LA MARINA PLAZA

Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimecres, 8 febrer, 2017

Temporal d’urbanisme salvatge (II)

JOSEP NADAL, diputat de Compromís a les Corts Valencianes

*Segona part de l’article Temporal d’urbanisme salvatge (I)

Em sumava la setmana passada al debat públic sobre la situació de les nostres platges, i en general del nostre litoral després del darrer temporal que hem patit. Apuntava algunes de les causes d’aquesta situació com la desídia dels poders públics a l’hora d’aplicar el marc legal en certes urbanitzacions il·legals i també la responsabilitat directa d’aquestos poders en construccions com el passejos marítims que han esborrat les dunes i han accelerat la desaparició de la platja. Tot això unit al canvi climàtic que ho condiciona tot i que cada dia marcarà de forma més dramàtica el nostre litoral.

Continue en aquest segon article aprofundint en les causes del desastre i a més intentaré aportar algunes solucions.

Algunes de les vivendes danyades pel temporal a la platja de les Deveses de Dénia.

La construcció i ampliació d’alguns ports com el de València o Dénia ha tingut també efectes negatius sobre moltes de les platges pròximes. Dins del sistema de capitalisme global en el qual ens trobem resona sense pausa el mantra de la prioritat total d’aquestes infraestructures per damunt de qualsevol altra consideració. En soc conscient de la dificultat de construir un discurs que confronte amb aquestos mastodonts de la costa; però potser podríem començar a pensar si val la pena sacrificar el nostre litoral a canvi de turisme de creuers i contenidors de La Xina que rebenten el nostre teixit industrial. En tot cas i atenent a que les estructures ja estan fetes s’haurien de fer projectes a llarg termini per a compensar les diferents taxes de sedimentació als dos costats de grans estructures. Cal reduir l’efecte pantalla sobre el corrent litoral marí transvasant l’arena del costat on s’acumula al costat que la perd, i això cal fer-ho de forma continuada i amb balanços exactes de les taxes de sedimentació.

La construcció d’esculleres per a la conservació de les platges s’ha demostrat ineficient, ja que trasllada el problema a una altra zona. Aquestes estructures solen construir-se anys després de les ampliacions de ports pròxims, fet que indica la mala gestió del litoral que es fa amb la projecció dels ports.

La sequera, que ha vingut per a quedar-se, ha reduït molt el cabal dels rius i per tant l’aportació de sediments a les platges, a més, paradoxalment, per a protegir-nos de les temudes riuades i desbordaments de barrancs s’han fet embassaments de laminació, que quan embassen l’aigua provoquen que els sediments que haurien d’anar a la costa queden dipositats al fons dels embassaments. Davant d’açò caldria dragar periòdicament i aportar-los a la zona de desembocadura perquè es repartisquen per tot el litoral. L’altra opció és crear planes d’inundació i deixar lliure de construccions les desembocadures, en lloc de construir més embassaments de laminació.

En moltes zones quan es netegen les platges s’eliminem les restes que els temporals deixen sobre l’arena, de posidònia etc. Aquestes restes vegetals eviten l’erosió de les ones sobre les platges i faciliten la sedimentació d’arena. A més, aquestes restes vegetals, suposen una aportació de nutrients a l’aigua de la mar que és fonamental per a les pesqueries locals. Segurament caldrà retirar aquestes restes, si és que cal, a l’inici de la temporada turística, deixant-les sobre el terreny el major temps possible.

Anem acabant i tornem a centrar-nos en les construccions de la costa. Crec que resulta evident que no podem continuar construint com fins ara, és perillós i traslladem el problema a les generacions futures. Per això hem de protegir els espais costaners on encara no s’ha construït per a què servisquen de corredors verds, i per a què puguem gaudir de zones naturals a la costa, però sobre tot per a no continuar agreujant la situació. Això és en el que està treballant el Govern valencià amb l’aprovació´del PATIVEL, que tot i les al·legacions en contra dels pobles que veuen com es veten les possibilitats de construir en les últimes zones verges, ha marcat la seua pretensió de conservar els últims espais sense ciment del litoral valencià. Caldria que els diferents municipis col·laboraren de forma solidària a preservar el litoral en comptes d’entrar en polèmiques estèrils confonent el turisme amb la construcció i esperant que tornen “aquellos maravillosos años” de la bombolla.

Per altra banda, la llei de costes dóna la possibilitat de declarar zones de costa en regressió, allà on la línia de mar s’ha desplaçat terra endins. Caldria valorar aquesta mesura en algunes zones en què any rere any els temporals causen danys a les urbanitzacions costaneres. Però aquesta última mesura hauria d’aplicar-se una vegada s’hagen dut a terme la resta de solucions.

Al remat hi ha una cosa evident, les platges s’han fet menudes i podrien desaparéixer. Estem parlant d’un litoral fortament urbanitzat i transformat en què les platges sols interessen pel seu valor com a reclam turístic, no s’han tractat des d’un punt de vista ambiental, ni s’ha tingut en compte mai la funció ecològica que hicompleixen. Això repercuteix de forma dramàtica en el turisme i en la vida quotidiana de milers de persones. Ara calen solucions, i són les diferents institucions les que s’haurien de posar d’acord per afrontar la situació amb una mirada a llarg termini que vaja més enllà delsinteressos particulars i de l’electoralisme barat. Ací comença la dificultat real.

Deixa el teu comentari

Contingut patrocinat
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.