1910 i 1915. Després, vindria la dinamita.

Llegendes durant gairebé un mil·lenni

El turó de Sant Nicolau està carregat de llegenda. Ja en l’època musulmana es va assentar allà una ràpita, un centre d’ensenyament religiós. El castell es va alçar després de la conquesta cristiana i va ser utilitzat pel principal cavaller de Jaume I a Dénia, Pere d’en Carrós, sobretot com a talaia per a la vigilància del trànsit del port. De fet, des de la fortificació podia apreciar-se la Torre d’en Carrós, ja en la dàrsena.

Libro de Chabàs.

Es pot dir doncs que hi va haver una època en què Dénia va albergar dos castells, si bé el de Olimbroi gairebé mai va ser usat com a fortalesa, sinó que va tindre un caràcter residencial i ja a partir del segle XV va ser conegut com ermita de Sant Nicolau, un sant molt venerat a Itàlia: no debades, Pere d’en Carròs tenia possessions a Sardenya.

La llegenda encara prossegueix després de la demolició del Castell d’Olimbroi. A finals de 1920 i durant els primers anys de la II República es va alçar-hi un gran xalet amb un emblemàtic paviment hidràulic propietat de l’hisendat de la Fàbrica Cosmelli, una factoria de conserves que es trobava en el carrer Foramur. Esta magna finca, però, tampoc ha sobreviscut: sobre 1980 era ja una completa ruïna espoliada i la casa va desaparèixer definitivament fa poc més d’un lustre.

No és la primera vegada ni molt menys que la falla Darrere del Castell s’endinsa en els racons de la història de Dénia. La seua col·laboració amb Gisbert es remunta a fa sis anys i també ha dedicat pergamins a la terracota de Diana o a la ciutat islàmica de Daniya.

Al Tossal de Sant Nicolau o d’Olimbroi, ara fa un segle, s’enderrocà un bell castell.

Josep A. Gisbert Santonja, arqueòleg. Dénia, 2017.

Rebia el nom del sant, per que fou l’advocació que tingué des de l’edat mitjana l’ermita, i abans capella del castell. Olimbroi, o Orimbroi fou el nom del bellíssim castell del segle XIII que coronà el cim del tossal.  Cap el 1917, finiria un procés d’enderroc iniciat una dècada abans, amb l’ús del indret com a pedrera per bastir l’escullera de l’androna del port. Lloc històric per excel·lència per haver acollit, a més a més, una pobla de vida efímera, fundada pel rei Jaume I  l’any 1271.

Al cim d’aquest promontori   se situà un ribat musulmà; era com una mena de torre o monestir, generalment amb estatges amb quibla orientada a la Meca per a pregar. Seguint a l’immortal arabista En Julià Ribera i Tarragó, un bon amic d’en Roc Chabas, aquest potser fou l’emplaçament del ribat que, segons els cronistes musulmans, fou fundat vora el Montgó i la mar per un personatge que visqué al segle X; Abulmotárrif d’Elvira. El mateix nom de les Rotes, que apel·la un dels paradisos més estimats que envolten la ciutat i parlen amb la mar, cal advertir que Ribera considera que es d’arrel àrab i que deriva sens dubte de les ràpites. Per tant, paisatge sagrat dels musulmans.

 

Deixa el teu comentari

Classificat: , , , , , , , , , , ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.

Pin It on Pinterest