LA MARINA PLAZA

Bodegas Xaló vinos vins 2017
Periodismo, pase lo que pase
Publicado: Lunes, 23 Junio, 2014

Els Miquel, advocats i poetes de La Vila. Tomàs Miquel i les ambaixades

AGUSTÍ GALIANA, president de l’Associació d’Estudis de la Marina Baixa

Qui són els autors de les ambaixades de moros i cristians?
Gràcies al llibre ‘Historia de Villajoyosa’, que vorem publicat próximament —del jurista viler Ignacio Martí Miquel (mort a Barcelona)—, a la premsa històrica, i a alguna altra informació, hem pogut saber que eren familiars seus.
Molts membres de la família Miquel, que rebien a La Vila el renom popular de Paulins, van ser durant el segle XIX i principis del XX destacats advocats, i generalment també escriptors i polítics, d’ideologia republicana federal.
Els Miquel són una d’eixes grans sagues familiars vileres, al nivell d’altres més conegudes —com els Aragonés o els Esquerdo—, però que havien caigut en l’oblit.
Casa PaulinsLes primeres ambaixades de festes les va escriure Tomàs-María Miquel Lloret (1830-1885), a mitjan segle XIX. Sabem ben poc de la seua biografia, i no en tenim cap retrat. Va estudiar dret com el seu germanastre Ignacio-Paulino Miquel Urrios, afusellat el 1844 a Alacant, un dels “Màrtirs de la Llibertat”.
Val a dir que les reformes liberals van generar un enorme mercat laboral d’advocats, jutges, fiscals etc., en els partits judicials de nova creació i la resta del nou sistema judicial contemporani. Aquest Tomàs Miquel va ser el primer a exercir a Madrid, on dirigia un despatx famós. Va rebre la creu d’Isabel la Catòlica. Familiars i coneguts de La Vila acudien a ell per situar-se o demanar consell.
El 1851, Tomàs es va casar amb Margarita Ibargüen, de l’alta societat madrilenya. El matrimoni, amb els seus fills Luis i Agustín, venien a estiuejar a La Vila, a la casa familiar. Es tracta de la “casa de Paulí” de l’Ermita (en la foto), la qual van reformar exhaustivament el 1875.

Mostrando 1 Comentario
Danos tu opinión
  1. […] Las cuentas que iba pagando el dueño enumeraban las cantidades de dinero que el encargado entregaba a los suministradores de los materiales y constando siempre la coletilla de “cuyo recibo obra en mi poder”. En esos papeles aparecen Pedro Marcet (yeso), Andrés Tonda (maderamen), el cristalero, Gaspar Linares (ladrillos, azulejos), Juan Marcet (carpintero) y Vicente Payá, que era el pintor que intervino en el acabado de la tal casa de habitación. Venía luego la relación de los dineros que ese encargado había ido recibiendo de don Tomás Miquel para aquellos gastos y siempre por mediación de personas que representaban a éste. Fueron 11.680 reales de vellón, que le iban llegando a través de Miguel Vaello, Bautista la Real, Pedro Esquerdo, Jayme Mayor, Francisco Urrios, José Mayor y del propio don Tomás “el día que vino de Barcelona” ese hacendado. Para el precio total de aquellas obras, según leemos, quedaban por pagar unos cincuenta mil reales. Pero lo que más suscita nuestra curiosidad, desde luego, sigue siendo en qué parte de Villajoyosa podía haberse construido esa casa, que quizá hoy, en 2011, podríamos localizar… […]

Deja tu comentario

Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.