LA MARINA PLAZA

Xàbia Jávea Festival Internacional música gastronomía danza
VOLEM EL TREN
Publicado: Domingo, 6 Abril, 2014

Personatges de Pego XVII: Trinidad Blanco, la fotògrafa oblidada

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego


TRINIDAD BLANCO
(Castalla, 1891-València, 1955)
La fotògrafa oblidada

 

<<La Historia de la Humanidad libre no se podrá escribir en
tanto sea la mujer esclava de los prejuicios religiosos
y de la pretendida superioridad masculina>>.
Maria Cambrils

Molta gent de Pego encara recorda un fotògraf al qual se’l coneixia per “Trini”, però pocs saben que realment eixe nom era el de la seua dona i que era ella la veritable fotògrafa professional. No és estrany, moltes dones il·lustres s’han quedat amagades sota un pseudònim masculí o sota l’ombra allargada dels marits, amb la qual cosa els va resultar encara més difícil passar a la història, per si no era prou la inferioritat que tenien envers els homes.

 L’amic Francesc Salvà ja ens va descobrir fa alguns anys a Trinidad Blanco Torres i gràcies a ell coneixem la història d’aquesta pionera de la fotografia. D’ella diu que podria tractar-se de la primera dona que va tenir l’ofici de fotògrafa a la província d’Alacant entre 1918 i 1955. [1]

Nascuda a Castalla, tot i que son pare era d’Aiora i sa mare d’Onil, formava part d’una família de carnissers, la qual encara manté viu el negoci allà. Però va ser el seu germà José el primer en interessar-se per la fotografia, aprenent a Alacant de la mà de Manuel Cantós Company, pintor i fotògraf, professor de dibuix de l’Institut de Magisteri.

Trinidad Blanco, 1924

Trinidad Blanco, 1924

José es va comprar una càmera FOCA 8×15 i començà a fotografiar a Castalla, tant en estudi com en exteriors. Però la carnisseria reclamava a José i, per això, aquest passà la càmera i l’estudi fotogràfic a la seua germana Trinidad. Això deuria ser cap a 1927 i aleshores poques dones es dedicaven a coses que no foren pròpies de les feines de casa, i menys encara a la fotografia. Trinidad tenia el seu propi segell de fotògrafa “Trinidad Blanco- Fotògrafa-Castalla”.

L’aprenentatge hagué de ser autodidacta però la fina intuïció de Trinidad va quedar reflectida en les fotografies que realitzà a la Foia de Castalla entre 1920 i 1930. D’entre elles cal destacar les de la nevada de l’any 1926 i les de les festes de Moros i Cristians. D’aquesta manera, en les fotografies d’exterior de Trinidad Blanco quedava reflectida part de la vida quotidiana del seu poble.

Cap a 1934 Trinidad va viatjar a Orà per visitar una amiga seua, en aquella època hi havia molts valencians treballant al nord d’Àfrica. Durant aquell viatge va conèixer a Francisco Maestre Escolano (Novelda, 1901) del qual es va enamorar. Així doncs, es casaren a Castalla el 22 d’abril de l’any 1936, tot i que prompte marxaren a Petrer, segurament perquè el matrimoni no havia agradat massa als pares de Trinidad. En acabar la Guerra Civil, Francisco Maestre assumí el nom del taller fotogràfic apareixent ja sempre el segell “Foto Studio Maestre”. Trinidad, l’autèntica fotògrafa, passava a un segon pla per a sempre.

En 1940 es traslladaren a viure a Pego, segurament perquè d’ací era la seua cunyada Carmen Cambrils Balaguer, casada amb Juan Blanco Torres, i perquè ací pensaren que hi havia millor futur per a la fotografia. S’establiren al número 2 del carrer Sant Ferran, curiosament al mateix pis on temps abans tingueren l’estudi fotogràfic Isidro i Pedro Laporta. L’empresa, com manava el moment, sempre va estar a nom del seu marit.

foto_de_trinidad

foto_de_trinidad

Però sabem que moltes de les fotografies realitzades a Pego entre 1942 i 1955, sobretot les d’estudi, van ser obra de Trinidad Blanco. Els seus retrats d’estudi tenien tres peculiaritats: la disfressa, el domini de la llum i l’escalonament de les persones. És a dir què, Trinidad treballava en gran mesura la composició fotogràfica.

La disfressa apareix en moltes fotografies: multitud de barrets, joguets de fusta, objectes diversos, cigarrets, una guitarra vella, etc. Per això, molts joves anaven a l’estudi a qualsevol hora del dia per a retratar-se en grup i posar-se les disfresses, lluitant contra la paciència de Trinidad. Arribà un punt en que anar a retratar-se a casa “Trini” era una divertició extra en aquells temps tan escàs d’esbarjo.

L’ús de la disfressa en les fotografies de Trinidad Blanco va ser un recurs des dels primers anys, quasi una obsessió, com ho demostra una sèrie de fotografies dels anys vint de la pròpia Trinidad disfressada de diverses maneres.

 Francisco Maestre fotografià més al carrer, gràcies a una càmera Kodak que li comprà Trinidad. Anava amb la moto i amb la càmera al coll, retratant les festes, les quadrilles, la mar i les persones el dia de Sant Jaume, la marjal i els arrossers, i multitud d’escenes quotidianes que ja han desaparegut en la seua majoria.

Trinidad era reservada i tímida, de poques paraules i de comptades amistats. Segurament pesava massa el fet de no haver pogut tenir fills. Una de les seues millors amigues era Elodia Pérez, amb la qual tenim retratada en una de les poques imatges que tenim de la fotògrafa a Pego. Es tracta d’una fotografia de la qual no hi cap dubte que va preparar Trinidad amb consciència, com moltes altres, perquè fora el seu marit Paco qui finalment disparara la càmera. El rostre de Trinidad, de perfil, mira cap a l’infinit. Asseguda i amb la toqueta que sempre portava als muscles i que ara tenia damunt les cames.

Elodia Pérez i Trinidad Blanco

Elodia Pérez i Trinidad Blanco

En 1955 a Trinidad se li agreujà la seua malaltia al genoll i decidí marxar a València on estaven les seues germanes Enriqueta i Obdúlia. Malauradament, el 22 de novembre d’aquell mateix any va patir un infart i va morir a València.

Francisco Maestre, Pego (1966)

Francisco Maestre, Pego (1966)

Francisco Maestre, ja vidu, traslladà l’estudi al carrer Sant Marc. Poc de temps després, marxà a Orba on es casà en segones núpcies amb Rosa Font. No obstant, com diu Francesc Salvà, durant els anys setanta encara venia a Pego a sovint per a retratar i de vegades a treballar conjuntament amb Vicent Gilabert.

De la seua tasca a Orba també se’n fa ressò l’amic Francesc Caravaca, <<De lo que no se separaba nunca Paco, era de su cámara fotográfica, con aquel Flash alto, rematado con el típico medio plato reflector de zinc. Aquí en Orba no se concibe la figura de Paco sin su inseparable cámara, que en la mano o en bandolera, siempre era su fiel compañera. Cualquier acontecimiento, deportivo, cultural, festivo o incluso luctuoso quedaron inmortalizados en sus negativos>>.

Francisco Maestre, que arribà a ser un personatge molt popular a Orba, va morir l’any 1987.

El fons fotogràfic que crearen a Pego Trinidad Blanco i Francisco Maestre des de 1940 a 1955, tant en estudi com en exteriors, és una eina etnogràfica que amb el pas del temps anirà agafant més pes històric i documental que el que ja té avui en dia. I eixe fons fotogràfic el tenim a l’arxiu municipal gràcies a l’amic d’Orba Francesc Caravaca, el qual ens va donar una còpia digital de tots els negatius que s’han conservat.

D’eixe fons fotogràfic, vital per a la nostra història més recent, cal destacar que les millors i més ben fetes fotografies van ser obra d’una dona, Trinidad Blanco Torres, pionera de la fotografia a les nostres terres.

Fotografies de Trinidad Blanco

[nggallery id=324]

Notes

[1] Francesc Salvà Peretó, “Pioners de la fotografia a Pego de 1900 a 1950”, en Imatges d’una província, Institut Juan Gil-Albert, Alacant, 2010, pp. 63-102.

 

Altres articles de la sèrie “Personatges de Pego”:

– I   Carmel Giner Bolufer

-II  Maria Cambrils

-III Augusto Benedico

-IV Albert Vallalta

-V   El Paborde Joan Sala

-VI Anita Giner Soler, actriu valenciana del cine mut

-VII Valerià Miralles Ortolà, el compromís d’un nacionalista valencià

-VIII Míchel, de Pego a Moscou

-IX El Mayorazo Cendra, un progressista que cridà per la Llibertat

-X Justo Almela Company, un pintor amb la llum de Sorolla

-XI Fernando Ferrando Garcia, mestre de sord-muts

-XII Silverio Esteve Colomer, un mestre per al poble

-XII Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

-XIII Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

-XIV Jose Vidal Bernabeu, un professor de literatura als EEUU

-XV Camilo Pérez Pastor, l’últim republicà de la Marina Alta

-XVI  Carlos Guitart Pons, el metge socialista

Deja tu comentario

La moderación de comentarios está activada. Su comentario podría tardar cierto tiempo en aparecer.

Contenido patrocinado

Pin It on Pinterest

La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.