LA MARINA PLAZA

Baleària Dénia
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 16 febrer, 2017

Calp i la justícia dels polítics

EDITORIAL

Quin embolic ha provocat a Calp la sentència del Tribunal Suprem que obliga l’ajuntament a indemnitzar i readmetre a 14 dels 60 treballadors que va acomiadar el govern del Partit Popular el 2011. Encara que realment caldria reformular l’afirmació: l’embolic que va provocar el 2011 el Partit Popular en acomiadar 56 treballadors il·legalment, com acaba de concloure el Tribunal Suprem resolent un recurs en cassació de 14 d’aquells empleats municipals. Ara si.

I és que parlar d’acomiadaments, amb tot el que implicava vore’s en l’atur en el pitjor de la crisi, sona fins i tot suau, en este cas. L’oposició parla directament de represaliats, de víctimes d’una “persecució política”. En plena recessió econòmica, el govern del PP va optar per desprendre’s d’una part important de la plantilla municipal. El calpí és, i ho era ja llavors, el consistori més ofegat pels problemes econòmics de tota la Marina Alta. Potser la necessitat d’alleugerir plantilla estiguera justificada. El problema és que el PP va triar. Va triar acomiadar uns i no a uns altres. I l’elecció no es va fer per raons objectives. Això a l’empresa privada pot ser irresponsable, però allà cada empresari amb els riscos que estiga disposat a assumir; en una administració pública és igual d’irresponsable, però a més il·legal, com constata la sentència, i el risc se li transfereix a la ciutadania.

El cas és que, al final, al PP li ha acabat eixint el tret per la culata. O no? Sí, haurà de readmetre a estos 14 treballadors. Però… i els altres 42, que no van acudir al Suprem? El PP se’ls ha estalviat. Va aconseguir el seu objectiu: durant cinc anys s’ha tret de damunt a aquells 46 empleats. I al final de tot el procés, haurà de readmetre als 14 als que ja ha dit que tornarà a acomiadar l’endemà. I que ningú s’enganye: les indemnitzacions les pagaran tots els ciutadans.

És curiós, però gairebé cal donar gràcies. La desfeta ocasionada encara podria haver sigut molt més gran. Si la sentència pot suposar-li al municipi ara 2 milions d’euros (esta és l’estimació que ha fet el PSPV), afectant a 14 treballadors, hauria sigut de 6,6 milions si els 60 afectats hagueren acudit al Suprem. Vegen el calibre de la irresponsabilitat de la decisió presa el 2011. No obstant això, els regidors que van aprovar aquella mesura ixen en realitat indemnes. Insistim, pagaran els ciutadans, i a una altra cosa.

Perquè això de que els regidors que van aprovar els acomiadaments responguen amb el seu patrimoni, acabarà en res. Primer, perquè el govern local, i això engloba al PP, però també als seus socis, APPC i GdC, ja van deixar clar en el ple de dimarts que no volen ni sentir parlar d’esta possibilitat i, per tant, no ho van a aprovar. Segon, perquè encara que s’aprovara (i per això caldria que, com demana l’oposició, no puguen votar el punt els edils que van acordar al seu dia els acomiadaments), estes coses sempre acaben en res. En tot el món, en major o menor mesura, hi ha una justícia per a pobres i una altra per a rics. En este país són tres les justícies. Està també la dels polítics, que per alguna cosa fan les lleis.

Un cridaner silenci. La postura de l’actual executiu durant este ple va ser com poc sorprenent: ningú va donar una sola explicació. Ni l’alcalde, César Sánchez, que per si fóra poc es va absentar d’este debat; ni l’edil de Recursos Humans, Manuel Cabrera; ni els seus dos socis independents, APPC i GdC, que tan crítics es van mostrar amb els acomiadaments fa 6 anys. En este sentit, crida l’atenció el silenci del portaveu de Gent de Calp, Pedro Jaime Fernández, tan bel·ligerant llavors amb el PP, tan calladet ara amb el seu actual aliat.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.