LA MARINA PLAZA

Periodismo, pase lo que pase
Publicado: lunes, 20 noviembre, 2017

Accions per desarrelar la violència contra les dones

PEPA GUARDIOLA.

Acostume a escriure un post breu contra la violència de gènere quan m’arriba la notícia que una dona, o alguna criatura menor d’edat, ha sigut assassinada per un vil masclista, d’eixos que consideren que “l’amor” dóna opció al domini i sotmetiment de l’altra persona. L’escric des del dolor que em causa saber que una dona més ha sigut assassinada per ser dona. També des de la ira que em provoca que un masclista més s’haja atorgat la potestat de posar fi a la vida de qui ja no vol estar amb ell.

Escric des de la indignació de veure com les xifres de feminicidis s’incrementen i la majoria de la societat s’empassa el terrorisme masclista sense adonar-se’n, o amb una frase apesarada que esmenta per enèsima vegada allò de “la xacra social de la violència de gènere”. Escric des de la repulsa que em desperten els assassins i maltractadors de dones, xiquets i xiquetes. I ho faig com a testimoni de la meua denuncia constant d’una realitat bàrbara que ni és nova ni sembla acabar mai.

Sovint, algú em comenta que un simple post o el cartell amb “Avui una altra dona assassinada” no va enlloc, que és poc, que s’ha de fer més. I jo assenteix, efectivament és poc una breu frase en les xarxes socials per l’immens valor de la vida segada, com és poca denúncia la d’un cartell contra el terrible crim de l’home feminicida.

El mateix s’acostuma a dir dels minuts de silenci (que és poca cosa i s’ha de fer més), o de les concentracions per visibilitzar l’assassinat d’una dona. Com tampoc no és prou dedicar només un dia internacional per desarrelar les violències contra les dones. Per això els actes ja no es limiten a la jornada del 25 de novembre, i es perllonguen durant tot el mes. I veiem que també són insuficients els tallers, xarrades, congressos, conferències que consciencien, sensibilitzen i positiven comportaments, perquè malgrat haver avançat en drets i llibertats de la dona no acabem amb el terrorisme masclista.

I és que el patriarcat reacciona i el masclisme es rearma amb violències descarnades que mostren la misèria moral i humana dels individus que les practiquen, o utilitza recursos judicials que ens fan dubtar de l’equitat de la justícia, o empra els mitjans de comunicació a favor de la impunitat dels agressors, o vol fer legal l’abús mercantil del cos de la dona. Ho constatem en casos com el de Juana Ribas, la Manada, les propostes de legalitzar la prostitució i els ventres de lloguer.

Per això cal major implicació dels estaments de govern mitjançant eficients pactes d’Estat, d’Administració Autonòmica o Municipal. Reformar les lleis que es mostren exigües, ampliar i aplicar les mesures judicials i de protecció, incrementar pressupostos per fer front a les necessitats que requereix extirpar les violències, totes les violències contra les dones.

I naturalment cal educació, considerada com la panacea contra violència masclista (jo no diria tant, en tot cas pot ser gran part de la solució).

En parlar d’educació és precís especificar bé l’extensió i la gent implicada, perquè si queda circumscrita només a les aules dels centres docents, poc avancem. Qualsevol pel·lícula sexista (i mira que n’hi ha) pot fer anar-se’n en orris hores i hores de programes escolars.

És el conjunt de la societat la que educa, o mal educa, desterrant o fomentant comportaments, hàbits, actuacions, models integradors o discriminatoris i sexistes: en el treball, la política, la justícia, la família, les amistats, les associacions, les activitats del temps d’oci, l’esport, la cultura dominant, la publicitat… Cada esfera social educa o mal educa en igualtat, eliminant o reproduint els rols estereotipats segons el sexe, establerts d’antuvi pel patriarcat amb l’androcentrisme com a mesura de tot.

I què en direm de la capacitat educativa, o deformadora, integradora o discriminadora dels mitjans de comunicació, televisió, ràdio, premsa, ciberespai, xarxes socials… Ara per ara són les institucions i els llocs amb major poder per a elaborar i traçar directament o indirectament les pautes culturals i de comportament de les societats; pautes que al servei de determinats interessos poden marginar, i arribar a convertir-se en espais de manipulació pel tractament intencionat que se li dóna al relat informatiu, l’amplitud de la informació, vetar i silenciar notícies, coneixements o persones. Siga en llenguatge oral i l’escrit, en les imatges, gestos, modes, símbols, corrents.

Ho va anunciar la Plataforma de Beijing a 1995 (mira si fa anys), que els mitjans de comunicació poden contribuir de forma fonamental a l’èxit de la igualtat entre dones i homes… o no.

La violència de gènere, el terrorisme masclista, els micromasclismes, tenen arrels profundes, i exterminar-les requereix de la implicació de tota la societat, dones, homes, centres docents, àmbits de treball, governs, justícia, mitjans de comunicació, xarxes socials… Per simple que semble, qualsevol acció ben plantejada que es promoga per acabar amb la desigualtat és una arrel que s’elimina, i un bri violent que s’arranca.

Vos convide a cadascú i a cadascuna a desarrelar la violència contra les dones, més encara, a acabar amb qualsevol tipus de violència.

Podeu llegir més articles de Pepa Guardiola a La Marina Plaça en l’apartat especial que li dediquem dins de la secció d’Opinió.

Etiquetas: , , ,
Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.