LA MARINA PLAZA

Benissa Fira i Porrat 2018
Periodisme, passe el que passe
Publicat: dilluns, 21 juliol, 2014

Tutti Confetti, el prestigi del disseny i la il·lustració

LA MARINA PLAÇA continua amb esta secció dedicada a xicotetes empreses caracteritzades per la seua singularitat amb l’entrevista a Marta Colomer. Ella és Tutti Confetti, un projecte que respon a un altre model molt en voga en esta època, el dels creadors que d’una forma solitària posen en marxa un projecte comercial, al qual han de dedicar, com a autèntics homes o dones orquestra, temps i esforç per a crear, però també per a gestionar-lo, promocionar-lo…

Sens dubte, una tasca dura i solitària, amb escasses ajudes institucionals o formatives per adquirir nous coneixements, però al mateix temps il • lusionant per tenir l’empremta d’allò que es realitza amb cura, passió i afecte. Per aquests camins va transitar Marta Colomer i Tutti Confetti fins a aconseguir, tres anys després, un important nombre de seguidors, prestigi i encàrrecs internacionals.

  • “Sempre dic que Tutti Confetti va ser fruit de la crisi, ja que va nàixer en quedar-me sense feina i no trobar alternatives laborals.”
  • “Escric dibuixos o historiografie pintures. El que tinc clar és que les meues il·lustracions acaben tenint diverses interpretacions.”
  • “La gent que em segueix des del principi i m’ha vist créixer se sent part d’una família. Sense ells, això no hauria sigut possible”

Marta Colomer

Explica’ns com va sorgir Tutti Confetti

Tutti Confetti no va nàixer d’una forma premeditada. El temps i les circumstàncies han anat marcant-me les pautes de per on havia d’anar. Està clar que he treballat molt, que ha sigut intens el treball en les xarxes socials i, per descomptat, ha sigutclau el suport de la gent, en realitat són els que m’han anat conduint cap al que hui en dia és Tutti Confetti.

Sempre dic que Tutti Confetti va ser fruit de la crisi, ja que va nàixer en quedar-me sense feina i no trobar alternatives laborals. Llavors, vaig decidir dissenyar uns personatges, completats cadascun d’ells per una història breu, que vaig anar pujant a un bloc sense saber exactament què anava a fer amb ells. Una persona que els va vore es va posar en contacte amb mi i em va demanar que en féra un de la seua filla. Jo em vaig espantar, perquè jo de dibuixar, el just, però ho vaig fer i li va agradar. Doncs bé, esta xiqueta tenia un bloc molt conegut i va publicar la il·lustració. A partir d’aleshores vaig començar a rebre encàrrecs. A més, com ja tenia molta feina feta, vaig començar a vendre-ho com làmines.

Després es va posar en contacte amb mi Monday2friday, una agència de Barcelona per a llicenciar els Tutticonfetti com a marca. Des de llavors tot ha anat creixent i encara no sé on arribarà. Sóc conscient que es va a cremar, i que arribarà un punt en què això no interessarà, però mentre agrade… Ja porte 2 anys i mig.

De moment, tot m’ha somrigut. En l’època en què estem, ja puc estar contenta.

Agenda Tutti Confetti

En quins camps del disseny treballes?

Amb Tutti Confetti abaste diferents terrenys. Part dels meus encàrrecs són il·lustracions per a editorials i revistes. D’altra banda hi ha també les llicències per a productes, publicitat, però, a hores d’ara el que més m’ha funcionat són els retrats personalitzats, que lamentablement ja no faig per que em vull centrar en altres projectes.

Quins han estat els teus treballs més significatius fins ara?

Els treballs que més repercussió pública han tingut són les llicències per a productes. Per exemple, he dissenyat nòrdics i llençols per a una empresa tèxtil, que comercialitza a tot Europa. També he realitzat il·lustracions a través d’una agència de publicitat novaiorquesa, per a una agència de viatges anomenada Hipmunk.

Els meus últims treballs són un joc de cartes per a Fournier, que acaba d’eixir ara, i motxilles amb la seua papereria que espere vore-la en les botigues allà per setembre. En realitat he realitzat productes molt variats, piruletes de xocolata per Singular Chocolat, extintors per Fire-Desing una empresa francesa, encenedors de Clipper també per França. És curiós, per al mercat francès estic fent bastants productes, tot i no tindre cap seguidor d’allí en les meues xarxes socials.

Pel que fa a la meua feina editorial, he realitzat il·lustracions per a diferents revistes, blogs i fanzines. Per exemple, per a la revista de cuina alemanya Lecker, per l’holandesa Flow o la revista espanyola Kirei, i un petit fanzine per Paiorfa editorial, una mini editorial que edita fanzines per a xiquets. A més, tots els mesos faig il·lustracions per a un bloc, Mipetitmadrid, que parla sobre Madrid.

A Dénia també es poden vore alguns dels meus treballs. En la Llibreria Públics hi ha un parell d’il·lustracions meues que identifiquen seccions de llibres. En la Botiga d’Arranjaments de Patricio Ferrándiz els meus dibuixos són els protagonistes de l’aparador. És un treball que vaig fer quan encara el meu projecte no era més que una llavor, i del qual estic molt orgullosa. Elia, la propietària, em va vindre a buscar, ja que havia conegut treballs meus a través del web.

Tutti Confetti

Les il·lustracions personalitzades van ser els primers treballs que vas realitzar. Explica’ns en què consisteixen.

La veritat és que n’he realitzat bastants, hi ha molta gent que em coneix per elles. Realment les il·lustracions personalitzades han funcionat gràcies al boca a boca. A més em donen molt de joc promocional. La gent penja els dissenys que els faig en el seu bloc o al facebook, jo ho compartisc en la meua pàgina i ens retroalimentem.

Els que volen una il·lustració m’envien un parell de fotos de la seua família i m’expliquen una poc la seua història. Amb això faig unes il·lustracions molt bàsiques, pose als personatges cara a cara, i els pose un atrezzo segons l’afició o l’ofici que tinguen. Per exemple una taula de surf, un ordinador si són informàtics…

Quan rep una petició, sempre advertisc que no faig retrats. Em fixe en certs detalls dels clients, com el perfil o el naixement del pèl. Així i tot, m’he trobat clients que m’han dit que no s’assemblen i m’envien un munt de fotos perquè ho comprove. Però les meues il·lustracions no són retrats, insistisc, si ho fóren, deixarien de ser Tutti Confetti. Hi ha hagut qui fins i tot ha volgut que els posara boca, però amb ella els meus personatges queden molt infantils, semblen dibuixets per a xiquets.

De tota manera, crec que els meus seguidors coneixen molt bé el que jo faig, el meu estil, i és el que esperen de Tutti Confetti quan em fan un encàrrec. En alguna ocasió he realitzat il·lustracions diferents, per a mi fins i tot més xules, però al client, quan l’ha vista, no li ha agradat tant. Bé, doncs més fàcil per a mi.

Les il·lustracions personalitzades que més m’han agradat són aquelles en què el client m’ha explicat més dels retratats. Crec que la clau està en el que vol el client i jo, per la meua banda, sempre m’esforce a acostar-me a això.

Davant d’aquests treballs més personals, hi ha els encàrrecs que fas per a productes o per a publicitat. En què faceta et trobes més còmoda?

Treballar per a agències de publicitat em resulta complicat. T’exigeixen coses amb les que una pot no estar d’acord, com per exemple posar els meus personatges de front. Els contestes que no pot ser, que sempre van de perfil. I et repliquen que el client els vol de front. Bé, doncs llavors, que es busquen un altre il·lustrador. En alguna ocasió he hagut de cedir i fer este tipus de concessions. Després ni tan sols ho vaig penjar en Facebook o en el blog, perquè no em va agradar el resultat, em sembla que no sóc jo.

És clar, jo sóc Tutti Confetti, no sóc il·lustradora. Sempre ho dic, jo sóc una dissenyadora gáfica. Per això la meua obra té més de disseny gràfic que d’il·lustració. Supose que molts il·lustradors no em consideraran com a tal. Ni tan sols dibuixe bé a mà.

La manera de ser i fer de Tutti Confetti

Tutti Confetti

Com definiries el teu estil?

Sempre dic que Tutti Confetti és complexament simple. M’agrada que les meues il·lustracions tinguen darrere una mica més, com un rerefons, de vegades fins i tot busque també que hi haja crítica darrere de la imatge.

Joc amb colors bàsics, amb una reduïda gamma de colors. Tots els meus personatges són iguals, parteixen de la mateixa base, però els vaig canviant els cabells i la roba. Una cosa que els distingeix és que no tenen boca.

En ocasions m’han comentat que solen estar tristos, però jo crec que no, que estan com cadascú els veu, si tens el dia content, els veus contents…

Intente cuidar molt la imatge. Sóc molt maniàtica amb això. Per exemple, quan un disseny meu s’aplica a un producte, l’empresa m’ha d’enviar exactament com quedarà. Per a mi són com els meus fills, i quan estiguen a les botigues, han d’estar com jo vull que estiguen o preferisc no fer la feina.

Tutti Confetti

En les teues il·lustracions destaca la relació entre el dibuix i el text que l’acompanya. Comptes breus històries suggerents, obertes a la interpretació del lector…

En el procés de creació primer faig la il·lustració i després li escric el text segons el que m’inspire el resultat, el que més em costa i menys m’agrada és concretar la història, perquè no sóc escriptora. Però em sembla que sense el text, la gent no ho seguiria igual. També és cert que hi ha una part del públic que veient el dibuix només ja es conforma. Però em sembla que al públic al qual vull adreçar-me, li agrada que hi haja una història.

D’alguna manera escric dibuixos o historiogràfie pintures. El que tinc clar és que les meues il·lustracions acaben tenint diverses interpretacions, i la que realitzen molts lectors moltes vegades no tenen a vore amb la meua.

El projecte Tutti Confetti

Tutti Confetti respon al model d’empresa d’un creador que per necessitat munta un projecte com autònom, amb una estructura bàsica?

Sí, però, per l’activitat que tinc, molta gent es pensa que darrere de Tutti Confetti hi ha una empresa, quan realment he estat sola tot este temps, encara que des de fa unes setmanes tinc nou ajudant que encara està aprenent, tinc clar que em va a ser molt útil, és com tindre un becari a casa que fa un poc d’home orquestra, des d’anar a correus a contestar els mails o escriure entrades per al blog, passant per baixar a comprar o fer el menjar, òbviament es tracta de la meua parella, encara no sóc tan perversa (rialles).

Pel que fa a la meua preparació vaig estudiar publicitat, encara que mai he treballat en això, sinó com a dissenyadora gràfica. Ara m’he adonat del que m’ha servit haver estudiat publicitat i tindre nocions de màrqueting, d’estudi de mercat, comunicació … Sens dubte m’ha sigut molt útil per poder emprendre este projecte tota sola.

Com vas viure els moments inicials, quan arrancava el projecte?

Sempre he confiat molt en Tutti Confetti. Quan se’m va acudir el nom, ja tenia el personatge creat. Doncs bé, l’endemà ja estava registrant la marca, que em va costar 180 euros, uns diners que gairebé no tenia en aquell moment, però estava segura que el projecte anava a eixir bé. El principi va ser molt il·lusionant.

Tutti Confetti

Vas tindre amb algun tipus d’ajuda econòmica o de formació per començar a caminar?

Res, cap. Tampoc m’ho vaig plantejar, tenia clar que m’anaven a dir que no.

Tu sola fas els dissenys, i també els mous comercialment. T’ha resultat difícil treballar en solitud?

És dur, molt dur. A més, com viu als afores de Dénia, per moments em sent molt aïllada i sola. En ocasions, m’agradaria tindre gent propera amb la qual poder comentar, comparar o per preguntar-los què pensen. D’altra banda, reconec que em costa treballar en equip, m’agraden massa les coses fetes a la meua manera.

Siga com siga, Tutti Confetti ha anat creixent i a hores d’ara ha arribant un punt en el que comence a necessitar ajuda i estic formant equip.

Crees a Dénia per a clients dels 5 continents, internet ha esborrat en el teu treball les fronteres i l’espai. Així i tot, dissenyar des de la Marina Alta creus que t’aporta avantatges o inconvenients?

Una cosa que m’encanta de la meua feina és que puc viure ací o a qualsevol racó del planeta, tant és mentre tinga internet i un ordinador.

Estic segura que crear des d’ací m’ha suposat algunes dificultats. El fet de viure a Madrid o Barcelona m’hauria obert més possibilitats, pots conèixer més gent d’este món, vore més exposicions, estar més al dia. Les agents amb els que porte ja més d’un any són a Barcelona, i seria també més senzill tot si estiguera a prop d’elles.

Les xarxes socials, imprescindibles

Què seria de Tutti Confetti sense les xarxes socials?

Seria zero, no seria res. Cal tindre en compte que penjar el teu treball en una pàgina d’internet, no vol dir que la gent ho vaja a vore. Com et troben? A través de Facebook, o de bloggers, d’amics d’amics…

He sigut molt activa movent les meues il·lustracions per internet, també fent promocions, regals i sortejos per internet. Era una cosa que els meus seguidors em demanaven.

Abans era més activa, però en els últims temps em moc per les xarxes socials quan puc. En realitat, quan em moc molt és que tinc poca feina, i quan em moc poc és que estic liadísima. Sé que no hauria de ser així, perquè les xarxes socials exigeixen regularitat, disciplina. De vegades esta situació em crea ansietat, perquè si no renove, sent que estic fallant a la gent.

Extintor Tutti Confetti

Reps un bon nombre de mails al dia dels teus seguidors i clients

Sí. Els intente contestar tots, però, com et deia, ara, per temporades, em falta temps. Recorde al principi, quan els blocaires m’enviaven un mail per comunicar-me que havien escrit en el seu bloc sobre Tutti Confetti, m’il·lusionava moltíssim. No deia a res que no, entrevistes, enviar producte… Sempre disposada. Ara, encara que intente contestar a tots, de vegades no arribe.

Molta de la gent que m’escriu, m’ha donat suport des del principi, i ja parlaven de mi quan ningú em coneixia, i això és una cosa que vull agrair sempre. Sense la contribució dels meus seguidors, això hauria sigut impossible.

La gent que et segueix sembla que se sent còmplice de Tutti Confetti, es percep com un projecte amb el qual molts s’identifiquen, té el valor afegit de la confiança i el tracte personal…

Sí, això és xulíssim. Els que em segueixen des del principi i m’han vist créixer, se senten part d’una família. Es crea un vincle, fins i tot amb gent que mai t’ha encarregat res, però sí que se senten identificats amb el que faig.

Tinc molts clients que m’han comprat il·lustracions personalitzades o làmines, i que han volgut vore’m quan han passat per Dénia. Això m’ha permès conèixer gent molt interessant amb la qual en molts casos tenia molta afinitat. Crec que al final els agradaven els meus dibuixos perquè són gent molt semblant a mi.

tazas Tutti Confetti

Quin tipus de clients es dirigeixen a tu directament?

El 90% dels meus clients són dones. I curiosament, crec que un bon percentatge d’elles tenen a vore amb el món de la publicitat, del màrqueting o de la comunicació. Això em xoca moltíssim. Supose que té a vore el fet que per la seua feina es passen el dia ficats en internet.

D’altra banda crec que les il·lustracions de Tutti Confetti no els hi agraden als xiquets, sinó a les seues mares i pares, i potser ells creguen que els agraden als seus fills. De fet jo no he fet Tutti Confetti per als xiquets. Però benvingut siga tot.

Curiosament, en part he aconseguit el suport d’un públic que jo no veia inicialment com el meu públic, ja que quan vaig començar volia fer una cosa molt àcida i crítica, endinsant-me fins i tot en la política i la religió, cosa que no he pogut fer del tot perquè la gent que va començar a seguir-me, i que m’ha llançant, no anava en esta línia. Això de vegades em fastigueja, confie a poder tractar estos temes algun dia més, però igual amb altres personatges, creant una altra cosa.

Els dissenys de Tutti Confetti ja han sigut falsificats, potser això siga tot un símptoma, en estos temps, del seu potencial

En diverses ocasions, per exemple una empresa xilena en uns bodies per a xiquets de volquers, també una empresa xinesa que fa coixins. Mai sé molt bé què fer davant això. De vegades, fins i tot, m’he posat en contacte amb ells, però mai he aconseguit solucionar res, més enllà de rebre una disculpa en unes ocasions i en altres males contestacions; està clar que estos són els “handicaps” de la globalització.

El millor és que la gent que em segueix, encara que jo no els conega, m’avisa quan veuen els meus dissenys copiats. M’escriuen enviant la foto del producte per preguntar-me si és meu o una còpia.

Inspiració y futur

Piruletas Tutti Confetti

Què t’inspira a l’hora de crear?

De tot. El cinema m’agrada moltíssim i em funciona molt bé com a font d’inspiració. També la literatura, la premsa, les notícies, sobretot les injustícies em donen ales perquè em fan ràbia, i acaben provocant una reacció.

Amb Tutti Confetti intent no ficar-me en política, però de vegades no ho puc evitar. Estic segura que la gent que segueix Tutti Confetti sap qui sóc jo realment i que és el que pense, es veu en el rerefons dels dibuixos i les històries, saben de què vull i no vull parlar.

En este aspecte, crec que sóc atrevida. En els encàrrecs del bloc Mipetitmadrid, els responsables m’envien el tema perquè realitze una il·lustració. De vegades m’adverteixen que el tema pot ser delicat -sexe, llei de l’avortament, corrupció…-, però sempre ho accepte, encara que no són els temes habituals de Tutti Confetti, per això no els publique en el meu blog.

Sóc una persona molt compromesa, no em fa por donar la cara, no m’espanta mullar-me.

Quin futur creus que li espera a Tutti Confetti?

Mira, quedant-me com estic, ja viuria encantada. Però, i sempre he cregut que quan vols alguna cosa molt acaba passant, el que m’agradaria de veritat és viure de les llicències, i que els meus dissenys es veren en botigues, en llibretes, en papereria… A més m’agradaria que quedara plasmat en el producte com a mi m’agrada.

El que desitje és seguir vivint de Tutti Confetti, sense prostituir-lo. No vull canviar l’estil perquè un client ho exigisca. M’ha passat amb els colors o amb els trets dels personatges. El que m’agradaria és poder dir que no a això.

En definitiva, no pretenc fer-me rica amb Tutti Confetti, simplement aspire a viure bé, permetre’m fer algun viatge, tindre temps lliure, sopar per ací …

Seria fantàstic en el futur viure exclusivament del producte llicenciat, i que això em permetera estar tranquil·lament en la platja, prenent-me una caipirinha. Sincerament, aspire a treballar poc, ja he treballat molt en la meua vida (riu).

Podeu conèixer més detalls sobre Tutti Confetti en el web o el seu facebook

Contingut patrocinat
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.