LA MARINA PLAZA

Teulada-Morira. Turismo
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dijous, 24 novembre, 2016

Joan Nave, actor: “Joanot” reivindica amb humor la transcendència de Joanot Martorell, una figura encara molt desconeguda”

Joan Nave, actor nascut a Benissa el 1978, presenta este dijous en la seua localitat “Joanot”, una obra que en clau d’humor repassa l’apassionant vida de Joanot Martorell. Este muntatge de la companyia il·licitana Esclafit Teatre pretén reivindicar a l’autor d'”El Tirant lo Blanc”, una figura literària transcendental, però desconeguda per al gran públic. Autor del text i responsable de la dramatúrgia de “Joanot”, obra que es va estrenar el passat 31 d’octubre en el Festival Medieval d’Elx, Nave ens revela les claus del personatge i l’espectacle, alhora que ens dóna la seua visió de la situació del sector teatral valencià i de la comarca.

-“De Joanot Martorell ens va atraure la seua capacitat per a cohesionar, és un símbol, encara que paradoxalment molt desconegut”

-“A les generacions que no han passat per l’escolarització en valencià, Joanot Martorell els sona únicament com a nom de col·legi o de carrer”

-“He realitzat un any d’investigació, estudiant tota la bibliografia que hi ha publicada sobre ell, que és una quantiosa”

-“En el sector teatral valencià impera el desànim, el que més abunda en el sector és la gent que combina dos treballs”

-“Hi ha importants diferències entre el teatre que es fa a València capital i el que es fa en el sud, no ja per qualitat, sinó per suport econòmic”

-Què planteja “Joanot”?

-És un monòleg que, en clau d’humor, que se centra, amb rigor històric i literari, en la vida de Joanot Martorell. És una obra molt divertida que entra dins de la intimitat del personatge. No és una crònica, sinó que hem buscat plasmar l’ànima de Joanot Martorell, tenint en compte que en llegir “El Tirant”, perceps la capacitat còmica que tenia l’autor, tot i la vida plena d’aventures i desgràcies que va tindre. Esta ànima contradictòria és el que hem plasmat en una obra que dura una hora que passa volant, almenys això és el que ens han dit diversos espectadors.

Joan Nave. Foto: © Raül Mori

Joan Nave. Foto: © Raül Mori

-Per què optareu per abordar la figura d’un referent literari com Martorell?

-Fins ara no s’havia tractat en teatre la vida de Joanot Martorell, en canvi sí que s’han portat a escena en nombroses ocasions adaptacions del Tirant lo Blanc, sobretot centrant-se en la figura de Tirant i Carmesina, perquè són els personatges que tenen més ganxo.

Hem dut a cap un any d’investigació, estudiant tota la bibliografia que hi ha publicada sobre ell, que és una quantiosa. Això contrasta amb la percepció que es té de Joanot Martorell, que és un gran desconegut. A les generacions que no han passat per l’escolarització en valencià, Joanot Martorell els sona únicament com el nom d’un col·legi o d’un carrer. Tenim referents com Shakespeare, Garcilaso… però que no siga de domini públic la figura de Martorell fa que tinguem un deute amb ell, per això l’obra pretén reivindicar la seua figura.

Cal tindre en compte que és un personatge que està present en molts dels fets rellevants que van passar en el segle XV. Des que naix el 1410 fins que mor el 1465, està en cada esdeveniment polític que passa a Europa: es troba a Londres, en la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, a Barcelona, a València, que llavors era gairebé la capital europea… I després d’una vida fascinant, mor en plena misèria, després d’haver-ho tingut quasi tot, tant és així que ven el seu manuscrit un any abans de morir-se per a poder menjar.

Foto: © Raül Mori

Foto: © Raül Mori

I sobretot, és l’autor d’una de les obres fonamentals de la literatura medieval, que es converteix en tot un referent. Per exemple, “Molt de soroll per no res” es basa en un passatge d’”El Tirant” o el mateix Cervantes en “El Quixot” el salva de la foguera argumentant que, pel seu estil, és el millor llibre de la història.

Malgrat tot això, la figura de Joanot Martorell és molt desconeguda més enllà de l’àmbit escolar o acadèmic i no s’ha reivindicat el seu paper en la literatura i en la història. Per això vam pensar que era necessari fer una obra sobre ell.

-Parla’ns del to i la posada en escena del muntatge.

-El to de l’obra és humorístic. Hem fet una recreació del personatge des del que suposem que ell estava acostumat a vore en teatre i, en la seua época eren els joglars els que comptaven les històries. Per això hem utilitzat el recurs que Martorell s’aproxima a explicar la seua història des del punt de vista d’un joglar, optant per una posada en escena que és molt dinàmica.

-Quin recorregut creus que tindrà “Joanot”?

joanot-dossier-publicitari11-L’obra s’acaba d’estrenar, la vam presentar el 31 d’octubre en el Gran Teatre d’Elx, un espai fantàstic, construït el 1920, ens van escollir per a tancar el XXI Festival Medieval d’Elx. En estes tres setmanes que porta en marxa l’obra, hem estat a La Nucia i en la Plaça de l’Llibre d’Alacant, la primera fira del llibre en valencià que se celebra em la Plaça de l’Ajuntament, que jo tinga notícia.

Per tot el que ha costat fer-la, la implicació emocional que ha suposat i la producció que hem realitzat, esperem que siga una obra de llarg recorregut i incloure-la en el repertori de Esclafit Teatre de forma prolongada, així que l’obra, si mor, morirà ella, jo no la mataré. Està clar que a una població només acudirem una vegada, però en els instituts es llegeix cada any “El Tirant” i els alumnes també van canviant cada any. Ja hi ha 25 centres educatius que volen programar l’obra i acabem d’estrenar-la. D’altra banda, és una obra fàcil de moure, ja que per a representar-la ens movem Rosa Castillo, la regidora i productora, el tècnic i jo.

-A quin públic va dirigida l’obra?

-Tenim un doble perfil ideal, per un costat està pensada per a ser representada en auditoris per al públic en general, però també l’hem adaptada per a instituts. Encara que no ens cansem de reivindicar que no és una obra exclusivament per a l’àmbit acadèmic, és evident que pot interessar molt en els instituts de Secundària pel seu tema i posada en escena.

-Esclafit Teatre és una companyia jove que té la base a Elx, per què tipus de teatre aposteu?

-La companyia, com a tal, sorgeix a principis de 2015 a Elx i està integrada per Enma López, que ja té 25 anys d’experiència com a actriu; jo, que he treballat des de fa 10 anys en companyies d’Alacant, com Saineters i La sobreactua; Rosa Castillo, de Dénia, actriu i productora de la companyia i Òscar Cerdeiriña, d’Elx també, qui després de més de 20 anys com a tècnic, músic i productor a Barcelona, ara resideix a Elx i completa l’equip.

Tenim en l’actualitat una obra infantil, “Quan ningú mira”, que ha recorregut els pobles i escoles, sobretot de la zona de l’Alacantí o el Vinalopó

Vam optar, crec que d’una manera valenta, per fer teatre en valencià, la qual cosa suposa, en el sud d’Alacant, un risc de distribució, però apostem culturalment per la nostra llengua, de fet ens hem proposat estrenar totes les nostres obres en valencià, independentment del recorregut geogràfic que tinguen posteriorment, i de les llengües en què es puga actuar.

Pel que fa al tipus d’obra que representem, no hi ha una línia marcada. Busquem que els textos que representem, que fins al moment han sigut d’autoria pròpia, puguen transmetre alguna cosa, que provoquen que l’espectador li done voltes al que acaba de vore. Ens interessa poc el teatre més comercial, creiem en el teatre social, però no som una companyia de teatre social pròpiament dita. Ens atrauen els clàssics i, sobretot, els textos propis per a poder reivindicar qüestions pendents, com en este cas la figura de Joanot Martorell, més enllà del seu interès històric, ens atrau la seua capacitat per cohesionar, ja que és un símbol, encara que paradoxalment molt desconegut.

Com veus el teatre que s’està realitzant en La Marina?

-A una persona com jo, que és de la Marina, però que ja porte temps vivint a Elx, la informació que li arriba de produccions teatrals de la Marina és molt escassa, tot i que sóc molt actiu en les xarxes socials, que són una maquinària extraordinària per a donar visibilitat als projectes, estic pendent de les novetats i en contacte amb la gent del món del teatre. Sé que hi ha companyies professionals que realitzen sobretot teatre infantil com l’Oracle de l’Est o Tarannà Teatre, però no m’arriba molta més informació, no sé si perquè no es realitzen projectes professionals o perquè no tenen difusió.

És complicada la sostenibilitat dels projectes teatrals professionals, si és difícil per a una companyia de València, molt més que per a una de Madrid o Barcelona, encara és més complicada la situació per a una de Alacant o Elx, i encara més per a una de la Marina , on hi ha moltes persones vàlides amb idees, però sense un teixit que els permeta funcionar.

Quina és la situació del sector teatral valencià?

-En el sector impera el desànim, el que més abunda és la gent que combina dues feines. L’altre dia un company va posar en internet que gairebé el 80% dels intèrprets valencians estan en l’atur, la meitat viuen al límit de la pobresa. Jo, que sóc llicenciat en Filologia Catalana, no he optat per fer classes en un institut, sé que he escollit una opció arriscada que compromet moltes qüestions a nivell personal.

El desànim que hi ha al sector en ocasions també ha sigut provocat per alguns polítics als quals els ha interessat injuriar esta professió. La seua valoració social en països com Alemanya, Anglaterra o França és molt diferent, però ací, en moltes ocasions, un actor està vist gairebé com un animador sociocultural, fins i tot et demanen treballar gratis o mal remunerat, i això és un desastre. D’altra banda, el suport a la cultura, i en concret al teatre, en este país és escàs i això cala en la societat. Dient això, no vull semblar catastrofista, sinó que crec que és la realitat del sector

A més, parlant des d’Alacant, cal assenyalar que hi ha importants diferències entre el teatre que es fa a València capital i el que es fa en el sud, no ja per qualitat, sinó per suport econòmic. Les ajudes que poden rebre les companyies del sud fan riure en comparar-les amb les que reben les de València, la qual cosa dificulta més encara la viabilitat de les companyies d’esta zona.

Contingut patrocinat

Pin It on Pinterest

Share This
La Marina Plaça. Noticies. Diari de la Marina Alta.