LA MARINA PLAZA

Hidraqua
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dimarts, 11 octubre, 2016

Marta Espinós, pianista: “Un concert de música contemporània obliga a obrir la ment i els timpans”

La pianista de Xàbia Marta Espinós torna este dimecres a Dénia per a presentar un atractiu concert inspirat en Cervantes. Estrenada el passat mes d’abril en la Biblioteca Nacional d’Espanya, esta nova proposta d’Espinós ja ha pogut ser gaudida en destacats auditoris de l’Estat, rebent elogis de la crítica especialitzada, que ha destacat el virtuosisme de la pianista, la seua aposta per apropar a un públic ampli la música contemporània a través d’un concert comentat o l’audàcia d’endinsar-se en l’univers literari cervantí a través de les obres, diverses d’elles creades expressament per a este concert, de set compositors actuals.

– “Entre les obres que interprete en esta proposta sobre Cervantes existeix gran diversitat estilística, de llenguatge i de concepció sonora, el que sens dubte enriqueix i beneficia al projecte”

– “Resulta increïble que per a l’Any Cervantes no s’haja mobilitzat més i millor el flux de patrocinis privats i públics. Això és una radiografia indiscutible de les prioritats culturals d’este país”

– “Els comentaris són un element que millora moltíssim la percepció i la comunicació amb l’audiència”

– “L’any que ve faré la meua primera col·laboració amb l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola, amb el director i savi José Luis Temes a la batuta”.

En què consisteix el concert que presentes a Dénia Estremada harmonia: Cervantes en el piano espanyol contemporani?

Es tracta d’un projecte de repertori contemporani per a piano, inspirat en la figura de Miguel de Cervantes, que reuneix obres de set compositors espanyols. A quatre d’ells he tingut el plaer de realitzar-los encàrrecs: a Tomás Marco, Benet Casablancas, Carlos Cruz de Castro i Mercedes Zavala. Per primera vegada per a mi, he pogut experimentar el procés d’esperar el part de la criatura, treballar-la amb el compositor, i fer-la sonar per primera vegada davant del públic. Paral·lelament, també formen part del programa obres preexistents dels compositors Manuel Angulo i José Zárate, d’inspiració cervantina, així com una obra del valencià César Cano. Esta última es tracta d’un encàrrec de CulturArts, que vaig tindre l’oportunitat d’estrenar en el Palau de la Música de València durant la passada edició del Festival Internacional de Música Contemporània Ensems.

Foto © Lo Otro

Marta Espinós en el Palau de Música de València durant el Festival Ensems. Foto © Lo Otro

Musicalment, les creacions d’estos 7 compositors que s’acosten a Cervantes i la seua obra, presenten similituds o hi ha grans diferències entre elles?

Són molt diferents entre si, el que sens dubte enriqueix i beneficia al projecte. Per començar, hi ha representat un cert ventall generacional. L’obra més antiga és del 1987, i d’ací saltem al segle XXI, amb cinc obres acabades d’eixir del forn per a commemorar l’efemèride cervantina. I sens dubte també existeix una gran diversitat estilística, de llenguatge, d’aproximació a l’instrument i de concepció sonora. No obstant això, tots han sabut crear un vincle amb l’obra de Cervantes, alguns de manera més conceptual, altres més explícita.

Els autors s’han inspirat en una obra concreta de Cervantes o en diverses? Quina visió dóna el recital de Cervantes i la seua obra?

Moltes de les referències es concentren en El Quixot, encara que no totes. Els punts de partida que han pres com a inspiració els compositors són diversos: el paisatge manxec, la psique i aventures concretes d’Alonso Quijano i Sancho Panza, regions geogràfiques imaginàries, retrats característics cervantins que van del burlesc al malenconiós, o fins i tot referències d’altres literats i compositors que amb anterioritat han evocat algun aspecte de l’enginyós gentilhome.

Per cert, per què has titulat el recital el títol d’Estremada harmonia?

Cervantes utilitza, gairebé sense excepció, l’adjectiu estremada per definir la veu d’algun personatge de les seues obres que es posa a cantar. Amb això vol significar que es tracta d’una veu afinada, entonada en extrem. Això passa en tota la seua obra: El Quixot, Els treballs de Persiles i Sigismunda, La Galatea… La RAE defineix estremat com una cosa “summament bona o dolenta en el seu gènere” i este és, sens dubte, l’ús que li dóna Cervantes al descriure una veu “estremadament bona”. Però també significa exagerat, excessiu, extrem, i em va agradar la noció d’una harmonia extrema, que pot descriure de manera molt suggerent la composició contemporània, independentment d’estètiques concretes. Em va semblar bell igualment mantindre l'”s” i no substituir-la per la “x” de la paraula actual després de la seua evolució fonètica. D’altra banda, i malgrat la forma arcaica de la paraula harmonia, va ser utilitzada per Cervantes sense hac.

Què li diries a la gent que potser no s’atreveix a anar al concert per tractar-se de música contemporània?

Li diria el que diu Sancho: que “on hi ha música no pot eixir res de dolent”. Que de la mateixa manera que l’art plàstic contemporani ens obliga a obrir la ment en allò visual (i conceptual), assistir a un concert on es va a interpretar en directe música composta recentment ens obligarà a obrir els timpans. Que vinguen a escoltar sense formar-se un prejudici, sense jutjar ni comparar amb altres músiques que ja coneguen. És una oportunitat de descobrir un llenguatge sonor nou, que al principi pot semblar buit o incomprensible, però que si ens entestem a intentar comprendre, segurament arribem a gaudir-lo.

Potser pense algú: i per què música contemporània? Doncs he volgut implicar creadors vius perquè la major part del temps els músics clàssics tenim sobre el faristol partitures de compositors amb els quals no hi ha cap possibilitat d’interactuar (sense entrar en recursos paranormals!). M’interessava plasmar una visió sonora sobre Cervantes des de la més estricta actualitat.

En este concert sobre Cervantes, i com és habitual en la teua trajectòria, no només eres la intèrpret musical, sinó que també la creadora i promotora d’este complex projecte a través de l’empresa de la qual eres co-directora artística. Quines han sigut les premisses i les dificultats per muntar-lo?

Efectivament, des de Lo Otro hem impulsat este projecte en totes les seues fases, tot i que esta part serà més visible quan aparega el projecte cristal·litzat en un enregistrament discogràfic. A través d’El Otro hem gestionat aspectes tan importants com la recerca de patrocinis, com els encàrrecs realitzats als compositors, que han sigut finançats per Acció Cultural Espanyola. Altres ajudes (encara no confirmades oficialment) estan en camí i estaran destinades a la producció d’un CD, però després d’un esforç absolutament desmesurat. Tot i ser un projecte inclòs en la Programació Oficial del IV Centenari (com molts altres de molt diversa índole), resulta increïble que durant este Any Cervantes no s’haja mobilitzat més i millor el flux de patrocinis privats, per no parlar dels públics . El fet que la lamentable situació política d’estancament afecte tan negativament a una efemèride de primera magnitud com esta, que hauria de ser intocable, és una radiografia indiscutible de les prioritats culturals d’este país. I no sé si el més trist de tot és que, probablement, no li estranyaria ni al propi Cervantes…

Quan vas estrenar este concert i per on ha rodat?

Les obres encarregades es van estrenar en un concert en la Biblioteca Nacional d’Espanya, en el seu impressionant Saló de Lectura, just la nit del 22 d’abril, quan es complien els 400 anys de la mort de Miguel de Cervantes. Va ser emocionant per la seua càrrega simbòlica: eixa nit, en el temple de la bibliofília i amb pràcticament tots els compositors escoltant… irrepetible. Després ha sonat en la Sala Berlanga de la Fundació SGAE (Madrid), el Palau de la Música de València dins d’Ensems Festival Internacional de Música Contemporània, i més recentment en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid). Després del concert d’este dimecres a Dénia, recordant el pas per ací de l’escriptor després de l’alliberament de la captivitat que va patir a Alger, els pròxims concerts cervantins seran en la Casa Museu de Valladolid on va viure durant alguns anys (16 de novembre) i el Teatre Camps Elisis de Bilbao, de nou en un cicle de la Fundació SGAE (18 de novembre).

Foto © Lo Otro

Concert en la Real Academia de Belles Arts de San Fernando el passat mes de setembre. Foto © Lo Otro

Ja fa dos anys de l’última vegada que et vam entrevistar amb motiu del concert que vas oferir a Dénia en el Festival Dénia Clàssics, L’humor en la música clàssica. Quina ha sigut la teua trajectòria i evolució durant este últim període?

Uf… És difícil de resumir! M’he embarcat en projectes molt diferents, però tots amb una dosi de transversalitat evident. En Sorolla: un imaginari musical en el qual s’establien connexions entre el repertori de compositors coetanis al pintor i les temàtiques que el van obsessionar. Va ser originalment un encàrrec de la Fundació Joaquín Achúcarro per a la clausura de l’exposició Sorolla and America al Meadows Museum (Dallas) i en el San Diego Museum of Art, i també va sonar a San Antonio (Texas), el Museu Sorolla de Madrid, Saragossa, Xàbia…

Com a comissària musical, una faceta que cada vegada desenvolupe més, destaca la direcció del projecte A què sona Goya a Madrid?, un comissariat musical realitzat per a l’exposició Goya a Madrid del Museu Nacional del Prado. En ella el visitant es va convertir també en oients, per primera vegada en el museu, ja que podran escoltar les cançons dels diversos dispositius electrònics ubicats en una de les sales de l’exposició.

El concert Piano Místic ofereix una visió contemporània al voltant de la figura de Teresa de Jesús en el V Centenari del seu naixement. És un recital de temàtica místic-diabòlica, que pretén suggerir una metàfora sonora del camí espiritual, amb les seues llums, però també les ombres de la temptació.

Per no parlar dels maridatges musicals, un format nou que gaudisc moltíssim, on la música participa en un tast de vins com un altre element més a gaudir…

Efectivament, continues plasmant en els recitals la teua visió multidisciplinar de la música, com acabes de comentar, escollint com a tema a pintors com Goya i Sorolla o a escriptors com Santa Teresa o Cervantes. Com està assimilant el públic esta aposta?

És una combinació guanyadora, si es realitza amb cap i imaginació. El públic pot no conèixer el repertori i sentir-se desorientat, però si li ofereixes una temàtica que li resulta familiar, és un ham i una referència, es dispara la predisposició per escoltar d’una altra manera. I per descomptat, els comentaris són un altre element que ajuda, i millora moltíssim la percepció i la comunicació amb l’audiència.

Pots anticipar-nos projectes futurs?

En breu, l’enregistrament discogràfic d’este projecte cervantí. I per a l’any que ve, la meua primera col·laboració amb l’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola, amb el director i savi José Luis Temes a la batuta. Realitzarem l’estrena en temps moderns del què es considera el primer concert per a piano i orquestra espanyol, obra del compositor Jacinto Codina. No cal dir que la meua il·lusió es deu a este debut amb la Orquestra de RTVE, però també al fet que siga amb un projecte tan especial.

Últimament hem pogut gaudir dels teus recitals en La Marina: com hem comentat el 2014 vas estar a Dénia, el 2015 vas presentar el teu concert sobre Sorolla a Xàbia i esta setmana, de nou a Dénia. Sents que comença a ser reconegut el teu treball també en la teua comarca?

I tant! Clar que m’agradaria poder tocar ací tots i cadascun dels projectes que faig… encara que potser és demanar massa!

Articles de LA MARINA PLAÇA sobre MARTA ESPINÓS:

–Sorolla i Marta Espinós tornen a Xàbia, «el lloc que sempre vaig somniar»

La pianista de Xàbia Marta Espinós explora les temptacions de Santa Teresa amb un recital de piano a Madrid

La pianista de Xàbia Marta Espinós li posa banda sonora a Goya en el Museu del Prado

La pianista de Xàbia Marta Espinós recrearà musicalment l’univers de Sorolla en el Meadows Museum de Dallas

Entrevista: Marta Espinós. Pianista: “El preu que anemo a pagar pels retallss és terrible, encara no ens ho podem imaginar”

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.