LA MARINA PLAZA

visauto mercedes denia xàbia javea benissa
Periodisme, passe el que passe

Residents europeus aïllats i envellits: el costat fosc d’un paradís anomenat Marina Alta

  • Dues investigacions alerten que el retir daurat dels estrangers de la comarca està jalonat per la solitud, la reclusió en guetos i l’alcoholisme
  • Identifiquen com a molt greu la falta de transport públic i especialment de tren
  • Pronostiquen que la comarca seguirà perdent residents, sobretot d’origen britànic

Fotografia: Crhistine Seiffert

Magnífics paisatges, bona cuina, clima agradable gairebé tot l’any, platges condicionades… En principi no hauria d’haver-hi cap fissura en el paradís: la Marina Alta era (és) el retir daurat dels residents estrangers a la vora de la Mediterrània. I no obstant això, dos recents estudis retraten un inquietant costat fosc en l’edèn: envelliment, solitud, fugida demogràfica, aïllament, falta de comunicacions i fins alcoholisme.

Les dues anàlisis són seriosos: es basen en treballs de camp, enquestes, entrevistes i prolixes comparatives estadístiques. D’una banda, una investigació realitzada pels prestigiosos periodistes Antonio Delgado i Anna Tudela i publicada en El Datadista amb el títol El retiro no tan dorado de los extranjeros en la costa: el caso de la Marina Alta. Este article inclou a més una entrevista amb el doctor en Sociologia de la Universitat de València, Jordi Giner, autor de la tesi Retorn de persones retirades d’origen britànic residents en la Marina Alta, a la qual ha tingut accés La Marina Plaça.

Què diuen els dos estudis? Per començar, subratllen la singularitat demogràfica d’una comarca on encara hui gairebé el 35% de tota la població és estrangera; la majoria provenen de la Unió Europea i un 10% són d’origen britànic. Ara bé, estes xifres estan baixant en picat.

Així, Tudela i Delgado assenyalen que «des del 2006, el número de residents en la Marina Alta ha disminuït un 6,4%, a causa, principalment, de l’eixida d’estrangers (-5%). La majoria dels que se n’han anat són britànics. La població resident d’esta nacionalitat ha caigut un -31,4%». Estos residents van començar a tornar al Regne Unit sobretot a partir del 2010. Giner pronostica que ho seguiran fent en els pròxims anys.

Les raons d’un èxode

Un dels disseminats urbanístics de la comarca, el de MonteGata.

Este èxode, segueix Giner, obeeix a diversos altres factors. En primer lloc, l’envelliment de la població de la comarca: un 40% de la població té 65 anys o més, enfront del 18,5% de mitjana a Espanya. Una diferència bàrbara, que ha afectat molt al col·lectiu de residents forans que van començar a instal·lar-se fa ja temps, entre el 1999 i 2006.

En segon lloc, està la crisi, que ha causat que molts estrangers mal vengueren sa casa, encara a costa de perdre una part de la inversió que van fer, per tal de assegurar-se un cert benestar en els seus últims anys de vida. La desacceleració econòmica a Espanya va provocar a més impressionants retallades de prestacions sanitàries i socials que en canvi no han tingut tant d’impacte en països com el Regne Unit.

Tot això confirma a més que els residents que han mort o se n’han anat no hagen sigut substituïts per altres de nous procedents del vell continent, on el paradís de la Marina Alta ja no cotitza tan a l’alça com abans. Per què?

Més enllà de situacions noves i conjunturals com la inseguretat generada ara pel Brexit, hi ha raons de pes que s’han gestat durant l’última dècada. Giner fa referència a les dificultats d’una comarca on per a l’estranger tipus que viu en un adossat o xalet tindre cotxe «és obligatori fins i tot per anar-hi al supermercat» per la falta de comunicacions públiques, que aprofundeix l’aïllament dels residents en una mena de gueto.

Giner afegeix una cosa molt significativa: «abans hi havia un tren però l’han llevat perquè les condicions de la via estaven fatal», en al·lusió a l’eliminació del TRAM Dénia-Calp, que va tindre lloc el 2015. No hi ha doncs transport de rodalia dins de la comarca i arribar-hi des d’altres latituds també és molt difícil: «com tampoc hi ha trens de llarga distància, l’única alternativa és l’autopista de pagament».

Però per a este sociòleg, l’aïllament dels residents encara va molt més enllà: les seues famílies que encara viuen en els seus països d’origen no saben res d’ells: «Sé d’algun cas d’una persona que mor i té un fill a Austràlia i a Canadà. És un drama. Al cap de dues setmanes apareixen per ací i es fan càrrec».

La vida en el paradís es més difícil del que semblava: els casos de Xàbia, Calp o Llíber

Urbanització danyada en l’incendi del passat estiu de Xàbia i Benitatxell.

Els principals problemes entre la població estrangera resident en la Marina Alta són la solitud, l’alcoholisme i l’aïllament. Individus o parelles de més de 60 anys que abandonen el seu antic àmbit social en els seus països d’origen i que se’n van a viure a urbanitzacions aïllades dels centres urbans. No s’integren amb la població local ni aprenen l’idioma.

Esta ignorància de la societat que els acull ha provocat problemes molt seriosos als residents: molts súbdits britànics s’han sentit enganyats per les asseguradores i les seues confuses peticions burocràtiques a l’hora de fer front als danys que van patir les seues cases durant l’últim incendi a Xàbia i Benitatxell; i fa ja uns anys, un bon grapat de residents va ser defraudat per una trama urbanística a Llíber, un municipi paradigmàtic: el 71% dels censats són forans.

«Pensem que viuen en un retir daurat i la realitat és que no són la classe social alta que pensem, hi ha una sobreestimació de la riquesa d’este col·lectiu», afegeix Giner. Un altre dels problemes és que part de la població estrangera no s’empadrona: bé perquè no ho consideren important, perquè només viuen en la zona 6 mesos a l’any o per no perdre drets en els seus països.

Esta circumstància no només augmenta la sensació de gueto dels residents; ha provocat a més una hecatombe en alguns ajuntaments de la comarca, que han perdut població oficial tot i que els seus residents segueixen vivint allí; i això al seu temps ha suposat una reducció del finançament de l’Estat, dels impostos que recapten per a mantindre els mateixos serveis o, a la llarga, dels metges, farmàcies o mestres als quals tindran dret. Xàbia o Calp -que en l’última dècada ha perdut el 25% de la seua població- en són exemples simptomàtics.

Els autors: de Platja Bambolla a més de trenta entrevistes

Antonio Delgado i Ana Tudela han abordat durant la seua trajectòria periodística moltes problemàtiques nacionals, entre els quals hi ha diversos casos de corrupció. Ara han fundat El Datadista, una startup al marge dels mitjans de comunicació ortodoxes amb articles basats en conclusions objectives i estadístiques, bandejant les opinions.

La seua anàlisi sobre la Marina Alta està inclosa en un treball de camp dins d’un viatge que recorrerà 2.000 quilòmetres del litoral espanyol per abordar els efectes del boom immobiliari i les conclusions publicaran en un informe batejat com Platja Bombolla.

 

Per realitzar la seua tesi Retorn de persones retirades d’origen britànic residents a la Marina Alta, Jordi Giner, a més de gestionar nombroses estadístiques, es basa en una enquesta electrònica a residents realitzada durant diversos mesos de 2014 i en trenta entrevistes a persones considerades informants clau pel seu contacte quotidià amb este col·lectiu.

Deixa el teu comentari

Classificat: , , , , ,
Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.

Pin It on Pinterest