LA MARINA PLAZA

art al vent gata de gorgos art tèxtil 2017
Periodismo, pase lo que pase
Publicado: Domingo, 30 Marzo, 2014

Personatges de Pego XVI: Carlos Guitart Pons, el metge socialista

 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

CARLOS GUITART PONS  

(Pego, 1907-1933)
El metge socialista

 

<<Tiene un buen porte, juventud, sabe hablar en público,
y en aquella época en que España era pobre y
esa pobreza repercutía en los pueblos, no era
difícil conseguir la adhesión de los obreros que veían
 una luz de esperanza cuando se les anunciaba
una mejora en sus condiciones de vida>>.

José Almela Guillen (1)

 

La vida de Carlos Guitart va ser tan interessant com curta, en morir a l’edat de 26 anys va quedar la seua memòria no com un màrtir però sí com un mite. La memòria col·lectiva del poble no recorda a Pego cap soterrament més multitudinari i concorregut que el seu, i d’això ja en fa més de vuitanta anys.

Va nàixer al carrer Nou, fill de Carlos Guitart Canet i de Pura Pons Pons, natural de l’Atzúvia. La família era molt religiosa i catòlica, avantpassats dels Guitart van cedir els terrenys de la partida d’Atzeneta per a la construcció del nou convent de franciscans i un germà de son pare, Salvador Guitart, va ser franciscà i després, ordenat sacerdot, va marxar de missioner a Hondures.

En aquest ambient el van enviar a estudiar al Col·legi de la Concepció d’Ontinyent. Allí donaven classes insignes pegolins com el pare Fernando Ferrando, Eusebio Guitart Arbona o el seu oncle Salvador Guitart. Allí estudiaven altres joves pegolins de famílies benestants i catòliques com José Almela, Fernando Monzó, els germans García Mengual, etc.

Carlos Guitart estudiant a Ontinyent

Carlos Guitart estudiant a Ontinyent

Les excel·lents notes acadèmiques aconseguides a Ontinyent li van obrir el difícil camí per anar a estudiar Medicina a Madrid. Allí va ser on va començar a freqüentar els ambients polítics socialistes del Ateneo, fent amistat amb els principals càrrecs del partit a nivell nacional.

Va alternar els estudis de medicina amb la política, formant part en la creació de l’Agrupació Socialista de Pego l’any 1925. Amb tan sols 18 anys es converteix en el líder polític del partit socialista i ja dóna que parlar en els cercles socialistes valencians. D’ell dirà Maria Cambrils en un article:

<<Seguramente, el camarada “Cahitos”, al que sentimos no conocer, será uno de esos orientadores que tanto se necesitan en Pego para que el embrión de Sociedad de Obreros Albañiles que en la actualidad existe se robustezca y tome la ruta que señala la Unión General de Trabajadores>>.(2)

Acabada la carrera es va instal·lar a Pego per exercir la medicina habilitant un consultori al mateix carrer que el va veure nàixer. La consulta mèdica era molt moderna i avançada per a l’època: medicina, cirurgia, raigs X, diatèrmia i anàlisis clínics. La majoria de les consultes que realitzava no les cobrava en diners sinó en espècies i, els dimarts i dissabtes per la vesprada, eren gratuïtes per als malalts que acreditaren ser pobres. Com que a Pego existien els metges titulars Jaime Sirera Català i Jerónimo Cerdà Bañuls, Carlos Guitart va haver de recórrer les valls de Gallinera i Ebo, l’Atzúvia, i també va treballar al sanatori de Fontilles.

La Segona República no era una mar en calma, multituds de mítings es succeïen en un ambient bipolaritzat al poble i a tota Espanya. El carisma del jove Guitart no li reportava més beneficis que l’amor d’uns i els odis d’altres, a parts iguals. Per això, quan anava a visitar malalts a l’Atzúvia, Gallinera o Ebo ho feia acompanyat de dos homes que actuaven com a guardaespatlles davant possibles agressions físiques, i sabem que en va patir d’importants. Al poble veí de l’Atzúvia va haver de certificar una mort natural quan se sabia que no havia estat tal, els enemics polítics i alguns familiars l’acusaren de negligència i no només això, li pegaren una brutal pallissa.

L’educació rebuda a Madrid, el jove esperit i la facilitat de paraula van convertir-lo en un líder de masses, en el cap visible del partit socialista a Pego. Per l’any 1932, quan la seu del partit encara estava als Porxins, ja intervenia en les sessions i juntes de la Sociedad de Trabajadores de Oficios Varios amb aclamacions populars. En el mes de març d’aquell any se’l va nomenar secretari de la comissió d’Ensenyança i Propaganda i president de la d’investigació del Banc Obrer per tal de millorar l’economia als més pobres. El nombre de socis de l’agrupació obrera va augmentar espectacularment aquells anys i el local de lloguer abans esmentat es va quedar petit. Carlos Guitart va ser un dels membres de la junta que més força va fer per tal d’aconseguir un nou local més gran, per això se’l va nomenar vice-president de la comissió per a la nova obra. En aquestes circumstàncies es va decidir comprar la casa de Fernando Ferrando Mengual al pla de la Font per 22.000 pessetes, la qual s’havia de convertir en la futura Casa del Poble. Pel mesos d’octubre i novembre va ser frenètica l’activitat del jove metge realitzant mítings a Oliva, Alacant i València, a més d’utilitzar els viatges per a tractar assumptes de la societat.

Durant la visita de Gil Robles a Pego organitzada per la Dreta Regional Agrària a finals del mes de gener de 1933, Guitart encapçalà la manifestació socialista en contra del dirigent dretà. Però lluny d’exaltar a la massa, demanà ordre i serenitat a la seua organització durant la manifestació.

Míting de Carlos Guitart en 1932

Míting de Carlos Guitart en 1932

En febrer de 1933 es va constituir la Junta Municipal de Sanitat en la qual Carlos Guitart va entrar a formar part com a metge lliure. Però no va poder acudir a les sessions extraordinàries de 27 de març i 4 d’abril perquè, segons deien, era malalt de tifus.

Però què va passar realment? Sembla ser que l’enganyaren dient-li que hi havia un malalt greu a Ebo. En el trajecte de Pego a Ebo va ser assaltat pels seus contraris polítics i li pegaren una pallissa que el deixà quasi mort. No recuperat encara del tot decideix atendre l’atac de tifus que afecta la Vall de Gallinera, però la jornada va ser plujosa i es va fer un remull sent presa de la febra.(3) Cap metge titular va voler assistir-lo només que el metge Antonio Ortolà Abad que va acudir sol·lícit per tal d’esgotar les darreres possibilitats de supervivència del que anomenaven popularment “el metge dels pobres”. A la nit, per desig exprés de son pare, profundament religiós, anaren a visitar-lo d’incògnit els frares del convent de Pego. Van aprofitar per fer-li un acomiadament religiós aquella mateixa nit a sa casa. L’endemà, el 5 d’abril de 1933, es va verificar la mort del metge Guitart.

Enterro del metge Guitart

Enterro del metge Guitart

El soterrament civil va ser multitudinari. Des de la casa del carrer Nou la manifestació pública i el fèretre es va traslladar a la Font i d’allí al cementeri municipal en honor de multituds, òbviament el cos sense vida no va passar per l’església. Les despeses del soterrament estigueren a càrrec de la societat obrera, la qual havia fet unes targetes amb la seua fotografia per tal de vendre-les i traure diners per pagar els costos.

Notícia de la mort de Carlos Guitart

Notícia de la mort de Carlos Guitart

Per pocs dies no va poder veure acabada l’obra de la Casa del Poble, que s’inaugurà a finals d’aquell mes. En el saló principal de la mateixa es va col·locar una gran fotografia seua que acompanyava els mobles del seu despatx que també acabaren allí. En acabar la Guerra Civil, la fotografia i els quadres del metge els van portar a casa sa mare i la germana, però els mobles van quedar allí per sempre.

Per a la celebració del primer de maig de 1933 es va preparar un gran homenatge que coneixem gràcies al periòdic El Mundo Obrero d’Alacant.

<<Por millares, todos los productores de ambos sexos, se alienaron para seguir tras las rojas banderas de la Agrupación Socialista y de la Asociación de Obreros Agricultores, hacia el cementerio donde descansan los restos mortales de nuestro malogrado correligionario, el ilustre médico Carlos Guitart. Más de 60 coronas de flores naturales. Un manojo de claveles rojos de los camaradas de Valencia, José Alarcón y Maria Cambrils, asistentes al acto>>.(4)

 

Notes

[1] José Almela Guillen, Memorías de la villa de Pego, Ecir, València, 1986, p. 119. El metge Almela es va convertir a partir de 1932 en el líder de la joventut de la Dreta Regional Agrària, és a dir, en el contrari ideològic del metge Guitart.

[2] Maria Cambrils, “Por los obreros de Pego”, en El Socialista, n. 4997, 11/02/1925.

[3] Elvira Cambrils, El bes de l’aigua, Edicions del Bullent, 2010.

[4] “Pego redimido” en El Mundo Obrero d’Alacant, 13 de maig de 1933.

 

Altres articles de la sèrie “Personatges de Pego”:

– I   Carmel Giner Bolufer

-II  Maria Cambrils

-III Augusto Benedico

-IV Albert Vallalta

-V   El Paborde Joan Sala

-VI Anita Giner Soler, actriu valenciana del cine mut

-VII Valerià Miralles Ortolà, el compromís d’un nacionalista valencià

-VIII Míchel, de Pego a Moscou

-IX El Mayorazo Cendra, un progressista que cridà per la Llibertat

-X Justo Almela Company, un pintor amb la llum de Sorolla

-XI Fernando Ferrando Garcia, mestre de sord-muts

-XII Silverio Esteve Colomer, un mestre per al poble

-XII Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

-XIII Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

-XIV Jose Vidal Bernabeu, un professor de literatura als EEUU

-XV Camilo Pérez Pastor, l’últim republicà de la Marina Alta

Deja tu comentario

RESTAURANTE HOTEL NOGUERA DENIA ARROCES PAELLAS



Etiquetas: , ,
Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.