LA MARINA PLAZA

Hidraqua
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 9 febrer, 2017

Un ‘Tirant lo Blanch’ a escala

  • L’escriptor xabienc Josep Vicent Miralles ompli la llibreria Públics a Dénia en la presentació de la seua versió abreujada del clàssic de Joanot Martorell

El més modern dels clàssics de la literatura valenciana, amb tot el seu potencial trencador i subversiu, el Tirant lo Blanch, retorna ara a les llibreries en format reduït però amb tots els seus ingredients i amb una atractiva edició amb il·lustracions de l’artista plàstica vila-realenca Paula Bonet. Josep Vicent Miralles, periodista i escriptor de Xàbia, és el pare de la criatura parida per LLibres de la Drassana, presentada el passat divendres a Dénia en un acte organitzat en la llibreria Públics per La Marina Plaça.

Josep Vicent Miralles mostra el llibre durant la seua presentació a Dénia.

Tirant reprodueix ací totes les seues peripècies de cavaller pel món, però ho fa lleuger d’equipatge. El miler de pàgines (aprox.) de l’obra original queden reduides a 125. Eixe era el major dels reptes: despullar el Tirant preservant la seua integritat i, sobretot, totes les claus per entendre el personatge i el seu autor, Joanot Martorell, amb una biografia ja de per si difícil d’entendre a ulls del segle XXI.

A tal efecte, “ens fem fort en l’estructura” de l’obra, “l’escalem”, explica Miralles. Necessàriament, s’han quedat passatges fora, però Tirant resta indemne en allò que és essencial per comprendre la novel·la.

Alhora, però, esta edició abreujada de l’obra de Martorell no és un obstacle per a la difusió de l’obra original. A l’inrevés, confia l’escriptor xabienc, “pot ser la porta d’entrada” que anime la gent a atrevir-se amb el clàssic de les lletres valencianes que va revolucionar la novel·la de cavalleria i va enlluernar, entre d’altres, a Miguel de Cervantes que el salva del foc inquisidor al Quixot.

El públic va omplir la sala per a assistir a la presentació.

El cas és que la idea està tenint una molt bona acollida. La primera edició està pràcticament exhaurida. El divendres, en la seua presentació a Dénia, va omplir totes les cadires habilitades i hi hagué públic que la va haver de seguir de peu en no tindre lloc per seure. Una nova prova de l’enorme modernitat d’esta obra que s’acosta irremeiablement cap als 600 anys de vida.

“A qualsevol amant de Juego de Tronos li encantarà Tirant lo Blanch”

Josep Vicent Miralles reivindica eixe caràcter modern del Tirant i la vigència absoluta de molts dels seus elements. L’obra on és el desig allò que ho mou tot, “a qualsevol amant de Juego de Tronos li encantarà”, diu. Això en el sentit de la seua càrrega de guerra, traicions, violència, sang,…

Però tornem al desig. Ara en la seua vessant més carnal. Miralles sosté que al Tirant hi figuren “les 10 línies més impressionants d’amor i sexe” de la literatura. Aludeix al moment en què Tirant i Carmesina fan les bodes sordes (costum de l’època per la que els amants podien fer l’amor sense estar casats sempre i quan es comprometen a contraure matrimoni a posteriori). En eixe moment, el narrador omniscent desapareix i és la pròpia Carmesina la que va explicant en directe la seua experiència de l’acte sexual:

“Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l’esperança de tanta glòria con és atènyer la vostra desitjada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel·licosa força, que les forces d’una delicada donzella no són a tal cavaller. No em tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats d’amor no es volen molt estrènyer [no han d’endurir-se]; no ab força, mas ab ginyosos afalacs e dolços engans s’atenyen. Deixeu porfídia [l’obstinació], senyor; no siau cruel; no penseu açò ésser camp ni lliça d’infidels; no vullau cençre [vèncer] la que és vençuda de vostra benvolença; cavaller vos mostrareu damunt l’abandonada donzella. Feu-me [cediu-me] part de la vostra homenia [virilitat] perquè us puga resistir. Ai, senyor! Com vos pot delitar [agradar] cosa forçada? Ai! E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. Guardau [Mireu], mesquina [desgraciada]! Que no deuen tallar les armes d’amor, no han de rompre, no deu nafrar [ferir] l’enamorada llança! Hajau [TIngueu] pietat, hajau compassió d’aquesta sola donzella! Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau [Mireu], que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercé [tindreu pietat] de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Açò és lo que jo tant desitjava? Oh, esperança de la mia vida, vet la tua Princesa morta!”

[Versió del Tirant lo Blanch d’Edicions 62. Barcelona, 1988]

Al passatge, Carmesina suplica a Tirant un tracte delicat en l’escaramussa amorosa, que deixe la seua ‘homenia’ de cavaller per al camp de batalla. “Hi qui ha vist en estes línies el relat d’una violació”, diu Miralles. Però ell ho nega. És, opina, un joc amorós.

Sense deixar el terreny sexual, el vouyerisme, el trio o el sexe explícit estan presents en la creació de Joanot Martorell. “Qualsevol tipus de peversió que vulgueu imaginar, està al Tirant”, assenyala l’escriptor xabienc. D’ahí que afegisca que també entusiasmarà els seguidors de 50 Ombres de Grey.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.