LA MARINA PLAZA

Periodismo, pase lo que pase
Publicado: Martes, 1 Agosto, 2017

De relacions personals. La ètnia gitana, del Castell de Dénia al Pego actual

ÀNGEL OLTRA

Fa uns dies llegia un interessant article de Silvia Agüero Fernández (El amor como arma de resistencia), sobre allò que es va conéixer com “La Gran Redada”, un intent de genocidi de la cultura i ètnia gitana allà per l’equador del segle XVIII de l’Espanya dels Borbons.

D’aquesta deplorable història jo no en tenia cap coneixement, i que el castell de Dénia va jugar un paper clau en la repressió menys. Va ser la presó de les dones i dels xiquets i xiquetes menors de set anys; vagament vaig tindre coneixement de la Gran Redada una setmana abans, en llegir una notícia a aquest mateix periòdic que explicava l’homenatge que l’Ajuntament i la Federación Autonómica de Asociaciones Gitanas van fer a aquelles persones empresonades a Dénia.

Però tot allò em va fer pensar, sobretot, en com ens tractem les persones als pobles.

Sóc de Pego, i a Pego viu una important comunitat gitana, des de sempre. Viu, vivim, que no convivim.

Les persones, paies i gitanes, compartim un poble però no un sentiment, rares vegades compartim espais, no compartim les festes, ni les cerveses, ni els interessos i ens tolerem amb aquella màxima de: jo no sóc racista però els gitanos…

Desconec la visió gitana del món paio, però conec molt bé la paia respecte del món gitano; he passat moltes hores d’infantesa al “carrer dels gitanos”, l’àvia n’era veïna.

La distinció paia entre gitanos de Pego i de fora, distingint aquelles persones que s’instal·laren més tard, però sempre des de la distància, “donant” una carta de naturalesa que sols evidencia quines persones van arribar abans.

Des de la política, de la que ara forme part, es concep eixa comunitat com un graner de vots que s’ha d’aconseguir per a guanyar eleccions, i per a fer-ho no importa la manera. No ens ha interessat descobrir quina visió tenen de la societat, quina és la visió que tenen del poble, de les altres que som nosaltres, o de com els agradaria que fóra.

Es dissenyen les polítiques, els serveis, els espais… des de la “visió paia” del món; no hem preguntat, comprés ni integrat què vol l’ètnia gitana del seu poble, que és el meu.

Tal volta la gran victòria de Ferran VI i el marqués de l’Ensenada va ser la de separar durant segles dues cultures que, com a veïnes, haurien d’ajudar-se i respectar-se, perquè de Pego som totes les persones que allí vivim.

Deja tu comentario

Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.