LA MARINA PLAZA

Hidraqua okko
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 9 febrer, 2017

Calp dóna la benvinguda a la població com «Calpe», malgrat que el topònim en castellà va deixar de ser oficial el 2008

  • L’ajuntament del PP col·loca grans cartells turístics per a senyalitzar els principals accessos al municipi amb el topònim castellà, malgrat que en l’actualitat l’única denominació oficial de la localitat és en valencià

L’Ajuntament de Calp contínua amb les seues particulars dificultats per a complir amb tota normativa vinculada a la llengua autòctona. Encara que siga la seua pròpia. Ara, ha col·locat grans cartells turístics en les principals entrades al municipi, els accessos nord i sud des de la N-332, amb els quals dóna als visitants la benvinguda a «Calpe», amb el nom escrit en gruixudes i cridaneres lletres. També es troba la designació de la població en valencià, Calp, encara que amb menor grandària.

La controvèrsia de la qüestió resideix que el consistori pregona amb estos cartells un nom que des de desembre de 2008 no existeix. Llavors, amb el govern de Ximo Tur (Bloc) va quedar suprimida la terminologia de la vila del Penyal en castellà i la població va passar a nomenar-se oficialment Calp, només en valencià. Així que el gabinet que ara dirigeix el popular Cèsar Sánchez incompleix la normativa del propi consistori que gestiona.

En realitat, l’actual govern local sempre ha sigut reticent a renunciar al terme Calp. Especialment pel que fa a la matèria turística. Creu que la denominació Calp és poc coneguda i que pot portar a confusió, fins al punt de sospitar que els seus turistes i residents no sabran identificar este nom amb el municipi, tot i tractar-se la diferència d’una simple “e”. De fet, en nombroses accions de promoció turística, l’ajuntament ha passat a utilitzar de manera oficiosa -oficial no pot ser- també la marca Calp.

Tot això malgrat que les pròpies dades municipals indiquen que més del 80% dels turistes que viatgen a Calp pertanyen al mercat nacional i que per tant sembla estar capacitat per a reconèixer perfectament a poblacions en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat, inclosa el valencià. Així, molt a prop de Calp, Xàbia utilitza el seu nom en valencià per a promocionar-se en bastants casos, tot i que en eixe cas el topònim en castellà, Jávea, també és cooficial. Altres destinacions, ja no només de la Comunitat Valenciana, sinó d’altres autonomies que compten amb idioma propi, cas de Catalunya, el País Basc o Galícia, tampoc han tingut estos problemes.

Una «e» amb molta cua i el divorci de Sánchez amb el valencià

Bé és cert que esta simple “e” sempre ha generat bambolles, com sempre passa en qualsevol qüestió identitària. Ja el seu dia, la decisió de Tur d’optar només pel nom en valencià, que va estar avalada per un informe de l’historiador Francesc Monjo, no va estar exempta de polèmica. Però la normativa és la que és. I de moment, al gabinet de Sánchez no se li ha ocorregut obrir la llauna de plantejar canviar-la, el que tornaria a obrir un intens debat.

Però el que sí és cert és que el divorci entre el seu govern i el valencià s’ha estès a altres àmbits i ha provocat fins i tot una estirada d’orelles del Síndic de Greuges, que creu que l’ajuntament calpí en realitat està incomplint sistemàticament marcs legals, com l’Estatut d ‘Autonomia. Això estaria passant per exemple en la cridanera absència de documents municipals en valencià -incloses les actes dels plens- o en què la major part de la senyalètica del municipi només està en castellà. PSPV i Compromís han denunciat estes situacions en diverses ocasions.

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.