visauto denia xàbia jávea javea benissa mercedes automóviles stardays
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 24 novembre, 2016

Mabel Lozano, directora: “Els amos d’un negoci tan lucratiu com el tràfic d’éssers humans i la prostitució estan ací, a Espanya, Alemanya, Holanda…”

Este divendres, 25-N, se celebra el Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència contra les Dones. Com cada any, pobles i ciutats, entitats i veïns en general es congregaran per a recordar a les víctimes i expressar el seu rebuig a tots els casos de violència de gènere. No obstant això, moltes dones pateixen també una altra violència que queda al marge sovint d’este dia, que socialment no té el mateix grau de retret, malgrat ser moltes vegades igual o més dura per a les víctimes: la tracta de dones. Estos dies ha vingut a Dénia, per a posar-ho de manifest, Mabel Lozano, la que va ser popular actriu i presentadora de televisió, que ara consagra la seua vida al món del cinema més compromès i, en particular, a denunciar esta situació per la qual travessen en este país milers de persones obligades a prostituir-se contra la seua voluntat i en condicions d’absoluta esclavitud.

La directora ha presentat esta setmana a Dénia el seu premiat documental Xiques noves 24 hores, un valent treball sobre el negoci de compravenda d’éssers humans per a l’explotació sexual. En dos actes organitzats per l’Associació Matria, un per als espectadors del Cinema-club Pessic i un altre per a alumnes dels instituts de la ciutat, Mabel Lozano va explicar amb vehemència i rigor les característiques d’este lucratiu negoci, així com les terribles condicions d’esclavitud en què viuen les seues víctimes. Però la combativa directora va voler anar més enllà i va posar l’accent en la responsabilitat i possibilitats d’actuació que tenim cadascú de nosaltres.

“Tot i que les víctimes de tracta estan captades a Perú, Colòmbia o Paraguai, són venudes aquí, a la nostra societat del benestar i estan molt a prop nostre”

“Mai en la història ha valgut tan barata una esclava. Les dones es converteixen en un material d’un sol ús, quan no poden més i estan completament destruïdes, se’ls rebutja i es capta a una altra dona”

“Mentre se segueixi demandant carn fresca per al mercat de la prostitució mundial, sempre es captarà a una dona o una nena en una situació vulnerable”

“La tracta mai ha estat considerada com a violència de gènere, tot i que la tracta amb fins d’explotació sexual majoritàriament afecta dones i nenes”

– Què planteja Xiques noves 24 hores?

És una pel·lícula molt innovadora en el tractament que fa de la tracta. Normalment, quan s’aborda este tema, es posa l’accent en les dones principalment, en canvi Xiques noves 24 hores parla del negoci tan lucratiu que és la compra i venda d’éssers humans, que suposa 32.000 milions de dòlars anuals, el segon negoci més lucratiu després de les armes i per davant del narcotràfic.

Mabel Lozano

Mabel Lozano.

El negoci del narcotràfic planteja dificultats: la droga ha d’eixir dels països productors, com Colòmbia o Bolívia, els entramats per fer-la arribar a Europa són molt complicats, amb el problema afegit que tots estos diners han de tornar a estos països, als grans cartells de la droga. En canvi, els amos del negoci del tràfic d’éssers humans i de la prostitució estan ací, a Espanya, Alemanya, Holanda… No són uns diners que ha de tornar, sinó que són uns diners que es queden. A més, el segle XXI és un segle de grans moviments migratoris, els bitllets són molt barats, és facilíssim passar les fronteres. Bona part d’estos moviments migratoris tenen cara de dona, i de dona molt joveneta. Tot això ho converteix en un negoci molt rendible.

– Com aborda el documental el negoci del tràfic?

Fent un paral·lelisme entre qualsevol negoci que es vulga muntar i el negoci de la compra venda d’éssers humans, que és un xec en blanc, un negoci impressionant. Comptem tot el recorregut, des que una dona és captada, traslladada, publicitada, com qualsevol producte que es vulga vendre en l’era del màrqueting, tractem com es ven -en el cas de les dones en carrers, places, clubs, saunes, carreteres o pisos- i com, si el producte ix defectuós, sense més es rebutja i tira.

Mai en la història ha valgut tan barata una esclava. Les dones es converteixen en un material d’un sol ús, veiem cada dia com són explotades i com, quan les dones no poden més i estan completament destruïdes, se les rebutja i es capta de nou a una altra dona. L’esclavitud és baratíssima. De tot això parla el documental, del negoci de la compra venda d’éssers humans per a l’explotació sexual.

matria-mabel-lozano-1

Mabel Lozano amb components de l’Associació Matria

– No només tracteu el tema d’este gran negoci globalitzat, a més poseu el focus en la primera persona, mostrant quatre casos concrets de víctimes de tractes.

Això és importantíssim. Porte 11 anys treballant este tema, tant en els països d’origen com en els de destinació, conec la tracta des de gairebé tots els àmbits, a més col·labore molt amb la fiscalia, la policia… Però jo no sóc una víctima del tràfic i era fonamental en este documental explicar en primera persona, que aparegueren les veus de les víctimes, perquè no les veiem mai. Les víctimes del tràfic estan doblement victimitzades, són víctimes d’exclusió social, de la por, del silenci i no empatitzem amb dones que no veiem.

Sempre escoltem dones que diuen que exerceixen la prostitució amb voluntarietat, però mai a les que l’exerceixen en règim d’esclavitud, explotació sexual, abús i violència. Hi ha qui diu que la prostitució i la tracta són coses diferents, però a unes en captivitat se les explota i a les altres se les esprem igualment. És molt important escoltar a estes dones, vore el seu rostre, sentir que són dones com nosaltres i que volen el mateix que qualsevol ésser humà, una oportunitat, un present, un futur per a elles i les seues famílies.

En prestar el seu testimoni en el documental mostrant el seu rostre, Estela, Ana Ramona, Sandi i Sofia han sigut molt valents, han posat en risc la seua vida. A més, estan els prejudicis de la societat, hi ha molt poca gent que veu darrere del tràfic, la prostitució i l’explotació sexual el que és en realitat, un delicte que vulnera tots els drets humans.

És importantíssim escoltar la seua veu per empatitzar i adonar-no-en que, encara que estes dones estan captades a Perú, Colòmbia o Paraguai, són venudes ací, a Espanya, en la nostra societat del benestar, en el primer món, i estan molt a prop de nosaltres, darrere dels neons que veiem en la carretera i normalitzem. A més hi ha el patiment que viuen i del qual no es parla, les víctimes de tracta pateixen unes seqüeles psicològiques comparables amb les que van patir les víctimes dels camps de concentració nazis.

– En les teues intervencions públiques incideixes en la necessitat que el documental arribe als més joves

-És vàsic, per això la pel·lícula té dos talls, un per a cinema i un altre precisament per a portar-la als joves, un grup amb el qual cal treballar molt, primer per a informar-los, perquè desconeixen la tracta i com de prop està d’ells. També per sensibilitzar-los, els joves de 14 anys seran els futurs demandants de serveis sexuals, han de saber el que hi ha darrere, que això no els va a fer ni més homes ni millors, al contrari, el que estan és col·laborant amb un gravíssim delicte que vulnera els drets humans.

No només hem volgut arribar als xavals d’ací, la pel·lícula està doblada al guaraní, perquè estem fent la mateixa feina en l’interior de Paraguai, on són captades les dones i les xiquetes, estem projectant en el seu idioma en col·legis i instituts per empoderar-les, perquè puguen dir “no” a esta mentida del somni migratori.

“Al ciutadà se li ha de dir que és un problema que està en les nostres places o clubs i que estes dones són víctimes que no les mirem”

“És molt important arribar a les escoles i instituts, als xavals que estan iniciant-se en la sexualitat i no coneixen estos temes, cal explicar-los la veritat del que està passant”

Xiques noves 24 hores va més enllà del documental, és un projecte que té ramificacions

-Sí, és un projecte d’art d’acció social. Com somiar és gratis, vaig pensar que era molt important sensibilitzar a través de l’art. Així que també és una exposició itinerant i gratuïta, que la porta la Fundació CEPAIM. Comencem amb una sola exposició i ara hi ha dos, està sent un èxit aclaparador, fins al punt que no hi ha dates lliures fins a 2018, s’està exhibint constantment per tot Espanya, en centres educatius, diputacions…

Es tracta d’una exposició molt interactiva amb molt de material audiovisual que posa el focus en el “Actua”, en el “I, tu què pots fer?”. Ja sabem el que pot fer l’estat i els cossos de seguretat, però cadascú de nosaltres, com a ciutadans, què podem fer.

També és una novel·la i, a més, el projecte té una pota digital, cosa que és fonamental, perquè els xavals són nadius digitals, és el seu mitjà, la seua finestra. Tenim un web, dotze canals de Youtube, xarxes socials, on tenim molta incidència.

– Com va ser la preproducció i el rodatge?

El rodatge va ser molt dur i, per moments, perillós. La preproducció va ser molt difícil. A hores d’ara molta gent aposta per este projecte, perquè Xiques noves 24 hores s’ha convertit en un documental gran que ha recorregut el món sencer, ha aconseguit nominatures a grans premis cinematogràfics, com els Goya o el Platí, i ha rebut innombrables premis socials. Però va ser molt complicat alçar una pel·lícula que se centra en un tema com la tracta, que no és ni comercial ni políticament correcte. Em va costar quatre anys sencers aconseguir el finançament. Afortunadament vaig trobar coproductors en els països d’origen que han sigut uns companys de viatge meravellosos.

– Tracta, prostitució, feminicidi, violència de gènere són diferents cares d’una mateixa realitat?

-És tot violència de gènere, violència que s’exerceix cap a les dones, en moltes ocasions només pel fet de ser-ho. La tracta mai ha sigut considerada com a violència de gènere, tot i que la tracta amb fins d’explotació sexual i majoritàriament afecta dones i xiquetes, per tant és violència de gènere, a més d’un delicte que vulnera els drets humans.

– Institucionalment, com s’està abordant el problema?

A Espanya estem en el Segon Pla contra el Tràfic, però el govern hauria de fer una Llei Integral contra la Tracta, igual que hi ha una Llei Integral contra la Violència de Gènere, una llei molt completa que ha sigut copiada en nombrosos països, encara que per desgràcia segueixen havent dones assassinades,

 – Com a ciutadans i com a consumidors tenim responsabilitat en això?

Tota, la llei que realment regeix la tracta és la de l’oferta i la demanda. Si es necessiten xiquetes, es capten xiquetes, les més guapes, les més pobres, les més vulnerables. Mentre seguim demanant carn fresca per al mercat de la prostitució mundial, sempre es captarà a una dona o una xiqueta en una situació vulnerable, amb falta de recursos, d’eines, amb pobresa, desigualtat o violència de gènere. Això passa en molts països, a Paraguai, Nigèria, Romania… Esta màxima vulnerabilitat és del que s’aprofiten els proxenetes.

És molt important que el ciutadà conega realment la dimensió del delicte i, després sensibilitzar la societat. Quan es parla de regularitzar, irregularizar, legalitzar o abolir hi ha moltes veus que no saben argumentar per què. Se sap molt poc de la tracta, ens segueix semblant una cosa aliena que no té a vore amb la nostra societat del benestar. Al ciutadà se li ha de dir que és un problema que està ací i ara, en les nostres places o clubs i que estes dones són víctimes que no les mirem, són invisibles perquè mirem cap a un altre costat.

Cadascú de nosaltres pot fer moltes coses. Els homes són els demandants i les dones som educadores, de fills i filles, que també s’han de comprometre.

No són altres dones, una dona víctima d’estos delictes en la nostra casa és la nostra dona, cal vestir de drets. A més hi ha casos com el que va eixir a la llum fa unes setmanes a Múrcia, on hi havia una xarxa que captava a través de Facebook a xavales jovenetes espanyoles posant anuncis per a cuidar, suposadament, a persones majors o xiquets.

– Incideixes en la necessitat d’arribar als més joves. Com creus que aborda estos temes l’educació?

És fonamental, però no es parla en l’entorn familiar ni de tràfic de blanques, ni de prostitució, pornografia, ni de relacions afectiu sexuals sanes, hi ha un greu desconeixement, el sexe segueix sent tabú en les nostres famílies, educació i cultura.

Als xavals sovint els arriben la prostitució o la pornografia com a opcions d’oci i això és perillosíssim. A més hi ha els tòpics, com que les prostitutes són dones de vida alegre que guanyen molts diners i els agrada el sexe. Tot això és mentida, són clixés que es diuen per a legitimar el sexe de pagament i mirar cap a una altra banda.

És molt important arribar a les escoles i instituts, als xavals que estan iniciant-se en la sexualitat i no coneixen estos temes, cal explicar-los la veritat del que està passant.

p1320207

– Què mesures s’haurien de prendre per solucionar el problema del tràfic?

Europa té el problema que la legislació és molt dispar. Els proxenetes que no poden treballar a Suècia, perquè allà la prostitució està prohibida, se’n van a Holanda, és a dir, ens anem passant la pilota. És fonamental que Europa tinga una única legislació sobre el tema.

A Espanya és fonamental la Llei Integral contra la Tracta i necessitem, a més, que jutges, fiscals i cossos de seguretat de l’estat se segueixin formant per a la identificació de víctimes. D’altra banda, és clau que el ciutadà mire de cara este problema, que veja que és un problema que està ací. Una amiga meua, que ha sigut víctima de tràfic, comenta que es creu que la prostitució és l’ofici més antic del món, però el més antic del món és mirar cap a un altre costat.

Xiques noves 24 hores té una part de documental ficcionat, per què vas utilitzar este recurs?

Era un mecanisme per a fer-lo més comprensible i arribar millor als xavals. A més ens permetia fer un paral·lelisme, d’una manera molt directa, entre el negoci del tràfic i qualsevol altre negoci. Encara que sone molt dur, la veritat és que la tracta és com qualsevol altre negoci, pretén fer el màxim de diners possible diners, com qui ven pèsols o creïlles.

– Com ha funcionat el documental?

-Ha funcionat molt bé. L’hem venut a moltíssimes televisions llatinoamericanes, ha estat en molts festivals, ha rebut premis, inaugurat jornades mundials contra la tracta, hem visitat centenars de ciutats i, sobretot, un munt de col·legis i instituts. El documental ha complit amb escreix les expectatives que tenia.

Deixa el teu comentari

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.

Pin It on Pinterest

Share This
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.