LA MARINA PLAZA

Xàbia Jávea Festival Internacional música gastronomía danza
VOLEM EL TREN
Publicado: Domingo, 16 Marzo, 2014

Personatges de Pego XIV: Jose Vidal Bernabeu, un professor de literatura als EEUU

 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

 

JOSE  VIDAL BERNABEU
(Pego, 1922 – València, 2006)
Un professor de literatura als EEUU

 

<<Los seres que aman y los que gozan no son los mismos>>
M. Proust

 

José Vidal Bernabeu va nàixer a Pego l’any 1922 al carrer Alfons XII. Era el fill major d’una família acomodada, son pare era José Vidal Corts –descendent del Mayorazgo Cendra per via materna- i sa mare Dolores Bernabeu Ferrandis. El patrimoni familiar es basava en el conreu de la taronja i en el motor de reg de la Plana.

Quan va acabar els primers estudis a Pego va acudir a Ontinyent, com altres pegolins adinerats, per fer el Batxillerat amb els franciscans del col·legi de la Concepció on ensenyaven il·lustres professors també naturals de Pego com el pare Pacífico Sendra.

Jose-Vidal1946
                                                                                       Jose Vidal, 1946

En 1943 es va matricular a la Facultat de Dret de Madrid ajudat per l’amic Carlos Sentí el qual estava de cap de premsa del Sindicat Espanyol Universitari (S.E.U.) Però prompte se’n va adonar de que no havia encertat amb la carrera i passà a Sevilla en 1946 per a estudiar anglès en el recent creat Institut Britànic. Durant la seua estada a Sevilla, a més d’admirar i participar en la Setmana Santa i la Fira d’Abril, va ser testimoni del casament de la duquessa d’Alba el 12 d’octubre de 1947.

Acabats els estudis d’anglès tornà a Madrid en 1948 sense tenir massa clar el seu futur. És aleshores quan comença a freqüentar els ambients de l’Opus Dei, dels quals en el futur renegarà. Però també, a partir de 1951, instal·lat al carrer Hermosilla del barri de Salamanca, és quan comença a freqüentar els ambients culturals de Madrid i a conèixer grans personalitats.

Bousono,-Aleixandre-i-Vidal
                                                           Carlos Bousoño, Vicente Aleixandre i Vidal

La major amistat que va fer va ser amb el poeta Vicente Aleixandre i el seu cercle d’amics, Carlos Bousoño, Francisco Nieva, Antonio Gala, Francisco Brines, entre d’altres. Així, José Vidal es va convertir en un assidu de les tertúlies literàries que es feien a casa d’Aleixandre, al carrer Velintonia. Per eixa casa passaren escriptors, poetes i intel·lectuals de la talla de Garcia Lorca, Luis Cernuda, Gerardo Diego, Miguel Hernández, Dámaso Alonso, Guillén, Neruda, José Hierro, Claudio Rodríguez, Francisco Brines o Leopoldo de Luis; membres de la generació del 27, del 36 i la del 50.

Més endavant, la gran estima que tenia per totes les manifestacions de l’art, sobretot la pintura, el faran dirigir la Galeria d’Art Skira de Madrid mentre segueix amb la promoció i difusió de joves poetes i escriptors com Guillermo Carnero o Claudio Rodríguez. L’eterna i sincera amistat amb Vicente Aleixandre, qui rebrà el Nobel en 1977, o amb la muller de Panero, Felicidad Blanc, i els seus fills, el feren destacar en el cercle literari i artístic del moment a Madrid, acaparant l’atenció en totes les tertúlies per la seua saviesa, simpatia i bonhomia. En aquell món de la faràndula també coneixerà molts personatges importants del món del teatre, com la seua gran amiga l’actriu valenciana Maria Fernanda d’Ocón.

En el 80 aniversari de Vicente Aleixandre, celebrat en 1978, José Vidal va participar amb el següent parlament:

Retrat-Aleixandre-dedicat-a-Vidal  <<Rebasados los treinta años de amistad con Vicente Aleixandre la única palabra que acude a mi pensamiento en estos momentos es gracias por la generosa dádiva que esto ha representado para mi. Ir a Velintonia periódicamente durante tantos años ha sido como asistir a una escuela de humanidades. Y nunca mejor empleado el término pues allí y a través de su palabra siempre clara, entusiasmada al mismo tiempo que justa, aprendí la verdad sobre los seres humanos, la verdad sobre los principios fundamentales que informan la vida de los hombres: el amor, dios, la amistad y la muerte, el arte y la comprensión de los demás.

              La importancia en mi vida de esta relación es obvia y mi gratitud enorme y eterna, pues Aleixandre jamás pudo recibir nada en compensación a su magisterio más que esta gran fidelidad que aún permanece en mi corazón.

Sólo quisiera añadir una cosa. Si alguien me preguntara como quisiera llegar a los ochenta años, respondería sin duda: “Como Vicente Aleixandre”>>.

Quan abandonà definitivament els estudis de Dret passà a estudiar lletres. En 1957 marxà als Estats Units on aconseguí la llicenciatura en Filologia Romànica per la Universitat de Pensilvània. Allí començà a treballar com a professor asssitent i, després, com a lector d’espanyol, aconseguint en 1962 el Master of Arts. La Universitat de Pensilvània (Philadelphia) era i és privada i està considerada la primera universitat dels Estats Units i una de les més prestigioses del món.

Jose-Vidal-1965De Pensilvània va passar en 1965 a la universitat catòlica de St. John’s, al barri de Queens de Nova York, on va treballar com a professor associat. Aconseguí ser catedràtic a la de Nova York, però va tornar a Espanya per a ensenyar a la Universitat de Maryland de Torrejón de Ardoz.

Finalment, en 1967 va ser nomenat director del programa d’estudis estrangers de la Universitat de Kalamazoo-Michigan en Espanya, tasca que va desenvolupar fins l’any 1992. En aquest any, amb motiu de la seua jubilació i a petició dels seus alumnes va rebre un homenatge en el qual l’investiren amb el grau de doctor honorífic en Humane Letters.

Els estudis i dedicacions de José Vidal cap a la generació del 98 són intensos i interessants. La seua base morfològica va ser l’obra de 1945 de Laín Entralgo. Tot i això, l’interés pel 98 sorgí en Vidal quan va anar a examinar-se de Batxillerat a Alcoi. Un frare li preguntà per dita generació i per alguns dels seus autors i Vidal es va quedar en blanc, no sabia res ni havia sentit mai ni de la generació ni dels seus autors. Des d’aleshores, el 98 se va convertir en la seua obsessió. Tant és així que dedicà la seua tesi de doctorat a Azorín, que serà presentada en la Universitat Central de Madrid amb el títol “El tiempo y los personajes en la novela de Azorín”.

Vidal-Doctor-Humane-Letters-1992Del fet de que Vidal impartira classes de literatura en les universitats nord-americanes li ve la seua passió cap a Menéndez Pidal ja que aquest tenia gran influència en els estudis universitaris d’espanyol en dites universitats. El binomi Amèrica i el 98 és el punt central d’aquest interés del professor de literatura per l’historiador. Perquè, com sabem, tot començà després de la pèrdua de Puerto Rico, Cuba i Filipines en 1898.

Sobre el tema va publicar tres excel·lents articles acadèmics en la coneguda revista de lletres Cuadernos Hispanoamericanos: “El tiempo a través de los personajes de <<Doña Inés>>” en 1968, ”Menéndez Pidal y América” en 1969 i “Laín y la visión del 98” en 1987.

A més, va ser un excel·lent conferenciant sobre el temes que dominava com la generació del 98 i la seua relació amb Arnold Toynbee i, sobretot, al voltant del més estimat dels seus escriptors: Marcel Proust.

En 1980 va escriure un article en el llibre de Festes de Pego amb el títol de “Sí” que va causar gran rebombori, rebent Vidal moltes crítiques per part dels més conservadors del poble. José Vidal era un home religiós, però era un home de món i de saviesa. No podia acceptar de cap manera que el criticaren per un article carregat de bones intencions, en el qual sols havia manifestat que el socialisme era la millor forma de govern possible dintre d’un sistema de convivència i de respecte mutu. Fou un article pioner en la conjuntura del canvi  de la Transició que estava produint-se a Espanya i, també a Pego. En ell havia dit coses tan interessants com: <<Para tener derecho a tus ideas tienes que conceder a los otros a tener derecho a las suyas; la situación contraria representa el fin de las ideas y el principio de las hostilidades>>.

Jose-Vidal-amb-el-poeta-Claudio-Rodriguez--i-la-seua-dona,-1986
                                               Jose Vidal amb el poeta Claudio Rodríguez  i la seua dona, 1986

La vida no va ser un camí de roses per a José Vidal, la mort prematura del seu germà Juan Luis “Joe” unida a la intolerància pròpia dels pobles incults cap a les persones homosexuals, va fer passar desapercebut al que segurament és el segon humanista que ha tingut el poble de Pego després del pavorde Sala (1731-1806).

En morir a València el 2006, la seua neboda Dolores Mansanet, a petició del propi José Vidal per via testamentària, va llegar al poble de Pego una part de la seua col·lecció pictòrica i bona part de la seua biblioteca particular.

Quan vaig anar amb Dolores al pis del seu oncle de València em vaig quedar bocabadat, els llibres i els quadres ho envaïen tot deixant poc espai a les persones. Podia sentir encara una tènue oloreta especial amb sabor de cultura i humanisme, una sensació força difícil d’explicar.

El Fons José Vidal Bernabeu, custodiat a l’Arxiu Municipal de Pego, representa un espai idíl·lic per a l’estudi de la literatura universal i, en gran mesura, la protagonitzada per la Generació del 98, a la qual li va dedicar bona part de la seua vida aquest il·lustre i savi pegolí.

Dedicatoria-Aleixandre-1963
                                                                               Dedicatòria d’Aleixandre, 1963

Altres articles de la sèrie “Personatges de Pego”:

– I   Carmel Giner Bolufer

-II  Maria Cambrils

-III Augusto Benedico

-IV Albert Vallalta

-V   El Paborde Joan Sala

-VI Anita Giner Soler, actriu valenciana del cine mut

-VII Valerià Miralles Ortolà, el compromís d’un nacionalista valencià

-VIII Míchel, de Pego a Moscou

-IX El Mayorazo Cendra, un progressista que cridà per la Llibertat

-X Justo Almela Company, un pintor amb la llum de Sorolla

-XI Fernando Ferrando Garcia, mestre de sord-muts

-XII Silverio Esteve Colomer, un mestre per al poble

-XII Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

Mostrando 1 Comentario
Danos tu opinión

Deja tu comentario

La moderación de comentarios está activada. Su comentario podría tardar cierto tiempo en aparecer.

Contenido patrocinado

Pin It on Pinterest

La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.